Va estimar el seu ofici apassionadament, tant com la gent, comen\u00e7ant per la seva fam\u00edlia i els seus amics. Manuel Cuy\u00e0s, columnista, periodista, escriptor, que va excel\u00b7lir atrapant el present amb paraules precises per v\u00e8ncer l\u2019actualitat i transcendir aix\u00ed, com un poeta emboscat, el brogit des de dins del brogit. Paco Umbral, mestre del g\u00e8nere, va definir perfectament en qu\u00e8 consisteix la feina que ha estat el centre de gravetat d\u2019aquest mataron\u00ed de mirada intel\u00b7ligent i neta: \u201cun columnista no \u00e9s sin\u00f3 un home que es regala flors a ell mateix tots els dies, perqu\u00e8 sap que primer -de seguida- morir\u00e0 la seva columna, i despr\u00e9s morir\u00e0 ell, si abans no mor la seva mem\u00f2ria\u201d. Cuy\u00e0s ha passat avall per\u00f2 deixa el testimoni ric -viv\u00edssim i subtil- dels seus articles, els apunts del natural d\u2019un observador agut que sabia trobar i fer punxa al detall m\u00e9s inesperat, el que pot transformar la quotidianitat en un planeta ple d\u2019aventures. I sabia distingir el present que vivim del temps creat pels media, per aix\u00f2 no tenia cap problema a confessar que \u201cper evadir-me de l\u2019actualitat he tornat als llibres de \u2018La Cua de Palla\u2019. Passats trenta o quaranta anys, hi he tornat d\u2019una altra manera\u201d.
\n
\nEn temps de trinxeres, en temps de prosa funcionarial, en temps d\u2019arguments mec\u00e0nics, en temps de verborrea pseudo-acad\u00e8mica, en temps de menyspreu per l\u2019idioma, i en temps de mala bava, Cuy\u00e0s ha travessat la jungla de l\u2019opini\u00f3 period\u00edstica amb l\u2019eleg\u00e0ncia i la tranquil\u00b7litat dels que no confonen ambici\u00f3 i vanitat, i dels que saben molt b\u00e9 all\u00f2 que fan. Ho va explicar en una de les seves peces: \u201cQuan vaig comen\u00e7ar a escriure articles setmanals a El Maresme, parlo a principi dels vuitanta, vaig titular la secci\u00f3 \u2018A ull nu\u2019. Volia dir que explicava el que veia sense passar-ho per cap ullera s\u00e0via. Quan em vaig incorporar a El Punt, ara El PuntAvui, vaig pensar a recuperar la denominaci\u00f3, per\u00f2 llavors ja duia ulleres i me\u2019n vaig desdir. Tamb\u00e9 una mena de premonici\u00f3 em va aconsellar de no mencionar gaire els ulls, que encara plorar\u00edem. Vaig optar per aquest \u2018Vuits i nous\u2019 extret d\u2019un joc de cartes del qual ho ignoro tot perqu\u00e8 no jugo a res, per\u00f2 que vol dir que un dia parlo d\u2019una cosa i l\u2019endem\u00e0 d\u2019una altra del tot diferent i res no lliga. Que res no lliga? I tant si tot lliga i tot torna\u201d.
\nLa seva especialitat era la del columnista generalista -el que pot parlar de tot- i xalava amb aquest repte miscel\u00b7lani de passar d\u2019un tema a l\u2019altre. Per b\u00e9 que era brillant en l\u2019article pol\u00edtic, encara ho era m\u00e9s quan trencava les categories i barrejava esdeveniments d\u2019\u00e0rees diverses, portant de la m\u00e0 el lector cap a territoris inesperats; les seves columnes sobre fets culturals -era culte, gran lector i cin\u00e8fil militant- sempre ensenyaven alguna cosa, sense caure en pedanteries ni exhibicionismes. El seu to era el d\u2019un amic que conversa i et convida a mirar la vida com va passant. El resultat: petites joies que retrataven aquest temps i aquest pa\u00eds. Va deixar clar quin era el seu punt de partida: \u201cuna de les coses que m\u00e9s m\u2019agraden d\u2019aquest m\u00f3n \u00e9s mirar la gent i els seus moviments\u201d.
