L\u2019espectacle de la setmana passada va ser pen\u00f3s, horrible i brillant alhora: Gabriel Rufi\u00e1n i Laura Borr\u00e0s van protagonitzar un intercanvi de paraules molt agre i molt descarnat durant el debat al Congr\u00e9s per aprovar la darrera pr\u00f2rroga de l\u2019estat d\u2019alarma, que va tenir l\u2019aval dels republicans (via abstenci\u00f3) i el vot contrari dels postconvergents. Si repasseu aquell guinyol de retrets entre independentistes catalans \u2013en qu\u00e8 el cap de files d\u2019ERC demostra no saber qu\u00e8 va representar el molt important pacte del Majestic per a l\u2019autogovern\u2013 arribareu a la conclusi\u00f3 que el president Torra no pot fer cap altra cosa que convocar eleccions immediatament, millor avui que dem\u00e0. La descomposici\u00f3 de les relacions entre els socis al Govern \u00e9s clamorosa, insostenible, rid\u00edcula i gaireb\u00e9 obscena, la qual cosa produeix vergonya aliena en la ciutadania catalana i aboca els pol\u00edtics concernits al terreny de la pantomima m\u00e9s grotesca. La cosa aquesta de barallar-se a Madrid mentre aqu\u00ed fan veure que tot va b\u00e9 \u00e9s massa com\u00e8dia, fins i tot per a una societat com la catalana, on l\u2019afici\u00f3 al simulacre \u00e9s tan intensa que la difer\u00e8ncia entre all\u00f2 que \u00e9s i all\u00f2 que sembla bloqueja la majoria de debats rellevants.
\n
\nL\u2019Executiu Torra ja ha tocat fons, i, com passa amb les cafeteres un cop hem preparat el caf\u00e8, ara nom\u00e9s tenim el marro, unes restes que s\u2019estan reutilitzant de manera compulsiva fent veure que no passa res, com si la ciutadania no tingu\u00e9s prou paladar per adonar-se que el beuratge que ara se serveix nom\u00e9s \u00e9s aigua bruta, cada cop m\u00e9s i m\u00e9s dolenta. El marro \u2013com \u00e9s sabut per tots els que som amants de la jardineria\u2013 nom\u00e9s serveix per barrejar-lo amb la terra de les plantes, no per elaborar tasses de caf\u00e8 de manera indefinida i a preu de saldo. I del marro anem directament al carro. Vull dir que ja tenim el carro pel pedregar.
\n <\/p>\n
La taula de di\u00e0leg no pot funcionar mentre el president Torra sigui la m\u00e0xima representaci\u00f3 de Catalunya<\/p><\/blockquote>\n
\nNo \u00e9s nom\u00e9s la gesti\u00f3 p\u00e8ssima de les resid\u00e8ncies de gent gran, o la poca credibilitat a l\u2019hora d\u2019abordar el futur de la factoria de Nissan, o els cops de volant al Departament d\u2019Interior, o la desorientaci\u00f3 que projecta la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3, o les respostes de la consellera portaveu… \u00c9s el conjunt del Gabinet, el que ha fet pana. I com que el marro s\u2019est\u00e0 reaprofitant, el llegat de l\u2019equip Torra-Aragon\u00e8s no servir\u00e0 per abonar el futur govern, surti de la combinaci\u00f3 que surti.
\n
\nERC vol fer foc nou i JxCat vol anar servint suc de marro fins que els jutges del Suprem diguin que el president ha de plegar. La taula de di\u00e0leg (que segons la vicepresidenta Calvo es trobar\u00e0 al juliol) no pot funcionar mentre el president Torra sigui la m\u00e0xima representaci\u00f3 de la part catalana, un fet que se sap aqu\u00ed i a Madrid, i que ens mena \u2013un cop m\u00e9s\u2013 a la casella del simulacre i la p\u00e8rdua de temps. La predisposici\u00f3 del puigdemontisme pel que fa a la taula de di\u00e0leg \u00e9s descriptible.
\n
\nEl m\u00ednim sentit de la responsabilitat institucional i del respecte a l\u2019administrat exigeix \u2013i remarco el verb\u2013 que el president de Catalunya convoqui comicis i ens eviti haver de contemplar cada dia com el carro del Govern es va fent miques, en caiguda lliure.<\/p>\nTe puede interesar<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019espectacle de la setmana passada va ser pen\u00f3s, horrible i brillant alhora: Gabriel Rufi\u00e1n i Laura Borr\u00e0s van protagonitzar un intercanvi de paraules molt agre i molt descarnat durant el…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6242,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6241"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6241"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6241\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6243,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6241\/revisions\/6243"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6242"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6241"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6241"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6241"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}