La nost\u00e0lgia com a medicina en \u00e8poca d\u2019incertesa. L\u2019anunci promogut per l\u2019Ajuntament de Barcelona vol ser -diuen\u00ad\u2013 un agra\u00efment als barcelonins per la seva responsabilitat i el seu esfor\u00e7 durant la pand\u00e8mia. El lema escollit remet a la tornada d\u2019una can\u00e7\u00f3 de Peret \u2013 Gitana hechicera \u2013 que forma part de la mem\u00f2ria de la Barcelona del 92, la dels Jocs Ol\u00edmpics, el gran moment que recordar \u2013sembla ser\u2013 per elevar la moral en temps tan dif\u00edcils com aquests. En l\u2019espot municipal es repeteix el missatge a tall de mantra: \u201cElla t\u00e9 molt poder. Barcelona \u00e9s poderosa\u201d.
\n
\nDe Barcelona\u201992 al F\u00f2rum Universal de les Cultures es va esgotar l\u2019encanteri, una cosa que va comprovar amargament l\u2019alcalde Clos, que va tenir la intenci\u00f3 vana d\u2019espr\u00e9mer la nost\u00e0lgia desfilant a ritme de samba al costat del cantant brasiler Carlinhos Brown el maig del 2004, una estampa que no oblidarem mai. Abans d\u2019asseure\u2019s al despatx de l\u2019alcaldia, Ada Colau havia criticat ferotgement l\u2019estrat\u00e8gia de crear ciutat mitjan\u00e7ant grans esdeveniments, per\u00f2 despr\u00e9s es va reconciliar amb el model que impugnava des de l\u2019activisme, fet relacionat tamb\u00e9 amb descobrir que els quadres formats durant el maragallisme s\u00f3n imprescindibles per conduir la m\u00e0quina. Aquest anunci \u00e9s \u2013sense voler\u2013 un homenatge enc\u00e8s a tot el que Colau volia esmenar per\u00f2 va acabar abra\u00e7ant per la porta del darrere. Ho podeu anomenar \u00adrealpolitik o ho podeu qualificar de caiguda del cavall. Del Cobi embolicat en la cel\u00b7lofana dels grans patrocinadors hem passat al Cobi casol\u00e0 dels balcons, una estranya just\u00edcia po\u00e8tica que Jaume Collboni \u2013el soci socialista de Colau\u2013 pot apuntar-se a la seva llibreta, i sense necessitat de compartir-la amb Manuel Valls, el vuit\u00e8 passatger.
\n <\/p>\n
Aquesta propaganda \u00e9s criticable no per ser partidista sin\u00f3 per ser tan ing\u00e8nua<\/p><\/blockquote>\n
\nPer\u00f2 l\u2019anunci en q\u00fcesti\u00f3 no deixa de ser tamb\u00e9 un acudit tristoi. Si alguna cosa ha demostrat la gesti\u00f3 de la crisi del coronavirus \u00e9s que les ciutats pinten el que pinten, encara que siguin tan importants com Madrid i Barcelona. A m\u00e9s de posar les\u00ad auto\u00adnomies al bany maria, les decisions de l\u2019Executiu de Pedro S\u00e1nchez (on exerceix de vicepresident Pablo Iglesias, aliat natural de Colau) han ensenyat el costat fosc de la for\u00e7a als que encara especulen amb teixir una Europa de les ciutats que superaria l\u2019embolic de sobiranies, un mapa ideal en el qual la ciutat-Estat de Bar\u00adcelona sobresortiria com a principat de coneixement i negocis, superant aix\u00ed les ten\u00adsions d\u2019una Espanya que no va aconseguir ser com Fran\u00e7a i una Catalunya que no va poder imitar a Portugal. Ll\u00e0stima, no podr\u00e0 ser.
