Cada any des del 1946, sempre el segon diumenge de maig, al Memorial de Mauthausen, al camp nazi m\u00e9s gran que es va establir a \u00c0ustria. Per\u00f2 \u00adaquesta vegada la trobada ha estat virtual, via internet, a causa de la pand\u00e8mia del \u00adcoronavirus. L\u2019acte commemora l\u2019alli\u00adberament d\u2019aquest camp \u2013que va tenir lloc el 5 de maig a c\u00e0rrec de tropes dels Estats Units\u2013 i la derrota de Hitler a la Segona Guerra Mundial. A les instal\u00b7la-
\ncions de Mauthausen-Gusen hi van ser internades prop de 200.000 persones, entre elles al voltant de 7.500 re\u00adpublicans espanyols. La xifra de morts arriba a uns 90.000, inclosos m\u00e9s de 4.800 de\u00adportats que havien lluitat contra Franco, molts dels quals es van unir pos\u00adteriorment a les tropes \u00adfranceses que van acabar \u00adderrotades davant els alemanys.
\n
\nEduardo Pons Prades, un dels supervivents de Mau\u00adt\u00adhausen, va escriure aix\u00f2: \u201cEls espanyols, com els seus companys de captiveri de \u00adcinquanta i tantes naciona\u00adlitats, van morir de mil ma\u00adneres, totes inhumanes: com el basc \u00adTellechea, esbocinat pels\u00ad \u00adgossos llops, o com els catalans Miret Must\u00e9 i \u00adJuncosa \u00adEscoda, abatuts per una r\u00e0fega de metralleta quan jeien a terra, ferits en un bombardeig aeri; o morts a cops i a \u00adpuntades de peu pels SS, com el manxec \u00adEnrique Rodr\u00edguez i l\u2019aragon\u00e8s Pedro \u00adFern\u00e1ndez, o al \u00adcami\u00f3 fantasma, asfixiats pel gas carb\u00f2nic del tub d\u2019escapament \u00adconnectat amb la caixa del vehicle, com el comandant de l\u2019aer\u00f2drom de Barcelona, Busquets, i \u00adEmilio Andr\u00e9s, comissari del Cos d\u2019Ex\u00e8rcit, i el coronel Le\u00f3n Luengo Mu\u00f1oz. O mitjan\u00e7ant una injecci\u00f3 in\u00adtracard\u00edaca de fenol, com el tinent coronel Eleuterio D\u00edaz \u00adTendero\u201d.
\n <\/p>\n
Formes de matar, formes de morir; aix\u00f2 va ser el nazisme; cal recordar tamb\u00e9 els detalls<\/p><\/blockquote>\n
\nFormes de matar, formes de morir. Aix\u00f2 va ser el nazisme. Cal anar als detalls. Cal recordar tamb\u00e9 els detalls. Sense detalls, la mem\u00f2ria \u00e9s un cromo.
\n
\nDavid Sassoli, president del Parlament Europeu, va prendre part en la commemoraci\u00f3 d\u2019aquest any. El periodista que avui presideix l\u2019Eurocambra, itali\u00e0, ha reivin\u00addicat la tradici\u00f3 antifeixista sobre la qual es va reconstruir el pa\u00eds en el qual Mussolini havia comptat amb un gran suport de les masses: \u201cLa resist\u00e8ncia italiana va ser un acte de la gent, joves i grans\u201d. A Europa, hi va haver resistents i hi va haver els qui van donar suport als dictadors, i tamb\u00e9 els que es van acomodar a la tirania. Un altre periodista, el suec Stig Dagerman, va rec\u00f3rrer l\u2019Alemanya derrotada durant la tardor del 1946 i va escriure unes cr\u00f2niques magn\u00ed\u00adfiques. En una d\u2019elles, llegim una cosa molt esclaridora sobre els fonaments de l\u2019Europa oficial que avui no acaba d\u2019estar a l\u2019altura moral i pol\u00edtica dels temps que vivim: \u201cHi ha a Alemanya un nombre considerable d\u2019antinazis sincers m\u00e9s decebuts, m\u00e9s ap\u00e0trides i m\u00e9s derrotats que qualsevol dels simpatitzants nazis. Decebuts perqu\u00e8 l\u2019alliberament no va ser tan radical com esperaven, ap\u00e0trides perqu\u00e8 no volen solidaritzar-se ni amb el descontentament alemany \u2013en els ingredients del qual creuen veure massa nazisme encobert\u2013 ni amb la pol\u00edtica aliada \u2013la indulg\u00e8ncia de la qual vers els antics nazis veuen amb conster\u00adnaci\u00f3\u2013 i finalment derrotats, d\u2019una banda, perqu\u00e8 es pregunten si ells com a alemanys poden tenir alguna participaci\u00f3 en la vict\u00f2ria final dels aliats, i d\u2019altra banda, perqu\u00e8 no estan tan conven\u00e7uts que com a antinazis no tinguin una part de responsabilitat en la derrota alemanya. S\u2019han condemnat a si mateixos a una passivitat total ja que l\u2019activitat significa cooperar amb elements dubtosos als quals van aprendre a odiar durant dotze anys d\u2019opressi\u00f3\u201d. Ja veieu que no som nosaltres \u2013criatures confinades del segle XXI\u2013 els primers en quedar atrapats a la pin\u00e7a de la complexitat m\u00e9s abrasiva.
\n
\nPocs mesos abans que el cronista suec prengu\u00e9s apunts del natural de les ru\u00efnes germ\u00e0niques, el mar\u00e7 del 1946, la meva tia Dionisia, resident a Fran\u00e7a, va rebre una carta del Comit\u00e8 Internacional de la Creu Roja en qu\u00e8 certificaven que el seu esp\u00f2s \u2013el meu oncle\u2013, Francisco Vidal Casanellas, havia traspassat l\u20191 de gener del 1942 a Gusen, extensi\u00f3 de Mauthausen. No esmentaven la causa de la mort. L\u2019\u00faltima foto que Francisco va enviar a la seva dona est\u00e0 datada el juny del 1940, al camp de \u00adpresoners de guerra d\u2019Estrasburg, despr\u00e9s de la caiguda de Fran\u00e7a, aquella estranya derrota que va explicar tan b\u00e9 l\u2019historiador Marc Bloch, torturat i executat per la Gestapo el 16 de juny del 1944.
\n
\nUna vegada alliberat el camp de Mauthausen, els comit\u00e8s nacionals de presos que havien coincidit all\u00e0 van redactar un jurament-manifest. En aquest paper escriuen que \u201creconque\u00adrides ja la nostra llibertat i la dels nostres pa\u00efsos, volem guardar en la nostra mem\u00f2ria la solidaritat internacional del camp\u201d. Insisteixen en el deure de recordar, ignorant que les societats europees de postguerra no voldran escoltar el testimoni de l\u2019horror: \u201cNo oblidarem mai els sacrificis sagnants que els pobles van haver de fer per reconquerir la felicitat de tots\u201d. Han passat 75 anys del final de la Segona Guerra Mundial i els valors de l\u2019antifeixisme que reivindica Sassoli s\u00f3n encara imprescin\u00addibles. El llegat de Mauthausen ens continua interpel\u00b7lant.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Cada any des del 1946, sempre el segon diumenge de maig, al Memorial de Mauthausen, al camp nazi m\u00e9s gran que es va establir a \u00c0ustria. Per\u00f2 \u00adaquesta vegada la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6181,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6180"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6180"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6180\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6183,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6180\/revisions\/6183"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6181"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6180"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6180"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6180"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}