El t\u00edtol d\u2019aquesta columna \u00e9s un ox\u00edmoron. Perqu\u00e8 qualsevol excepci\u00f3 que es fa cr\u00f2nica deixa de ser-ho i esdev\u00e9 normal. Un estat d\u2019alarma perllongat planteja dubtes seriosos sobre la naturalesa de les decisions que es prenen sota aquesta mena de paraig\u00fces, i sobre els l\u00edmits mateixos del marc pensat per gestionar una situaci\u00f3 que no pot ser habitual. Anar prorrogant l\u2019estat d\u2019alarma, com pret\u00e9n el president del Govern espanyol, \u00e9s una via que mereix un debat que no sigui un simple tr\u00e0mit . El lehendakari Urkullu ho va plantejar amb claredat ahir durant la videoconfer\u00e8ncia dels presidents auton\u00f2mics amb el cap de l\u2019Executiu central: \u201c\u00c9s necessari recuperar la legalitat ordin\u00e0ria per garantir la salut p\u00fablica i, tamb\u00e9, el retorn gradual a la normalitat institucional\u201d. Es van expressar en la mateixa l\u00ednia Quim Torra, Isabel D\u00edaz Ayuso i Alberto Nu\u00f1ez Feij\u00f3o. El president gallec considera que es fa un \u201c\u00fas desproporcionat\u201d de l\u2019estat d\u2019alarma. El que era proporcional fa un mes podria no ser-ho avui.
\n
\nUn estat d\u2019alarma disfressat de \u201cnova normalitat\u201d plantejaria dues erosions sobre els mecanismes ordinaris de la democr\u00e0cia espanyola. La primera t\u00e9 a veure amb la distorsi\u00f3 de la responsabilitat de cada \u00e0mbit competencial, que es veu alterada per la dist\u00e0ncia entre qui pren les decisions i qui, despr\u00e9s, ha de gestionar sobre el terreny la concreci\u00f3 d\u2019unes o altres mesures, sobre les quals pot haver-hi discrep\u00e0ncies notables; aquest fenomen pot abocar el ciutad\u00e0 a la desprotecci\u00f3: es creen espais d\u2019ambig\u00fcitat que no contribueixen a l\u2019efic\u00e0cia. La segona t\u00e9 a veure amb la creaci\u00f3 d\u2019una imatge purament ornamental de les autonomies, que podrien ser percebudes com un nivell de govern prescindible i, per tant, digne de ser suprimit, com plantegen els ultres de Vox. M\u00e9s d\u2019un somia a substituir el caf\u00e8 per a tothom per xicoira o altres succedanis.
\n <\/p>\n
Un estat d\u2019alarma perllongat planteja dubtes seriosos sobre la naturalesa de les decisions que es prenen<\/p><\/blockquote>\n
\nVeurem aquest dimecres qui li vota a S\u00e1nchez la quarta pr\u00f2rroga de l\u2019estat d\u2019alarma. Encara que els socialistes hi van com un bloc, algunes cr\u00edtiques, com les del valenci\u00e0 Ximo Puig sobre la gesti\u00f3 per prov\u00edncies, posen en evid\u00e8ncia que la Moncloa tira pel dret sense escoltar, ni els que t\u00e9 lluny ni els que t\u00e9 m\u00e9s a prop. Per frenar la protesta d\u2019autonomies hist\u00f2riques i governades pel PP, el ministre Illa ha fet saber que, a partir d\u2019ara, \u201cles decisions seran consensuades i hi haur\u00e0 reunions bilaterals\u201d, un canvi de tarann\u00e0 que arriba massa tard. Des del primer minut, S\u00e1nchez va relativitzar el principi de subsidiarietat i no va dissimular que l\u2019estructura auton\u00f2mica li feia nosa, cosa que notem quan explica els seus plans als presidents auton\u00f2mics despr\u00e9s d\u2019haver-los dif\u00f3s a la premsa. Torra i Urkullu ja van queixar-se\u2019n el primer dia.
\n
\nL\u2019estat d\u2019alarma est\u00e0 justificat davant la pand\u00e8mia de la Covid-19 i aix\u00ed ho ha ent\u00e8s la ciutadania. Normalitzar aquest estat d\u2019alarma, en canvi, podria desfigurar greument l\u2019estructura de poders de l\u2019Estat i pervertir el paper de cada \u00e0mbit de presa de decisions. Seria com una reforma constitucional a la baixa i per la porta del darrere.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El t\u00edtol d\u2019aquesta columna \u00e9s un ox\u00edmoron. Perqu\u00e8 qualsevol excepci\u00f3 que es fa cr\u00f2nica deixa de ser-ho i esdev\u00e9 normal. Un estat d\u2019alarma perllongat planteja dubtes seriosos sobre la naturalesa…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6155,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6153"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6153"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6153\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6156,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6153\/revisions\/6156"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6155"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6153"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6153"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6153"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}