Em truca un bon amic, un dels presos pol\u00edtics condemnats pel proc\u00e9s, per comentar-me l\u2019escrit que vaig publicar diumenge en aquest diari sobre Jordi Pujol. Celebro sentir la seva veu: \u00e9s un home honest, una persona que respecto i estimo, al marge de les nostres discrep\u00e0ncies des del punt de vista \u2013diguem-ne\u2013 estrat\u00e8gic. Aquest amic, amb una llarga carrera de comprom\u00eds a les institucions, es fa creus de la dist\u00e0ncia que ha detectat entre el que molts diuen sobre Pujol en privat o en p\u00fablic, segons qui tinguin davant. \u201cPer\u00f2 s\u00ed jo s\u00e9 perfectament el que en pensa de \u00addeb\u00f2 i ara t\u00e9 la barra d\u2019escriure aix\u00f2…\u201d, \u00e9s una frase que amolla sobre un dels analistes que, amb motiu del norant\u00e8 aniversari del president caigut en desgr\u00e0cia, ha formulat les seves teories sobre el personatge. Noto la \u00adindignaci\u00f3 del meu interlocutor. A Catalunya, en els darrers anys, han sorgit figuretes del pessebre que mai diuen res que els pugui posar en zona de risc, practiquen l\u2019escriptura instrumental; a Madrid, aquesta mena de professional t\u00e9 un nom meravell\u00f3s: \u201cun bienqueda\u201d.
\n
\nEl cas Pujol \u2013i tot el que l\u2019envolta\u2013 \u00e9s una mena de mirall trencat per observar la societat catalana amb la intenci\u00f3 de l\u2019entom\u00f2leg. I tamb\u00e9 serviria per elaborar un estudi sobre la impostura davant la impostura, que hauria de comen\u00e7ar analitzant el paperot d\u2019aquells que, despr\u00e9s de tenir protagonisme i comandament durant el pujolisme, ara fan veure que no van con\u00e8ixer el l\u00edder. Tamb\u00e9 caldria dedicar alguns cap\u00edtols als ressentits que \u2013a difer\u00e8ncia de gent seriosa com Joan Manuel Tresserras i Joaquim Nadal\u2013 no volen separar la discrep\u00e0ncia ideol\u00f2gica de l\u2019an\u00e0lisi del personatge hist\u00f2ric. I es podria completar l\u2019obra amb un apartat sobre els nost\u00e0lgics (els que volen una m\u00e0quina del temps per tornar al 1984) i els hip\u00f2crites que fan grans escarafalls sobre l\u2019engany de Pujol per\u00f2 callen sobre els afers de \u00adJoan Carles I, les portes girat\u00f2ries de Felipe Gonz\u00e1lez, o les corrupcions del PP, des de la G\u00fcrtel a la policia patri\u00f2tica de Fern\u00e1ndez D\u00edaz. De tot aix\u00f2, en sortiria una enciclop\u00e8dia bonica, com els \u00e0lbums de cromos Bimbo de la nostra inf\u00e0ncia: curiositats, an\u00e8cdotes rares i monstres.
\n <\/p>\n
Pujol fa noranta anys quan CDC abaixa la persiana amb un concurs de creditors<\/p><\/blockquote>\n
\nPujol fa noranta anys quan Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya (CDC) abaixa la persiana amb un concurs de creditors, pas previ a la dissoluci\u00f3 definitiva de l\u2019organitzaci\u00f3 fundada l\u2019any 1974 a Montserrat. Els avis d\u2019antany tenien una frase per definir aquesta mena de moments: \u201cmerda pel qui quedi\u201d. Grandesa i mis\u00e8ria de la pol\u00edtica. La liquidaci\u00f3 de l\u2019artefacte coincideix amb la mutaci\u00f3, fragmentaci\u00f3 i dispersi\u00f3 de l\u2019espai socio-electoral que Pujol va consolidar a partir del nacionalisme moderat, l\u2019ambig\u00fcitat, el pragmatisme, i pol\u00edtiques que van comen\u00e7ar sent de centreesquerra i van acabar en el centredreta. Aquest espai \u00e9s el gran \u00e8xit del pujolisme, d\u2019una manera m\u00e9s rotunda que l\u2019obra de govern a la Generalitat, que \u00e9s enorme, per\u00f2 t\u00e9 realitzacions de gran transcend\u00e8ncia al costat de provatures mediocres, si se\u2019n fa un rep\u00e0s per departaments i per etapes.
\n
\nEn aquest espai socioelectoral del pujolisme s\u2019hi va trobar una part central de les classes mitjanes del pa\u00eds: aquells que se sentien vinculats gen\u00e8ricament al catalanisme i tamb\u00e9 els que havien quedat anestesiats pel franquisme, els orfes del centrisme-expr\u00e9s de Su\u00e1rez i els seguidors de Pallach que no volien votar PSOE, menestrals i petits comerciants, professionals i pagesos, cat\u00f2lics i progres al\u00b7l\u00e8rgics al dogmatisme, conservadors i partidaris de no prendre mal. Una amalgama que tenia fronteres molt \u00e0mplies i que, malgrat les caricatures f\u00e0cils i el fet indiscutible que la candidatura de Pujol va ser un dic, l\u2019any 1980, contra l\u2019ascens de socialistes i comunistes (assentats als grans ajuntaments des del 1979), no tenia res a veure amb un front reaccionari. El gran poder econ\u00f2mic sempre va veure Pujol com un element estrany i dubt\u00f3s.
\n
\nL\u2019enyorat Jaume Lor\u00e9s, primer estudi\u00f3s de Pujol i el pujolisme, va explicar \u2013l\u2019any 1985\u2013 els corrents de fons que van fer possible aquest espai: \u201cLes classes mitjanes progressistes eren m\u00e9s partid\u00e0ries de reformes concretes, per mentalitat i per tradici\u00f3, que no de canvis abstractes, i veien el pujolisme, en conseq\u00fc\u00e8ncia, com un cam\u00ed per millorar la societat, en la l\u00ednia de coronar pol\u00edticament la tasca de fer pa\u00eds, i no una pol\u00edtica per capgirar-la, amb aventures socialment i econ\u00f2micament arriscades que poguessin esqueixar la composici\u00f3 social de Catalunya\u201d. Pujol prometia estabilitat, en un context marcat per \u201cla por a l\u2019atur i els canvis tecnol\u00f2gics\u201d. L\u2019invent va funcionar amb \u00adefic\u00e0cia fins que, a partir del 1995, el software de les vict\u00f2ries va comen\u00e7ar a tenir problemes.
\n
\nAvui, aquest gran espai socioelectoral, transformat pel col\u00b7lapse auton\u00f2mic i pel proc\u00e9s, \u00e9s una suma de parcel\u00b7les que porten noms com PDECat, JxCat, la Crida o, en una zona una mica apartada, el nou PNC. Puigdemont, Bonveh\u00ed, Pascal i altres persones gestionen un solar que pot acabar sent un parc de minifundistes. Els electors, tard o d\u2019hora, diran qu\u00e8 volen.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Em truca un bon amic, un dels presos pol\u00edtics condemnats pel proc\u00e9s, per comentar-me l\u2019escrit que vaig publicar diumenge en aquest diari sobre Jordi Pujol. Celebro sentir la seva veu:…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6245,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6244"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6244"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6244\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6246,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6244\/revisions\/6246"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6245"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6244"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6244"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6244"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}