\u00c9s la sensaci\u00f3 que tinc des de fa molts dies: hi ha governants que tenen por de ser antip\u00e0tics i, per tant, fan i diuen moltes coses per blindar la seva popularitat (no dic el seu prestigi ni la seva credibilitat ni la seva autoritat) i preservar-la de cara \u2013se suposa\u2013 a unes eleccions, que arribaran tard o d\u2019hora. Si s\u2019analitzen els discursos, les decisions i els gestos de determinats pol\u00edtics, nom\u00e9s es poden entendre tenint en compte aquesta intencionalitat. Ni arguments cient\u00edfics ni raonaments pol\u00edtics basats en l\u2019inter\u00e8s general, el que sembla moure certes figures \u00e9s, per damunt de tot, la voluntat de sobreviure al judici implacable i diari de la ciutadania, que est\u00e0 preocupada, cansada i empipada.
\n
\nAl meu parer, l\u2019avan\u00e7ament a Espanya del desconfinament ocasional dels infants, el passat diumenge, \u00e9s un exemple clar d\u2019aquesta manera de fer que ho supedita tot a obtenir la indulg\u00e8ncia del p\u00fablic, i el seu aplaudiment, si pot ser. Les opinions cr\u00edtiques de diversos experts sobre la po\u00adl\u00e8mica mesura \u2013com la del doctor Soler Palac\u00edn a La Vanguardia \u2013 confirmen que tot va consistir en una gegantina operaci\u00f3 de relacions p\u00fabliques de la Moncloa: el pediatre que esmento ha declarat: \u201cNo em semblava una prioritat que ja sortissin ara\u201d, tesi compartida per altres profes\u00adsionals de la salut. El president espanyol volia apar\u00e8ixer com un gestor proper, amist\u00f3s, flexible i comprensiu davant dels administrats. Permetre que els nens trepitgessin el carrer forma part de la reconstrucci\u00f3 de la seva imatge, per reflotar la seva popularitat
\n <\/p>\n
La por de ser impopular porta Pedro S\u00e1ncheza una ret\u00f2rica populista calculada al mil\u00b7l\u00edmetre<\/p><\/blockquote>\n
\nLa por de ser impopular porta Pedro S\u00e1nchez a refugiar-se en una ret\u00f2rica populista calculada al mil\u00b7l\u00edmetre. Els que l\u2019assessoren deuen creure que \u00e9s la via id\u00f2nia per compensar la verticalitat inherent a l\u2019estat d\u2019alarma i el tuf autoritari que desprenen moltes mesures governamentals que, d\u2019altra banda, arriben envoltades sovint de notable confusi\u00f3. Han provat d\u2019imitar el registre adult i realista de Merkel, per exemple? No, perqu\u00e8 el l\u00edder del PSOE i el seu nucli de confian\u00e7a s\u00f3n presoners de les restes del seu relat, que bevia de la polaritzaci\u00f3 i la deriva extremista de PP i Cs. S\u00e1nchez sortia a escena com l\u2019antagonista simp\u00e0tic dels portaveus de la crispaci\u00f3, un paper que pret\u00e9n mantenir contra el coronavirus.
\n
\nUna mica de populisme \u00e9s com posar sucre en alguns guisats: fa que el gust millori, diuen. Els spin doctors del Gabinet de coalici\u00f3 PSOE-Podem han fet aquesta aposta. El fenomen el va explicar, fa mesos, el professor Ferran S\u00e1ez Mateu al llibre Populisme. El llenguatge de l\u2019adulaci\u00f3 de les masses : \u201cSi per populisme entenem un llenguatge amb una sobrec\u00e0rrega d\u2019emotivitat, un \u00fas quasi program\u00e0tic de la met\u00e0fora ambivalent, una centralitat del gest medi\u00e0tic i, sobretot, un lideratge basat en la repetici\u00f3 d\u2019una fraseologia adulat\u00f2ria cap a le menu peuple , sembla clar que aquesta actitud ja ha deixat de fer por a les classes mitjanes\u201d. Est\u00e0 clar que S\u00e1nchez no \u00e9s un populista, simplement agafa del populisme el que li conv\u00e9, per congraciar-se amb aquestes classes ferides. Al capdavall, com ens recorda S\u00e1ez, \u201cel populisme \u00e9s un llenguatge, no un programa estereotipat\u201d.
\n
\nEl desconfinament de la canalla, venut com una epifania. La paella per emportar-se a casa, entronitzada. Seure a les terrasses dels bars, nova conquesta social. Etc\u00e8tera. Un nou pa i un nou circ per anar fent via vers \u201cla nova normalitat\u201d. Pa i circ, com sempre. Els subratllats \u2013gens casuals\u2013 que S\u00e1nchez introdueix en la casu\u00edstica de la desescalada denoten que ens tracta com si f\u00f3ssim criatures o turistes en un resort sense altre horitz\u00f3 vital que menjar, dormir i prendre el sol. No es tracta d\u2019un engany (tindrem nens al carrer, paelles recollides al restaurant del barri i terrasses on fer una copa, esclar), \u00e9s una operaci\u00f3 m\u00e9s sofisticada. S\u00e1nchez no \u00e9s ruc, sap molt b\u00e9 el que est\u00e0 dient, per b\u00e9 que no sap tan b\u00e9 el que est\u00e0 fent. La gesti\u00f3 (discutible) ha de quedar ben embolicada per unes interven\u00adcions on el didactisme, les esperances de tot a cent i les gr\u00e0cies mec\u00e0niques al per\u00adsonal sanitari i de serveis essencials volen fer d\u2019escut.
\n
\nEl mecanisme no \u00e9s nou. El descriu Harry G. Frankfurt a l\u2019assaig On bullshit. Sobre la manipulaci\u00f3n de la verdad : \u201cAt\u00e8s que la xarlataneria no t\u00e9 per qu\u00e8 ser falsa, es diferencia de les mentides en la seva intenci\u00f3 tergiversadora. Pot ser que el xarlat\u00e0 no ens enganyi, o que ni tan sols intenti fer-ho sobre els fets o el que ell considera fets. Sobre el que s\u00ed intenta enganyar-nos ne\u00adcess\u00e0riament \u00e9s sobre el seu prop\u00f2sit. La seva \u00fanica caracter\u00edstica distintiva \u00e9s que en certa manera tergiversa la seva intenci\u00f3\u201d. I aix\u00ed estem, atrapats. Entre tics autoritaris que es justifiquen a partir d\u2019una concepci\u00f3 vuitcentista del poder i ditirambes oficials a les masses \u201cempoderades\u201d un mat\u00ed de xandalls i patinets, el que governa es mou pels extrems, a la recerca del perd\u00f3 del ciutad\u00e0. S\u00f3n les dues cares de la mo\u00adneda del populisme paternalista, amb qu\u00e8 alguns pretenen sobreviure al naufragi d\u2019una governabilitat de cart\u00f3 pedra i \u00adpurpurina.
\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"\u00c9s la sensaci\u00f3 que tinc des de fa molts dies: hi ha governants que tenen por de ser antip\u00e0tics i, per tant, fan i diuen moltes coses per blindar la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6147,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6144"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6144"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6144\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6148,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6144\/revisions\/6148"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6147"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6144"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6144"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6144"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}