El meu amic Xavier Orriols, m\u00fasic i estudi\u00f3s del folklore, fa servir sovint una llatinada macarr\u00f2nica que va com un guant a la traject\u00f2ria presidencial de Quim Torra: tardis piulastis , expressi\u00f3 que vol dir que alg\u00fa ha perdut l\u2019ocasi\u00f3 de fer o de dir alguna cosa. L\u2019home que en assumir el c\u00e0rrec, fa dos anys, va proclamar ser un \u201cpresident en cust\u00f2dia\u201d ha intentat exercir amb m\u00e9s efectivitat i perfil propi des de fa nou setmanes, arran de la crisi de la Covid-19, com si la pand\u00e8mia el motiv\u00e9s a creure\u2019s, finalment, un paper que ell mateix va rebaixar a simple funci\u00f3 vic\u00e0ria. Torra ho va provar des del primer minut de l\u2019emerg\u00e8ncia, per\u00f2 el mal ja estava fet. La prova del cot\u00f3 \u00e9s que el president no t\u00e9 cap mena de poder per moure les peces del seu Gabinet, cosa que ha intentat un parell de vegades. La darrera va ser arran de la greu situaci\u00f3 a les resid\u00e8ncies de gent gran.
\n
\nLa paradoxa \u00e9s que Torra vol ser president de deb\u00f2 precisament quan la seva sintonia amb aquell que el va designar, Carles Puigdemont, ha perdut intensitat. \u00c9s sabut que les relacions entre ambd\u00f3s van trontollar arran de la d\u00e8ria de Torra de portar la protesta de la pancarta al balc\u00f3 del Palau de la Generalitat fins a les darreres conseq\u00fc\u00e8ncies, en contra del criteri dels seus consellers i del l\u00edder exiliat a Waterloo. Durant la primera etapa de la pand\u00e8mia, Torra no va trobar el to dels discursos, la qual cosa va desfigurar les tesis del Govern, que estaven \u2013en bona part\u2013 en la l\u00ednia d\u2019altres autonomies, com la d\u2019Euskadi. Despr\u00e9s, el mandatari catal\u00e0 s\u2019ha expressat amb m\u00e9s contenci\u00f3 i cintura, la qual cosa li ha valgut, fins i tot, elogis inesperats d\u2019alguns adversaris. La defensa que Torra fa de les compet\u00e8ncies de la Generalitat \u00e9s justa i enraonada, i ha tingut imitadors entre els presidents d\u2019altres comunitats.
\n <\/p>\n
Dos anys despr\u00e9s de prendre possessi\u00f3, el president Torra \u00e9s avui una figura atrapada en una triangulaci\u00f3 asfixiant<\/p><\/blockquote>\n
\nDos anys despr\u00e9s de prendre possessi\u00f3, el president Torra \u00e9s avui una figura atrapada en una triangulaci\u00f3 asfixiant: la gesti\u00f3 del coronavirus, la voluntat del Tribunal Suprem i la t\u00e0ctica de Puigdemont. Des de la Casa dels Canonges, ha decidit blindar-se amb un \u201cno\u201d rotund a convocar eleccions. Aquest \u00e9s el seu baluard, succedani d\u2019una autoritat i d\u2019un lideratge que no ha tingut mai, ni dins ni fora del seu Executiu. En contra del criteri d\u2019ERC, l\u2019actitud de Torra regala temps al puigdemontisme per preparar uns comicis que se celebraran en un context que ja no tindr\u00e0 res a veure amb el relat processista. El reset que l\u2019independentisme legitimista no va voler fer davant del frac\u00e0s unilateralista haur\u00e0 de fer-lo ara, si us plau per for\u00e7a.
\n
\nDes de la perspectiva de l\u2019obra de govern, Torra no deixar\u00e0 cap llegat. La seva etapa ha erosionat la dimensi\u00f3 institucional de la presid\u00e8ncia i, a m\u00e9s, no ha tingut un projecte clar. La tornada del seu per\u00edode ha estat un mandat irreal, inaplicable, elevat a dogma. Quedar\u00e0, potser, la seva preocupaci\u00f3 sincera per resoldre els problemes generats per la pand\u00e8mia, el momentum no previst d\u2019una persona a qui Puigdemont no hauria d\u2019haver encarregat mai aquesta tasca.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El meu amic Xavier Orriols, m\u00fasic i estudi\u00f3s del folklore, fa servir sovint una llatinada macarr\u00f2nica que va com un guant a la traject\u00f2ria presidencial de Quim Torra: tardis piulastis…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6192,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6189"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6189"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6189\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6260,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6189\/revisions\/6260"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6192"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6189"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6189"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6189"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}