{"id":6238,"date":"2020-06-07T15:57:18","date_gmt":"2020-06-07T14:57:18","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=6238"},"modified":"2020-06-17T17:25:12","modified_gmt":"2020-06-17T16:25:12","slug":"espanol-versionador-nuevo-del-viejo-catalanismo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2020\/06\/07\/espanol-versionador-nuevo-del-viejo-catalanismo\/","title":{"rendered":"Versionador nou del vell catalanisme"},"content":{"rendered":"<p>La caricatura ens presenta Jordi Pujol com el botiguer que guanya eleccions perqu\u00e8 sap tocar la fibra sensible d\u2019una majoria que altres menyspreen, amb un producte que el mateix l\u00edder nacionalista va resumir, l\u2019any 1979, de la manera m\u00e9s costumista i mesocr\u00e0tica possible: \u201cSant Pancra\u00e7, doneu-nos salut i feina\u201d. La caricatura, sempre la caricatura, obra dels seus adversaris i obra tamb\u00e9 \u2013s\u2019ha de remarcar\u2013 d\u2019ell mateix, que en sabia treure partit, capgirant la cr\u00edtica amb una habilitat digna de gran malabarista. Cal decapar la pintura resseca d\u2019aquesta caricatura, per poder analitzar seriosament, amb perspectiva, el pol\u00edtic catal\u00e0 m\u00e9s important del segle XX.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nPerqu\u00e8 Pujol \u2013agradi aix\u00f2 m\u00e9s o menys\u2013 \u00e9s el dirigent que influeix m\u00e9s en la transformaci\u00f3 de Catalunya des de les institucions, el que pesa m\u00e9s en la governabilitat espanyola, i el que projecta de manera m\u00e9s efica\u00e7 el fet nacional catal\u00e0 a l\u2019exterior.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nAquesta caricatura pujoliana (feta tant des de l\u2019antipujolisme com des del pujolisme, fins i tot des de la seva fam\u00edlia) inclou l\u2019estampa vintage d\u2019un Pujol ide\u00f2leg i doctrinari obsessiu. Res m\u00e9s fals. Comen\u00e7a a ser hora de revisar tota la literatura sobre Pujol, i no nom\u00e9s per l\u2019efecte disruptiu de la seva demolidora confessi\u00f3 sobre la deixa amagada de l\u2019avi Florenci, que tamb\u00e9.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nCal revisar les explicacions f\u00e0cils que hem constru\u00eft sobre una figura d\u2019alt\u00edssima complexitat, m\u00e9s bescantada que entesa. Nom\u00e9s al PSUC, amb Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz al capdavant, van comprendre amb rigor que el metge que havia estat banquer era un rival d\u2019envergadura. No, Pujol no \u00e9s un ide\u00f2leg tot i ser un home d\u2019idees, amb una capacitat sensacional d\u2019absorbir informaci\u00f3 i coneixement, i amb una intel\u00b7lig\u00e8ncia especial per connectar conceptes. A difer\u00e8ncia del seu admirat Enric Prat de la Riba, el fundador de Converg\u00e8ncia no pretenia oferir un nou corpus ideol\u00f2gic del moviment catalanista, com va ser-ho, l\u2019any 1906, La nacionalitat catalana. Pujol, que llegeix molta hist\u00f2ria i sap descodificar tots els canvis socials i culturals, \u00e9s un adaptador, un versionador i un modernitzador del catalanisme pol\u00edtic m\u00e9s que no pas un pensador original.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nNo ens confonguem. El que defineix Pujol \u00e9s el centre de gravetat propi de tot l\u00edder: l\u2019acci\u00f3. Les idees tenen un lloc molt important en la seva traject\u00f2ria, per\u00f2 nom\u00e9s instrumentalment, com a fonament del projecte que \u00e9s, finalment, el d\u2019alg\u00fa que pret\u00e9n transformar la realitat i vol fer pol\u00edtica i desplegar pol\u00edtiques. Pujol ha detestat sempre els diletants embafats d\u2019ideologia que s\u00f3n incapa\u00e7os d\u2019arremangar-se.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nDes de ben jove, Pujol estava encaminat a destil\u00b7lar un nou programa pol\u00edtic a partir de la cr\u00edtica severa als errors de la Lliga i l\u2019ERC dels anys trenta, de l\u2019europeisme, de la democr\u00e0cia cristiana i la socialdemocr\u00e0cia, del personalisme comunitari de P\u00e9guy i Mounier, del Concili Vatic\u00e0 II, de l\u2019an\u00e0lisi de la immigraci\u00f3, de l\u2019observaci\u00f3 de les classes mitjanes, i absorbint moltes de les idees de Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar, entre d\u2019altres. De tot plegat, en brollar\u00e0 una s\u00edntesi eficient, que no ser\u00e0 altra cosa que una posada al dia del nacionalisme catal\u00e0. El pujolisme no \u00e9s un sistema d\u2019idees articulat, \u00e9s una versi\u00f3 del catalanisme pol\u00edtic lligada a l\u2019estrat\u00e8gia concreta d\u2019un l\u00edder, que combina h\u00e0bilment relat i acci\u00f3.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nPujol, per\u00f2, no en tenia prou amb tot aix\u00f2. Va arrebossar els seus discursos amb una m\u00edstica molt genu\u00efna (ja la trobem als seus escrits de pres\u00f3) i tamb\u00e9 amb constants digressions moralistes, que van fer d\u2019ell un president peculiar, enderiat a representar-se com una mena de coach espiritual laic. \u00c9s aquest paper simb\u00f2lic \u2013no pas la seva enorme obra de govern\u2013 el que queda fulminat despr\u00e9s de la confessi\u00f3 del 25 de juliol del 2014.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La caricatura ens presenta Jordi Pujol com el botiguer que guanya eleccions perqu\u00e8 sap tocar la fibra sensible d\u2019una majoria que altres menyspreen, amb un producte que el mateix l\u00edder&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6239,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6238"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6238"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6238\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6259,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6238\/revisions\/6259"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6239"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6238"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6238"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6238"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}