\n
\nEls independentistes no tenen rep\u00fablica per\u00f2 tampoc no hi ha premi de consolaci\u00f3: Barcelona ser\u00e0, finalment, el que Madrid li deixi ser, que per aix\u00f2 es recorda peri\u00f2dicament als burgesos nostrats que s\u00f3n \u201cmassa moderats\u201d, \u00e9s a dir, sospitosos. O sigui, que Barcelona no t\u00e9 poder. Encara que t\u00e9 saber, cultura, emprenedors, etc\u00e8tera. Encara que t\u00e9 un Consistori amb un gran pressupost i uns excel\u00b7lents funcionaris. Barcelona t\u00e9 creuers i t\u00e9 investigaci\u00f3 biom\u00e8dica, per\u00f2 no t\u00e9 poder. Con\u00adcretament: no t\u00e9 el tipus de poder que t\u00e9 Madrid. El poder, sense adjectius. El Minotaure, per utilitzar el diccionari de Jaume Vicens Vives.
\n
\nArribats a aquest punt, podem autoenganyar-nos i proclamar que no ens interessa el poder en la forma en qu\u00e8 Madrid (i Par\u00eds o Londres) l\u2019exerceix i el mostra. L\u2019autoengany cotitza a l\u2019al\u00e7a. \u00c9s un relat per conformar-se: que si Madrid \u00e9s de Mart i Barcelona \u00e9s de Venus, que si les estructures estatals estan periclitades, que si la din\u00e0mica de les metr\u00f2polis es regeix per l\u00f2giques in\u00e8dites, etc\u00e8tera. Hi ha narratives per a tota mena de decepci\u00f3, fins i tot per convertir en \u00e8xit simb\u00f2lic el que \u00e9s una continuada p\u00e8rdua de posicions. Com la guineu de la faula, Barcelona podria dir que el ra\u00efm \u00e9s verd i que no li interessa cap m\u00e9s poder que el que representa la gent i el bon rotllo, que \u00e9s el que transmet l\u2019anunci que comentem. \u201cEns hem empoderat\u201d seria el resum d\u2019aquesta propaganda, que \u00e9s criticable, no per ser partidista (no ho \u00e9s m\u00e9s que la d\u2019altres administracions) sin\u00f3 per ser tan descarnadament ing\u00e8nua i, per tant, tan c\u00ednica en el seu exercici d\u2019adulaci\u00f3 al p\u00fablic, convertit ara en heroi an\u00f2nim. Per aix\u00f2 els partits a l\u2019oposici\u00f3 no encerten quan proven d\u2019erosionar Ada Colau en aquest terreny. Nom\u00e9s fora de la faula hi ha espai per fer el debat. Barcelona \u00e9s poderosa, per\u00f2 el tancament de la factoria Nissan indica que ho \u00e9s molt menys del que es proclama.
\n
\nHo va explicar molt b\u00e9 l\u2019escriptor txec Milan Kundera, millor que qualsevol polit\u00f2leg dels habituals: \u201cEn el moment en qu\u00e8 el kitsch \u00e9s reconegut com a mentida, es troba en un context de no-kitsch. Perd el seu poder autoritari i es torna entendridor, com qualsevol altra debilitat humana. Perqu\u00e8 cap de nosaltres no \u00e9s un superhome com per poder escapar completament al kitsch\u201d. Per aix\u00f2 l\u2019anunci funciona i agrada, \u00e9s la llaminadura perfecta per al desconfinament. Un autohomenatge abstret i una afirmaci\u00f3 falsa que, amb el seu \u00e8mfasi voluntarista, prova de convertir la nost\u00e0lgia en el placebo m\u00e9s conservador<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La nost\u00e0lgia com a medicina en \u00e8poca d\u2019incertesa. L\u2019anunci promogut per l\u2019Ajuntament de Barcelona vol ser -diuen\u00ad\u2013 un agra\u00efment als barcelonins per la seva responsabilitat i el seu esfor\u00e7 durant…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6234,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6229"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6229"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6229\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6231,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6229\/revisions\/6231"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6234"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6229"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6229"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6229"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}