At\u00e8s que no pot sortir a \u00adremenar novetats perqu\u00e8 s\u2019ha susp\u00e8s la festa de Sant Jordi, decideix fer un passeig per la \u00adseva biblioteca, constru\u00efda volum a volum des de la seva adolesc\u00e8ncia, amb la fascinaci\u00f3 pr\u00f2pia del fill d\u2019una fam\u00edlia en la qual els primers llibres que van entrar a casa eren els de C\u00edrculo de Lectores i els que regalaven les \u00adcaixes d\u2019estalvis. S\u2019obliga a observar els seus prestatges plens de llibres com si fossin un territori desconegut, com si fossin objectes d\u2019un altre m\u00f3n. S\u00ed, com coses d\u2019un planeta remot. \u00c9s el que \u00adseran el dia que ell passi avall, \u00admoment en qu\u00e8 el drapaire es fregar\u00e0 les mans feli\u00e7.
\n
\nEn comen\u00e7ar la ruta, troba les Joyas Literarias Juveniles, producte estrella de l\u2019Editorial Bruguera que convertia els grans cl\u00e0ssics en histo\u00adrietes, incl\u00f2s el Quixot. Recorda quan va llegir, en aquest format, Hist\u00f2ria de dues ciutats , de Dickens, una narraci\u00f3 que t\u2019arrossega. Per\u00f2 tamb\u00e9 va xalar molt amb Miguel Strogoff , del gran Jules Verne, i amb L\u2019illa del tresor , de Stevenson. Aquells tebeos (amb portades sensacionals d\u2019Antonio Bernal i molts guions de l\u2019enyorat V\u00edctor Mora) van ser la porta d\u2019entrada als altres llibres, els que \u2013en terminologia de la iaia\u2013 \u201cno portaven sants\u201d. Cal explicar als joves d\u2019avui que aquells sants no eren altra cosa que les il\u00b7lustracions en general, no pas imatges piadoses.
\n <\/p>\n
Aquells tebeos van ser la porta d\u2019entrada als altres llibres, els que \u201cno portaven sants\u201d<\/p><\/blockquote>\n
\nA continuaci\u00f3, travessant el passad\u00eds, arriba a l\u2019edici\u00f3 de butxaca que va posar a la venda Editorial Juventud, en castell\u00e0, d\u2019una obra que el va marcar: Moments estel\u00b7lars de la humanitat , que molts anys despr\u00e9s recuperaria l\u2019editor Jaume Vallcorba per al seu segell. El text de Zweig va contribuir a definir la seva d\u00e8ria: es dedicaria a mirar el m\u00f3n i a explicar-lo, perqu\u00e8 sentia passi\u00f3 per les perip\u00e8cies de la gent i per les paraules. Si aix\u00f2 \u00e9s periodisme o \u00e9s literatura \u00e9s un debat que, als catorze anys, va estalviar-se. Per sort.<\/p>\nTopant de cap en una i altra lleixa, l\u2019home que viatja per la seva biblioteca veu ara el llom d\u2019una novel\u00b7la de Milan Kundera que va ser el nord de la seva joventut, en molts sentits, cosa que va descobrir especialment en abra\u00e7ar l\u2019edat madura, bosc endins que diria el poeta: La insuportable lleugeresa de l\u2019\u00e9sser . El txec executa el triple salt mortal, amb una narraci\u00f3 que fa un tall transversal en l\u2019individu contemporani; sembla una novel\u00b7la sobre la mis\u00e8ria del totalitarisme per\u00f2 \u00e9s moltes coses m\u00e9s, per aix\u00f2 encara ens toca.
\n
\nI, perdut enmig de tants mots i tants morts, l\u2019home invoca com un bruixot tard\u00e0 tots els dracs que \u2013tard o d\u2019hora\u2013 hauran de ferir-lo.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"At\u00e8s que no pot sortir a \u00adremenar novetats perqu\u00e8 s\u2019ha susp\u00e8s la festa de Sant Jordi, decideix fer un passeig per la \u00adseva biblioteca, constru\u00efda volum a volum des de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6136,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,1],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6133"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6133"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6133\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6137,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6133\/revisions\/6137"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6136"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6133"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6133"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6133"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}