Abans de la pand\u00e8mia, vam presentar, al costat de molts dels seus amics, la seva darrera novel\u00b7la gr\u00e0fica, Rossinyol que vas a Fran\u00e7a , una aventura en temps de la Primera Guerra Mundial en la qual, entre d\u2019altres personatges reals, hi surt el periodista Gaziel, en el Par\u00eds de la \u00adseva joventut. Aquell dia, Llu\u00eds Juste de Nin, dissenyador, ninotaire i entu\u00adsiasta professional, ens va parlar dels seus projectes i de les noves hist\u00f2ries que tenia entre mans. Aquell dia tamb\u00e9 va admetre en p\u00fablic que la seva fascinaci\u00f3 per la capital francesa no provenia nom\u00e9s de la seva educaci\u00f3 i dels seus parents, tamb\u00e9 era el resultat de la seva atracci\u00f3 per la vida dels bohemis i dels diletants que sabien convertir en obra d\u2019art la seva exist\u00e8ncia, assajant una alqu\u00edmia que permet dissoldre \u2013quan se\u2019n sap el secret\u2013 la frontera entre l\u2019experi\u00e8ncia somiada i l\u2019expe\u00adri\u00e8ncia quotidiana.
\n
\nLlu\u00eds Juste de Nin, homenot a cavall de les arts, les lletres i la pol\u00edtica, ha passat avall i ens deixa orfes a molts. Sobretot, perqu\u00e8 practicava dues actituds que s\u00f3n indispensables perqu\u00e8 el m\u00f3n funcioni i no acabem a cops de puny m\u00e9s sovint: el sentit de l\u2019humor i la mirada compassiva sobre la gran com\u00e8dia social. Ell era la prova que una intel\u00b7lig\u00e8ncia acompanyada de compassi\u00f3 \u00e9s un c\u00f2ctel irresistible i per \u00adaix\u00f2 es feia estimar, fins i tot quan deia les coses m\u00e9s irreverents i m\u00e9s inesperades. A vegades, ens descol\u00b7locava perqu\u00e8 portava els seus raonaments fins el c\u00f3rner m\u00e9s extravagant i, un cop all\u00ed, no sab\u00edem com sortir-ne. Els seus silencis, fets de murrieria i tendresa, acompanyaven les seves ganes infinites de conversa, un exercici on xalava de valent, donant joc a uns i altres, moderador immoderat de tert\u00falies que podien durar hores.
\n <\/p>\n
Llu\u00eds Juste de Nin tenia sentit de l\u2019humor i una mirada compassiva sobre la gran com\u00e8dia social<\/p><\/blockquote>\n
\nEl Zurdo, l\u2019Esquerr\u00e0, el pare del \u00adpersonatge de la Norma, o el director creatiu de la firma de moda Armand Basi eren nom\u00e9s disfresses d\u2019un tipus que, feli\u00e7 de viure i sense demanar \u00adperd\u00f3 per ser com era, tenia la capa\u00adcitat de reunir gent diversa al seu \u00advoltant, tarann\u00e0 molt \u00fatil si pretenem que la ciutadania sigui una condici\u00f3 activa (inc\u00f2moda i sempre en revisi\u00f3) i no un concepte assecat i exhibit com un trofeu pels marxants de l\u2019es\u00adpe\u00adran\u00e7a. \u00c9s per aix\u00f2 que Juste de Nin va formar part de diverses confabu\u00ad\u00adlacions c\u00edviques per fer progressar aquest pa\u00eds, amb una enorme gene\u00adrositat.
\n
\nPartidari de les esquerres m\u00e9s heterodoxes despr\u00e9s de passar pel PSUC, catalanista que va desembocar en el sobiranisme, contrari a tot sectarisme, va viure amb eleg\u00e0ncia. I ens va ensenyar a somriure davant les tempestes.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Abans de la pand\u00e8mia, vam presentar, al costat de molts dels seus amics, la seva darrera novel\u00b7la gr\u00e0fica, Rossinyol que vas a Fran\u00e7a , una aventura en temps de la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6198,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6196"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6196"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6196\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6199,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6196\/revisions\/6199"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6198"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6196"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6196"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6196"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}