\n
\nCuy\u00e0s ha estat una veu lliure, que ha pensat amb llibertat davant de cada fet nou que li ha tocat glosar. No posava el pilot autom\u00e0tic. Per aix\u00f2 es feia llegir sempre, tant si hi estaves d\u2019acord com si no. Un dels seus talents era ser imprevisible i descol\u00b7locar, m\u00e9s d\u2019un cop i de dos, el seu p\u00fablic fidel, justament quan aquest es pensava que el tenia ben apamat. Recordo, en aquest sentit, una columna provocativa en la qual defensava la festa de Sant Valent\u00ed, amb coratge: \u201cTanta amargor, tant criticar el que fan els altres, tant de nyic-nyic, tant assenyalar el pr\u00f2xim fins posar-li el dit a l\u2019ull. Que la gent faci el que vulgui, home, si est\u00e0 contenta\u201d.
\nAbans de ser periodista, Cuy\u00e0s va ser mestre, i en tenia molta tra\u00e7a. Despr\u00e9s, des de la veterania, va exercir tamb\u00e9 durant alguns cursos com a professor de la Facultat de Comunicaci\u00f3 i Relacions Internacionals Blanquerna. Aix\u00ed mateix, quan el convidava a alguna de les meves classes, convertia l\u2019explicaci\u00f3 de l\u2019ofici en una veritable festa, amb enorme sentit de l\u2019humor, amb lucidesa, i amb un punt de compassi\u00f3 davant de la gran com\u00e8dia humana. Era la mateixa actitud que mantenia a les tert\u00falies, on podia ser cordial i molt combatiu alhora. Bonhomi\u00f3s i punyent a parts iguals, picava all\u00ed on calia, amollant la pregunta m\u00e9s interessant quan la resta ens perd\u00edem en el soroll. Vam passar moments molt bons al seu costat davant dels micr\u00f2fons de RAC1. A la sortida d\u2019aquells programes, la tert\u00falia sempre continuava al bar i el Manel obria portes ins\u00f2lites que et deixaven amb un pam de nas.
\n
\nSempre va saber, Manuel Cuy\u00e0s, quina era la tradici\u00f3 de la qual formava part. Tenia plena consci\u00e8ncia del que representava fer periodisme en una llengua que havia estat prohibida i perseguida: \u201che dit m\u00e9s d\u2019un cop que els articulistes en catal\u00e0 hem hagut de rec\u00f3rrer a la tradici\u00f3 period\u00edstica dels anys trenta per tenir els agafadors que el franquisme ens va sostreure\u201d. La seva reinterpretaci\u00f3 del llegat de Pla, Sagarra, Gasch, Trabal o Soldevila posa al centre la riquesa de l\u2019idioma i la voluntat de donar al comentari de premsa una qualitat liter\u00e0ria equivalent a la de la novel.la o la poesia. A banda de tenir cura de la redacci\u00f3 de les mem\u00f2ries de Jordi Pujol, Cuy\u00e0s va publicar diversos reculls d\u2019articles i l\u2019assaig autobiogr\u00e0fic El n\u00e9t del pirata, una obra deliciosa on relliga la perip\u00e8cia familiar, les seves viv\u00e8ncies i la hist\u00f2ria recent del pa\u00eds.
\n
\nLa darrera vegada que ens vam veure va ser a Matar\u00f3, abans de la pand\u00e8mia, quan tot just comen\u00e7ava a sentir-se baix de forces. Despr\u00e9s d\u2019un acte en una de les llibreries emblem\u00e0tiques de la ciutat, on va demostrar les seves grans dots de polemista, vam sopar plegats al restaurant itali\u00e0 de davant de casa seva, on ofereixen una pizza que porta el seu nom. Mentre l\u2019amo, un sicili\u00e0 energ\u00e8tic, ens anava servint, l\u2019amic Cuy\u00e0s desplegava l\u2019espectacle fascinant de la seva conversa. Aix\u00ed, parlant amb un somriure als llavis, \u00e9s com molts el recordarem sempre.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Va estimar el seu ofici apassionadament, tant com la gent, comen\u00e7ant per la seva fam\u00edlia i els seus amics. Manuel Cuy\u00e0s, columnista, periodista, escriptor, que va excel\u00b7lir atrapant el present…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6254,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6253"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6253"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6253\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6258,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6253\/revisions\/6258"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6254"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6253"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6253"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6253"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}