Un escenari alternatiu, hipot\u00e8tic, possible per\u00f2 no probable: Artur Mas decideix que la millor manera de contribuir a salvar els mobles de l\u2019espai postconvergent (fragmentat, redu\u00eft i esvalotat) \u00e9s oposar-se als designis de Carles Puigdemont i for\u00e7ar un retorn del PDECat (amb o sense la candidatura de JxCat) als rails del pragmatisme, per competir amb ERC en realisme durant la propera campanya de les eleccions catalanes, les que el president Torra no vol convocar. Si aix\u00f2 pass\u00e9s, una part de les bases del PDECat viurien dram\u00e0ticament la tensi\u00f3 d\u2019haver de triar entre l\u2019\u00e8pica t\u00e0ctica del president exiliat i el possibilisme estrat\u00e8gic de l\u2019hereu de Pujol, un debat dif\u00edcil que serviria perqu\u00e8, finalment, els posconvergents assumissin el frac\u00e0s de l\u2019unilateralisme. En aquest context \u2013i estiro la hip\u00f2tesi una mica m\u00e9s\u2013 la clau la tindrien els alcaldes i c\u00e0rrecs locals, que eren essencials quan existia Converg\u00e8ncia i ho continuen sent avui al PDECat.
\n
\nAcabo de dibuixar un teatre imaginari que forma part de les converses de certs entorns per\u00f2 que dif\u00edcilment esdevindr\u00e0 una realitat. La ra\u00f3 principal \u00e9s que Mas \u2013que va conduir Puigdemont a la presid\u00e8ncia despr\u00e9s del veto de la CUP a la seva persona\u2013 no vol ser el causant d\u2019una nova escissi\u00f3 dins del solar postconvergent, i tampoc no vol apar\u00e8ixer com a enemic del l\u00edder que va organitzar el refer\u00e8ndum de l\u20191 d\u2019octubre. A la pr\u00e0ctica, Mas viu en un discret segon pla tot el que destil\u00b7la la triangulaci\u00f3 Waterloo-Casa dels Canonges-Lledoners, per b\u00e9 que continua tenint un fort ascendent moral entre els quadres i la milit\u00e0ncia del partit, i parla amb molta gent, incloent-hi aquells que l\u2019havien bescantat i que ara desitgen que torni a l\u2019arena pol\u00edtica, fins i tot \u2013diuen alguns\u2013 com a cap de llista. Cal recordar que la inhabilitaci\u00f3 de Mas es va acabar al febrer, i, per tant, podria aspirar a una nova vida pol\u00edtica.
\n <\/p>\n
Mas, marmessor del pujolisme, no vol passar a la hist\u00f2ria com a dinamitador del postpujolisme<\/p><\/blockquote>\n
\nEl fet que Mas no s\u2019hagi apuntat al nou PNC que impulsa Marta Pascal amb altres postconvergents dissidents i damnificats del puigdemontisme \u2013amb els quals potser compartiria diagn\u00f2stic sobre el pa\u00eds\u2013 \u00e9s un indicador clar del fet que el marmessor del pujolisme no vol passar a la hist\u00f2ria com a dinamitador del postpujolisme. Mas es va autodefinir com el president de la transici\u00f3 al sobiranisme, i, per coher\u00e8ncia, no competir\u00e0 contra el president que va fer un assaig general (i ef\u00edmer) de la independ\u00e8ncia. El problema \u00e9s que aix\u00f2 el fa estar inc\u00f2mode: el seu sentit institucional conviu malament amb l\u2019estil de Torra i amb el tacticisme de l\u2019exili. Per aix\u00f2, en la part final del llibre Cap fred, cor calent , Mas afirma que \u201cels qui han de tirar endavant el proc\u00e9s sobiranista no s\u00f3n els mateixos que han de governar el dia a dia del pa\u00eds\u201d. Es tracta d\u2019una proposta que pret\u00e9n aconseguir la quadratura del cercle i que fa abstracci\u00f3 del bot\u00f3 emocional, a les mans de Puigdemont, per ara.
\n
\nLa crisi de la Covid-19 i el nou marc de la reconstrucci\u00f3 obliga tothom \u2013i l\u2019independentisme de manera especial\u2013 a repensar els seus plans. Revisar\u00e0 Mas la seva actitud respecte a aquell que el va succeir?<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Un escenari alternatiu, hipot\u00e8tic, possible per\u00f2 no probable: Artur Mas decideix que la millor manera de contribuir a salvar els mobles de l\u2019espai postconvergent (fragmentat, redu\u00eft i esvalotat) \u00e9s oposar-se…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6251,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6250"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6250"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6250\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6252,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6250\/revisions\/6252"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6251"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6250"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6250"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6250"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}