Hi ha pensadors que, aquests dies, especulen amb la possibilitat que la pand\u00e8mia de la Covid-19 deixi fora de joc els populistes que campen arreu. \u00c9s una hip\u00f2tesi interessant, que provoca la felicitat de tots aquells que considerem el populisme com una de les amenaces m\u00e9s greus per a la democr\u00e0cia i per als drets b\u00e0sics de la ciutadania. Per\u00f2 tinc molts dubtes al respecte.
\n
\nAll\u00ed on governen els populistes, les percepcions del desastre en la gesti\u00f3 de la crisi no s\u00f3n iguals. Per exemple, a Brasil, \u00e9s clar\u00edssim que Bolsonaro t\u00e9 molts punts per no arribar al final de mandat, com han remarcat alguns analistes; en canvi, als Estats Units, l\u2019automedicat Trump podria surfejar l\u2019emerg\u00e8ncia amb els seus cops d\u2019efecte, per b\u00e9 que, a finals d\u2019abril, el dem\u00f2crata Biden anava sis punts per davant de l\u2019actual llogater de la Casa Blanca. Si aterrem a Europa, el coronavirus sembla que ha frenat el populisme de Salvini a It\u00e0lia, ha refor\u00e7at la figura responsable de la \u00adcancellera Merkel a Alemanya, i ha contribu\u00eft a desgastar la brillantor de Macron a Fran\u00e7a.
\n <\/p>\n
El crit de \u201cllibertat\u201d sentit a N\u00fa\u00f1ez de Balboa t\u00e9 a veure amb l\u2019individualisme insolidari i descarnat<\/p><\/blockquote>\n
\nA Espanya, com vam poder veure i escoltar ahir durant la sessi\u00f3 al Congr\u00e9s dels Diputats, el popular Casado ha decidit competir amb els ultres de Vox a veure qui enc\u00e9n el misto m\u00e9s gros, amb un discurs que actualitza la versi\u00f3 hardcore d\u2019aquell aznarisme que, sota el comandament \u00adcomunicatiu de Miguel \u00c1ngel Rodr\u00edguez, va construir i difondre un relat tremen\u00addista per fer caure els governs de Gonz\u00e1lez. El populisme incendiari d\u2019Abascal \u00e9s imitat sense manies pel populisme de Casado, dues figures criades a la guarderia d\u2019Aznar.
\n
\nEl l\u00edder del PP que va pujar ahir a la tribuna de la Cambra Baixa vol connectar, sobretot, amb els manifestants del madrileny carrer N\u00fa\u00f1ez de Balboa, els mateixos que han adoptat la popular D\u00edaz Ayuso, presidenta auton\u00f2mica, com a patrona i defensora principal de la seva causa. En les recents manifestacions i cassolades dels barris conservadors de la capital espanyola, els crits m\u00e9s sentits s\u00f3n \u201cPedro S\u00e1nchez dimisi\u00f3n\u201d i \u201cLibertad\u201d. Aquesta darrera expressi\u00f3 m\u2019ha fet pensar en el liberalisme de cartr\u00f3 pedra que exhibeix la dreta celtib\u00e8rica quan vol representar-se com una opci\u00f3 de canvi, una impostura en la qual va excel\u00b7lir Esperanza Aguirre.
\n
\nAquest pseudoliberalisme-cunyadisme del PP apareix envernissat, a dia d\u2019avui, amb una m\u00e0 de trumpisme versi\u00f3 Manolo el del bombo, producte molt agra\u00eft que els ide\u00f2legs d\u2019Abascal van fer servir abans, amb m\u00e9s sinceritat, gr\u00e0cia i sentit comercial. L\u2019assumpte ens condueix, inevitablement, a la reinterpretaci\u00f3 aznariana de la dreta postfranquista, que t\u00e9 molt a veure amb la perviv\u00e8ncia d\u2019una certa psicologia contr\u00e0ria a les relacions adultes entre responsabilitat i llibertat. Com si la tradici\u00f3 autorit\u00e0ria de la dreta espanyola, un cop descafe\u00efnada per les regles democr\u00e0tiques, trob\u00e9s sortida mitjan\u00e7ant un individualisme primari i ferotge, contrari a qualsevol idea complexa de l\u2019inter\u00e8s general. Posar\u00e9 un exemple clar d\u2019aquest fenomen.
\n
\nEl maig del 2007, Aznar va fer una intervenci\u00f3 paradigm\u00e0tica sobre el seu con\u00adcepte de responsabilitat i de llibertat, durant un acte organitzat per l\u2019Academia del Vino de Castilla y Le\u00f3n, que el va distingir amb el t\u00edtol de Bodeguero de Honor. Les paraules de l\u2019ex-cap de govern espanyol van ser aquestes, es poden trobar f\u00e0cilment a YouTube: \u201c\u00bfQui\u00e9n te ha dicho a ti las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber? D\u00e9jame que las beba tranquilo mientras no ponga en riesgo a nadie ni haga da\u00f1o a los dem\u00e1s. A m\u00ed no me gusta que me digan: \u2018no puede ir a m\u00e1s de tanta velocidad, no puede usted comer hamburguesas de tanto, no puede usted comer esto, debe usted comer esto, debe usted evitar esto, no debe usted beber esto y, adem\u00e1s, a usted le proh\u00edben beber vino\u2019. No, mire usted\u201d. Els que l\u2019escoltaven van riure i van aplaudir de valent davant d\u2019un presumpte liberal que no tenia cap por d\u2019enfrontar-se com un heroi de taverna a les normatives ni al govern, llavors presidit pel socialista Zapatero. Les associacions de v\u00edctimes d\u2019accidents de tr\u00e0nsit van protestar i Aznar va rebre dures cr\u00edtiques.
\n
\nEl crit de \u201cllibertat\u201d sentit aquests dies al carrer N\u00fa\u00f1ez de Balboa (i a d\u2019altres carrers de l\u2019Estat, inclosos els d\u2019algunes ciutats catalanes on sempre hi ha alg\u00fa que afirma fer \u201cel que em passi pels pebrots\u201d) no t\u00e9 res a veure amb el liberalisme ni amb l\u2019exercici responsable dels drets. S\u00ed t\u00e9 a veure, en canvi, amb l\u2019in\u00addividualisme insolidari i descarnat d\u2019aquells que \u2013com feia Aznar l\u2019any 2007\u2013 se situen expressament al marge de l\u2019inter\u00e8s general i transformen el seu caprici en pseudoideologia. Una part d\u2019aquest personal pot sentir l\u2019atracci\u00f3 del populisme que ara vol passar per liberal, de la m\u00e0 de Casado, d\u2019Abascal, o de qui sigui.
\n
\nPer qu\u00e8? Perqu\u00e8 hi ha, certament, mesures que costen d\u2019entendre i que provoquen desconcert i no poca irritaci\u00f3. Amb les fases del desconfinament, la confusi\u00f3 podria cr\u00e9ixer. Els populistes esperen pescar en aquest malestar, que va m\u00e9s enll\u00e0 dels barris pijos de Madrid, i que inclou ciutadans que voten coses molt diferents.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Hi ha pensadors que, aquests dies, especulen amb la possibilitat que la pand\u00e8mia de la Covid-19 deixi fora de joc els populistes que campen arreu. \u00c9s una hip\u00f2tesi interessant, que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6194,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6193"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6193"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6193\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6195,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6193\/revisions\/6195"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6194"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6193"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6193"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6193"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}