<\/p>\n
\u00abEls l\u00edders locals que havien de construir un govern d\u2019esquerres han estat dominats pel ressentiment, la vanitat i el vol gallinaci\u00bb<\/p><\/blockquote>\n
\nDemano disculpes als badalonins perqu\u00e8 ara entrar\u00e9 en un assumpte que ells ben segur coneixen molt millor que qui firma aquestes ratlles. No pretenc passar per expert en pol\u00edtica badalonina, m\u2019interessa posar damunt la taula un aspecte general que depassa aquest terme municipal. Amb tot, he procurat informar-me del rerefons de l\u2019elecci\u00f3 del popular Garc\u00eda Albiol com alcalde i la conclusi\u00f3 \u00e9s clara, per b\u00e9 que alguns estaran interessats a presentar-ho d\u2019una altra manera: el factor hum\u00e0 s\u2019ha imposat.
\n
\nAix\u00f2 no seria not\u00edcia si no fos que, lluny de Badalona, la tend\u00e8ncia \u00e9s a observar aquest episodi amb les ulleres ideol\u00f2giques habituals; per reblar el clau, la foto que ens arriba \u00e9s la d\u2019unes esquerres que han estat incapaces de lligar un acord -ja no diguem un projecte- alternatiu al partit m\u00e9s votat en les darreres municipals en aquesta ciutat. Perqu\u00e8 no es pot oblidar ni minimitzar que Albiol va tenir m\u00e9s vots que la resta d\u2019alcaldables.
\nLes oques sempre han portat bec. Visc en una ciutat on, despr\u00e9s de les eleccions del 1991, va governar una alian\u00e7a de CiU i Iniciativa. Vull dir que estic curat d\u2019espants i que no trobo impr\u00f2pia cap combinaci\u00f3
\nentre partits, si exceptuem les que inclouen els ultres, que considero han de ser a\u00efllats per la resta de representats democr\u00e0tics. En aquest sentit, no hi ha pactes contranatura, llevat d\u2019aquells que es fan -repeteixo- amb els que atempten contra els valors essencials del sistema democr\u00e0tic. All\u00f2 que va fer possible a Vilanova i la Geltr\u00fa una entesa entre un convergent i un poscomunista va ser el factor hum\u00e0, de la mateixa manera que el factor hum\u00e0 \u00e9s el que va condemnar l\u2019anterior alcalde socialista a perdre el poder.
\n
\nEl factor hum\u00e0 explica, gaireb\u00e9 sempre, el que passa en un poble petit o en una gran ciutat, quan es tracta de constituir un equip de govern. Per posar un exemple bonic: que la qu\u00edmica entre Ada Colau i Ernest Maragall fos p\u00e8ssima va ser tan important o m\u00e9s que les prevencions que els comuns tenien davant les estrat\u00e8gies de l\u2019independentisme. Que la qu\u00edmica entre Manel Valls i Albert Rivera fos nefasta va acabar d\u2019asfaltar la pista d\u2019aterratge per a comuns i socialistes. I que les relacions personals entre Elsa Artadi i Ernest Maragall no fossin precisament bones explica tamb\u00e9 que la candidata suposadament perdedora acab\u00e9s al\u00e7ant la vara. En tot aix\u00f2 que he descrit no hi ha a res que tingui a veure amb la ideologia ni amb les pol\u00edtiques que cal aplicar. Som en un univers dominat per les f\u00edlies, les f\u00f2bies, la pell i un punt irracional gens menyspreable.
\n
\nAssistirem ara a l\u2019espectacle previsible de l\u2019an\u00e0lisi ideol\u00f2gica de la perip\u00e8cia badalonina, amb tots els ets i uts. Tindrem grans disquisicions sobre la naturalesa ca\u00efnita de les esquerres aix\u00ed com notables especulacions sobre la naturalesa immadura de l\u2019independentisme, i no descartem singulars cavil\u00b7lacions sobre l\u2019\u00e0nima metropolitana (err\u00e0tica o no) de la nova pol\u00edtica, etc\u00e8tera. A m\u00e9s, una part del p\u00fablic t\u00e9 ganes de creure que l\u2019alcaldia d\u2019Albiol \u00e9s fruit, sobretot, de t\u00e8rboles conspiracions teixides des dels despatxos de Barcelona i de Madrid, i que hi ha una l\u00f2gica inexorable que pot explicar-ho tot.
\n
\n\u00c9s m\u00e9s literari pensar que Miquel Iceta i Alejandro Fern\u00e1ndez s\u2019han jugat Badalona als xinos que admetre que els l\u00edders locals que havien de construir un govern d\u2019esquerres han estat dominats pel ressentiment, la vanitat i el vol gallinaci. No dic que les direccions del PSC i del PP no hagin mogut els seus fils, perqu\u00e8 aix\u00f2 sempre passa, per\u00f2 em consta que aquesta partida s\u2019ha decidit sobre el terreny i per part dels ind\u00edgenes concernits.
\n
\nLa pol\u00edtica \u00e9s sempre un fet localitzat, deutor de les circumst\u00e0ncies d\u2019un context determinat. A Badalona o Sacramento, capital de l\u2019Estat de Calif\u00f2rnia, per dir una ciutat on em plauria de passar una temporada. La pol\u00edtica la fa gent, amb m\u00e9s o menys gr\u00e0cia, i amb m\u00e9s o menys generositat, ni m\u00e9s ni menys. La gran conspiraci\u00f3 de Badalona no \u00e9s res m\u00e9s que la conxorxa dels enzes, per dir-ho amb el t\u00edtol en catal\u00e0 d\u2019una novel\u00b7la nord-americana que em va fer pixar de riure quan, de ben jove, la vaig llegir d\u2019una tirada.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"\u00abEls l\u00edders locals que havien de construir un govern d\u2019esquerres han estat dominats pel ressentiment, la vanitat i el vol gallinaci\u00bb Demano disculpes als badalonins perqu\u00e8 ara entrar\u00e9 en…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6216,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6213"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6213"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6213\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6215,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6213\/revisions\/6215"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6216"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6213"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6213"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6213"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}