El diumenge va fer dos anys que ETA va anunciar oficialment el seu final i el desmantellament total \u201cde les seves estructures\u201d. Aquest segon aniversari ha estat invisible, gaireb\u00e9 ning\u00fa n\u2019ha fet esment, un fenomen que mereix reflexi\u00f3, si considerem la constant pres\u00e8ncia que va tenir el terrorisme etarra durant moltes d\u00e8cades. La primera explicaci\u00f3 d\u2019aquest oblit \u2013la m\u00e9s f\u00e0cil\u2013 \u00e9s la duresa del nostre present, \u00addominat per la pand\u00e8mia de la Covid-19. La segona ex\u00adplicaci\u00f3 la donava un important pol\u00edtic basc el dilluns: no tenim ganes de recordar el m\u00e9s negatiu, ens estimem m\u00e9s mirar endavant. Potser \u00e9s una mica de tot, i tamb\u00e9 per altres causes, que se\u2019ns escapen.
\n
\nETA forma part de la hist\u00f2ria recent, la que m\u00e9s costa d\u2019assumir. Des de l\u2019any 1959 fins fa molt poc, aquesta organitzaci\u00f3 ha marcat les nostres vides. Nascuda sota la dictadura, ETA va perllongar la seva activitat durant la transici\u00f3 i la consolidaci\u00f3 democr\u00e0tica, quan l\u2019argument pol\u00edtic i moral de fer servir les armes contra la tirania ja no tenia cap sentit. Som moltes les generacions que, d\u2019una manera o altra, de m\u00e9s lluny o de m\u00e9s a prop, vam haver d\u2019acostumar-nos a ETA, malauradament. Valgui com a exemple modest la meva perip\u00e8cia de catal\u00e0 que ja ha fet els cinquanta anys. Tinc presents a la mem\u00f2ria tres moments marcats per aquest terrorisme: l\u2019assassinat de Miguel \u00c1ngel Blanco, el juliol del 1997, que em va enxampar en una trobada d\u2019escriptors, on la not\u00edcia va colpir tothom; les amenaces dels etarres a un bon amic, que havia de mirar cada dia els baixos del seu cotxe, per si de cas, i l\u2019atemptat mortal contra Ernest Lluch, la nit del 21 de novembre del 2000, mentre f\u00e8iem tert\u00falia de r\u00e0dio amb Esteve Crespo, Merc\u00e8 Beltr\u00e1n i Gabriel Colom\u00e9 al desaparegut estudi de R\u00e0dio 4 de passeig de Gr\u00e0cia, 1. S\u00f3n tres moments d\u2019indignaci\u00f3, incomprensi\u00f3 i tristesa, que formen part de la meva educaci\u00f3 c\u00edvica i pol\u00edtica, tamb\u00e9 sentimental. No cal dir que els terribles atemptats contra Hipercor i contra la caserna de la Gu\u00e0rdia Civil a Vic tamb\u00e9 pinten la nostra mem\u00f2ria personal i col\u00b7lectiva amb la color m\u00e9s fosca. Mai vaig entendre que hi hagu\u00e9s gent tan sect\u00e0ria i tan idiota que volgu\u00e9s imitar aqu\u00ed les aventures d\u2019ETA. Ni mai vaig entendre que es fes apologia feli\u00e7 del terrorisme d\u2019Estat, del tancament judicial de diaris o de les tortures.
\n <\/p>\n
Els bascos, aix\u00ed com la resta de ciutadans de l\u2019Estat espanyol, tenim el repte de fer mem\u00f2ria<\/p><\/blockquote>\n
\nDins i fora d\u2019Euskadi, la viol\u00e8ncia que ETA va exercir en nom d\u2019un suposat ideal ens ha influ\u00eft. Fins i tot a aquells que no en s\u00f3n conscients. A m\u00e9s de la pila de vides trencades, els etarres van trencar les paraules i van rebentar molts debats, que encara avui porten adher\u00e8ncies estranyes, a vegades explotades interessadament per aquells que, com alguns pol\u00edtics de la dreta espanyola, afirmen coses delirants com que el proc\u00e9s catal\u00e0 \u201c\u00e9s un projecte d\u2019ETA\u201d. Aix\u00f2 passa, paradoxalment, quan ETA s\u2019ha convertit en un fantasma.
\n
\nEl lehendakari Urkullu va convidar la ciutadania, fa dos anys, a treballar per \u201cuna conviv\u00e8ncia amb mem\u00f2ria\u201d. De moment, no sembla que li hagin fet gaire cas. El segon aniversari silent de la dissoluci\u00f3 d\u2019ETA ens diu algunes coses sobre les enormes dificultats d\u2019elaborar una mem\u00f2ria que pugui ser compartida per persones que pensen diferent. Ho va escriure un prestigi\u00f3s historiador franc\u00e8s: una societat pot emmalaltir de recordar poc i tamb\u00e9 de recordar massa, cal trobar la justa mesura. Els bascos, aix\u00ed com la resta de ciutadans de l\u2019Estat espanyol, tenim el repte de fer mem\u00f2ria, un objectiu que se superposa als deures pendents de revisar la mem\u00f2ria de la transici\u00f3 (separant els mites dels fets) i la mem\u00f2ria de la dictadura, la Guerra Civil i la Segona Rep\u00fablica. S\u00f3n capes i capes de trauma, relats en pugna. Pel que fa a l\u2019empremta d\u2019ETA, l\u2019esquerra abertzale encara ha de verbalitzar p\u00fablicament alguns conceptes essencials, sense els quals \u00e9s molt dif\u00edcil avan\u00e7ar, un exercici que no \u00e9s ali\u00e8 a la situaci\u00f3 dels presos de l\u2019organitzaci\u00f3. La mem\u00f2ria col\u00b7lectiva \u00e9s una batalla i ha de convertir-se en un pacte.
\n
\nCoincidint amb aquesta efem\u00e8ride, he vist la s\u00e8rie La l\u00ednea invisible , de Mariano Barroso, sobre els primers atemptats mortals d\u2019ETA, l\u2019any 1968. \u00c9s una obra televisiva ben realitzada, per\u00f2 ha de ser considerada un document sobre el present m\u00e9s que una aproximaci\u00f3 al passat. Antoni Batista, bon coneixedor del conflicte basc, ha escrit al diari Ara que \u201cles versions que trien els guionistes s\u00f3n les oficials, per\u00f2 n\u2019hi havia d\u2019altres: les que compartien la fam\u00edlia i l\u2019ETA m\u00e9s independentista que obrerista, sobre les quals la s\u00e8rie passa de puntetes, quan no parodia\u201d. El que m\u00e9s grinyola en aquesta ficci\u00f3 basada en fets reals \u00e9s que la dictadura hi \u00e9s presentada com el fons difuminat d\u2019unes decisions extremes, un context opressiu amorosit per un vintage que tendeix a ser neutre i esborrar complexitats. La mem\u00f2ria-pr\u00f2tesi que fabriquen els mitjans de masses, per dir-ho com la professora Alison Landsberg, intenta colonitzar i despla\u00e7ar la mem\u00f2ria que ens toca fer a nosaltres, ciutadans atrapats sempre entre la necessitat de tenir la ra\u00f3 i el desig de perd\u00f3.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El diumenge va fer dos anys que ETA va anunciar oficialment el seu final i el desmantellament total \u201cde les seves estructures\u201d. Aquest segon aniversari ha estat invisible, gaireb\u00e9 ning\u00fa…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6159,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6157"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6157"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6157\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6160,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6157\/revisions\/6160"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6159"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6157"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6157"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6157"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}