Els que treguin conclusions apressades potser no veuran el que passa de deb\u00f2, per sota la bromera. La \u00adrondall\u00edstica pol\u00edtica necessita atribuir relacions de causa-efecte simples, \u00e9s la nost\u00e0lgia d\u2019un m\u00f3n me\u00adc\u00e0nic que mai no ha existit. S\u2019ha dit i s\u2019ha escrit que ERC ha \u00advotat no a la quarta pr\u00f2rroga de l\u2019estat d\u2019alarma perqu\u00e8 nota l\u2019al\u00e8 de JxCat al clatell i perqu\u00e8 Marta Rovira est\u00e0 molt influ\u00efda per Carles Puigdemont, per\u00f2 tot aix\u00f2 ha pesat molt menys que certes maniobres del PSC i la manca de voluntat i tacte de Pedro S\u00e1nchez a l\u2019hora d\u2019adre\u00e7ar-se als republicans, als quals es demanava una adhesi\u00f3 tamb\u00e9 mec\u00e0nica, com si fossin una simple comparsa. Si voleu saber les raons de Pere Aragon\u00e8s per ordenar l\u2019av\u00eds a la Moncloa, escolteu el que expressa el president valenci\u00e0 Ximo Puig sobre aquest festival: \u201cLa lleialtat no \u00e9s submissi\u00f3\u201d. \u00c9s exactament el mateix, per\u00f2 a ERC han \u00adseguit un consell cl\u00e0ssic del sempre l\u00facid Miquel Iceta: \u201cSi amenaces, has de complir\u201d. El socialista Puig no podia fer-ho.
\n
\nEl PNB pot ballar sense m\u00fasica. Sobretot perqu\u00e8 els nacionalistes bascos sempre arriben al xeflis amb la gana sadollada, que per aix\u00f2 disposen del concert econ\u00f2mic, que dibuixa una relaci\u00f3 amb Madrid que, de facto, \u00e9s confederal. Comparar avui el paper d\u2019ERC i del PNB a les Corts espanyoles no t\u00e9 gaire sentit, com no en tenia quan es feia la comparaci\u00f3 entre CiU i el PNB, en altres \u00e8poques. El sistema de finan\u00e7ament de l\u2019au\u00adtonomia catalana fa que tota negociaci\u00f3 entre el govern central i els actors arribats des de Barcelona acabi depenent de la ca\u00adritat. Aix\u00f2, els bascos i els navarresos no ho pateixen. Cal \u00adrecordar-ho, encara?
\n <\/p>\n
El que veiem aquests dies, enmig dels jocs de mans de la Moncloa, \u00e9s el cant del cigne de Cs<\/p><\/blockquote>\n
\nMentre que ERC vota no, els d\u2019Arrimadas voten que s\u00ed a la nova pr\u00f2rroga. D\u2019aquesta foto se n\u2019extreu una conclusi\u00f3, al meu parer err\u00f2nia: els de Junqueras perden el seu protagonisme en benefici de l\u2019artefacte taronja, que vol exhibir, presumptament, la bandera centrista que mai no ha tingut. Per m\u00e9s que ERC sigui un soci inc\u00f2mode per a S\u00e1n\u00adchez i Iglesias, hi ha un fet estructural que s\u2019imposa a qualsevol altra consideraci\u00f3: el seu pes Catalunya endins i tamb\u00e9 (ara) Catalunya enfora, que no pot ser negligit per un Executiu de centreesquerra que necessita sinergies amb la societat cata\u00adlana, on la dreta espanyola (PP, Cs i Vox) pinta ben poc; en aquest sentit, cal remarcar que el pes dels hereus de Rivera al Parlament de Catalunya \u00e9s un miratge que no es correspon amb la implantaci\u00f3 ni amb la influ\u00e8ncia real d\u2019aquest partit all\u00ed on justament va n\u00e9ixer. Per tot aix\u00f2 el calbot de Gabriel Rufi\u00e1n a S\u00e1nchez a prop\u00f2sit de la nova pr\u00f2rroga de l\u2019estat d\u2019alarma no modificar\u00e0 les relacions que aguanten la majoria parlament\u00e0ria que es va construir abans de la pand\u00e8mia.
\n
\nEl que veiem aquests dies, enmig dels jocs de mans de la Moncloa, \u00e9s el cant del cigne de Cs, un partit d\u2019arquitectura ef\u00edmera creat per tocar el cel amb una carambola de cine. Cremat el moment, Arrimadas est\u00e0 gestionant, sobretot, la recol\u00b7lo\u00adcaci\u00f3 dels \u00faltims efectius d\u2019aquesta aventura. Ni m\u00e9s ni menys.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Els que treguin conclusions apressades potser no veuran el que passa de deb\u00f2, per sota la bromera. La \u00adrondall\u00edstica pol\u00edtica necessita atribuir relacions de causa-efecte simples, \u00e9s la nost\u00e0lgia d\u2019un…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6178,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6175"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6175"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6175\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6179,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6175\/revisions\/6179"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6178"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6175"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6175"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6175"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}