A vegades, el temps hist\u00f2ric i el temps present es dobleguen com un parell de mitjons guardats en un calaix. Coincideix el quarant\u00e8 aniversari del primer ple del Parlament de la restauraci\u00f3 democr\u00e0tica amb la celebraci\u00f3 del primer ple excepcional de la pand\u00e8mia, amb nom\u00e9s vint-i-un diputats presents a l\u2019hemicicle. La commemoraci\u00f3 ha passat sense pena ni gl\u00f2ria, tothom est\u00e0 ocupat en altres coses. La crisi de la Covid-19 ha tret protagonisme al poder legislatiu, a Barcelona i a Madrid, perqu\u00e8 s\u00f3n els governs els que ordenen les mesures i han d\u2019organitzar la nova realitat. \u00c9s el moment de les conselleries i dels ministeris, els diputats passen a un segon o tercer pla. Aprovar els pressupostos, que \u00e9s el m\u00e9s important que ha de fer el poder legislatiu arreu, justifica la breu atenci\u00f3 que ha merescut la Cambra catalana. No hi hem vist cap novetat, llevat d\u2019un to menys crispat del que \u00e9s habitual, la qual cosa \u00e9s d\u2019agrair, per respecte a l\u2019administrat. Fora d\u2019aix\u00f2, tothom \u00e9s on era, amb les contorsions previsibles per mantenir l\u2019equilibri.
\n
\nLes imatges de l\u2019hemicicle del parc de la Ciutadella, quasi buit, amb els assistents a la sessi\u00f3 lluint guants profil\u00e0ctics, fan pensar en la grandesa i la mis\u00e8ria de la pol\u00edtica, i en el risc de demanar-nos per la utilitat dels nostres representants p\u00fablics. Passa el mateix amb les imatges del ple del Congr\u00e9s dels Diputats en format redu\u00eft, que ara sembla una festa en qu\u00e8 haguessin prohibit posar m\u00fasica per no molestar els ve\u00efns. No hi ha democr\u00e0cia sense Parlament, per\u00f2 estem comprovant di\u00e0riament que moltes decisions i mesures que s\u2019apliquen sobre la ciutadania no passen el filtre imprescindible del debat parlamentari. Tot \u00e9s urgent, ja me\u2019n faig el c\u00e0rrec. S\u00f3n els imponderables d\u2019una epid\u00e8mia, es diu. D\u2019acord: per\u00f2 ara que sembla que entrem en una nova fase caldr\u00e0 que els contrapesos del sistema funcionin m\u00e9s clarament. El control i el debat a les cambres legislatives no s\u00f3n un luxe opcional; formen part del cor de la democr\u00e0cia i en s\u00f3n la garantia. Tamb\u00e9 quan totes les previsions es desborden. O, m\u00e9s ben dit: sobretot quan tot salta fet miques
\n <\/p>\n
Ara que sembla que entrem en una nova fase caldr\u00e0 que els contrapesos del sistema funcionin m\u00e9s clarament<\/p><\/blockquote>\n
\nVeig el Parlament amb quatre gats mentre m\u2019arriba la not\u00edcia que el lehendakari Urkullu podria convocar eleccions per al juliol. Aqu\u00ed, en canvi, el m\u00e9s calent \u00e9s a l\u2019aig\u00fcera, perqu\u00e8 el president Torra no vol parlar d\u2019aquest assumpte, per b\u00e9 que, un cop superat el tr\u00e0mit dels pressupostos, aquesta legislatura no dona m\u00e9s de si, cosa que sab\u00edem abans de la crisi de la Covid-19 i que no ha canviat, per m\u00e9s que el president avui se senti m\u00e9s a gust en el c\u00e0rrec que fa tres mesos. Si la data dels comicis no surt aviat de la Casa dels Canonges podria ser el Tribunal Suprem el que dict\u00e9s el calendari electoral amb la inhabilitaci\u00f3 presidencial. Digueu-me antic, per\u00f2 sempre ser\u00e0 cent vegades millor que ens convoqui a votar el president que no pas els jutges.
\n
\nEn tot cas, i passi el que passi, les futures eleccions catalanes no seran moment per a bufan\u00favols, diletants, embalsamadors ni venedors de fum. Ni per a ressentits.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"A vegades, el temps hist\u00f2ric i el temps present es dobleguen com un parell de mitjons guardats en un calaix. Coincideix el quarant\u00e8 aniversari del primer ple del Parlament de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6140,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6138"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6138"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6138\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6141,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6138\/revisions\/6141"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6140"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6138"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6138"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6138"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}