Imagineu els primers dies de la nostra guerra. Estiu del 1936. Els carrers bullen. Arriben uns homes a la pla\u00e7a i, enmig de crits i grans escarafalls, lliguen uns cables d\u2019acer de l\u2019est\u00e0tua de Sant Antoni Abat \u2013que presideix la fa\u00e7ana de l\u2019esgl\u00e9sia principal de la localitat\u2013 a un cami\u00f3 carregat de runa, per poder arrencar la imatge. Els incontrolats \u2013que s\u00f3n els amos de la situaci\u00f3\u2013 no se\u2019n surten: les rodes del darrere del cami\u00f3 s\u2019enlairen i el sant no cau a terra, com pretenen. Davant del temple, s\u2019aplega la gent, que observa com es fa la revoluci\u00f3, diuen. Bonaventura Orriols deixa testimoni escrit d\u2019aquesta escena: \u201cEntre la gent que contemplava l\u2019espectacle s\u2019hi trobava un carreter fidel, que mai no havia faltat a la benedicci\u00f3 del seu animal en la festivitat del sant, i que cada vegada que el cami\u00f3 arrencava i tensava els cables, deia entre dents per a un amic que tenia al costat: \u2018aguanta fort, Tonet, aguanta!\u2019. I Sant Antoni va aguantar\u201d. Els que volen tirar el sant a terra nom\u00e9s poden trencar el bast\u00f3 de l\u2019est\u00e0tua.
\n
\nEls incontrolats tamb\u00e9 despengen les campanes dels campanars i les destrueixen, a vegades amb el senzill m\u00e8tode de llan\u00e7ar-les daltabaix. El foc tamb\u00e9 atrau els que volen parir un m\u00f3n nou per la via expeditiva. Quan els exaltats arriben a l\u2019esgl\u00e9sia de la Geltr\u00fa, la m\u00e9s antiga de la ciutat, fan una gran foguera amb mobles, confessionaris i diverses imatges de sants i ap\u00f2stols arrencades del retaule barroc del temple. Ricard Mestre, l\u00edder anarquista local contrari a la viol\u00e8ncia, apareix de manera providencial i, gr\u00e0cies a la seva autoritat moral, aconsegueix salvar el retaule amb unes frases que fan efecte sobre la massa: \u201cTot aix\u00f2 \u00e9s art i, des d\u2019ara, ser\u00e0 art del poble\u201d. Mestre, conegut popularment com a Ricarditu , va salvar molts cat\u00f2lics i ciutadans vinculats a partits de dreta, que estaven en el punt de mira de les patrulles de la FAI. Acabada la guerra, es va exiliar a M\u00e8xic, on va desenvolupar una tasca fecunda com a editor i va tractar diversos intel\u00b7lectuals, com l\u2019historiador Enrique Krauze, que el descriu com \u201cun utopista i un rom\u00e0ntic\u201d.<\/p>\n
Aquest assumpte demana bistur\u00ed, no pas cops de mall; i la combinaci\u00f3 de coratge i seny de l\u2019alcalde Piqu\u00e9<\/p><\/blockquote>\n
Tot aix\u00f2 va passar fa molts anys. La m\u00e0quina del temps no s\u2019atura, som al gener del 1977, falta mig any perqu\u00e8 tinguin lloc les primeres eleccions. Continuem al mateix lloc, a Vilanova i la Geltr\u00fa, per\u00f2 l\u2019escenari podria ser qualsevol altra ciutat catalana. L\u2019alcalde \u00e9s Josep Piqu\u00e9 Tetas, pare de Josep Piqu\u00e9 Camps, un jove que aleshores militava al PSUC i encara no sabia que un dia seria ministre d\u2019Aznar. Cansat dels avisos falsos d\u2019amena\u00e7a de bomba al monument dedicat a los Ca\u00eddos (en mem\u00f2ria dels morts del b\u00e0ndol guanyador), l\u2019alcalde ordena treure aquell mon\u00f2lit del centre i traslladar-lo al cementiri, i en canvia la inscripci\u00f3, perqu\u00e8 abraci tots els vilanovins. Pesa molt en aquesta decisi\u00f3 el fet que a Matar\u00f3 esclata un artefacte que destrueix un monument similar. Piqu\u00e9 \u2013que despr\u00e9s ser\u00e0 candidat del partit de Su\u00e1rez\u2013 fa tot aix\u00f2 sense avisar el governador civil, Salvador S\u00e1nchez-Ter\u00e1n (un dels art\u00edfexs del retorn de Tarradellas), que s\u2019enfada molt. L\u2019ast\u00facia de l\u2019alcalde elimina el principal s\u00edmbol de la dictadura de la ciutat, sense soroll. Els nost\u00e0lgics del r\u00e8gim perden la partida.
\n
\nCom l\u2019est\u00e0tua de Sant Antoni el 1936 o com el monument als morts de Franco el 1977? Com hem de fer-ho ara amb les est\u00e0tues i els monuments que celebren, \u00adenalteixen i recorden episodis i figures que han causat dolor, vergonya, discriminaci\u00f3 o destrucci\u00f3? Quin estil \u00e9s m\u00e9s propi d\u2019una societat plural, oberta i democr\u00e0tica, el dels fan\u00e0tics que destru\u00efen imatges de sants en un clima de doctrines excloents o el d\u2019un alcalde amb sentit com\u00fa que feia tot el possible per superar el trauma de la guerra i construir la con\u00adviv\u00e8ncia?
\n
\nNo em sembla una pregunta menor, ni a Alabama ni a Catalunya. Han d\u2019anar a terra totes les est\u00e0tues i tots els monuments que ens connecten amb un passat d\u2019opressi\u00f3 o podem aprofitar aquests s\u00edmbols per fer pedagogia de la hist\u00f2ria, de la complexitat i dels valors democr\u00e0tics? Podem fer un debat enraonat sense por a ser expulsats de la conversa pels talibans del pol\u00edticament correcte? Els talibans (els de deb\u00f2 han destru\u00eft est\u00e0tues de Buda i molts temples) no fan distincions entre Churchill i un general sudista icona del Ku Klux Klan. Per exemple, han sortit veus que propugnen carregar-se el monument a Colom, de Barcelona, potser per obtenir l\u2019aplaudiment f\u00e0cil; \u00e9s important que l\u2019alcaldessa Colau no hagi cedit a aquesta onada de simplificaci\u00f3 i, en canvi, hagi suggerit que la soluci\u00f3 passi per una explicaci\u00f3 que contextualitzi l\u2019obra i convidi a una lectura cr\u00edtica del seu significat inicial.
\n
\nAquest assumpte demana bistur\u00ed, no pas cops de mall. I la combinaci\u00f3 de coratge i seny demostrada per l\u2019alcalde \u00adPi\u00adqu\u00e9. L\u2019est\u00e0tua de Jordi Pujol de Premi\u00e0 de Dalt va apar\u00e8ixer un dia per terra i ara, a Lleida, han retirat el bust de Joan Carles I del sal\u00f3 de plens de la Paeria. Hi ha molta feina. Fem que els s\u00edmbols contribueixin a enfortir el necessari di\u00e0leg democr\u00e0tic en comptes de fer-lo impossible.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Imagineu els primers dies de la nostra guerra. Estiu del 1936. Els carrers bullen. Arriben uns homes a la pla\u00e7a i, enmig de crits i grans escarafalls, lliguen uns cables…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6264,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6262"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6262"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6262\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6266,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6262\/revisions\/6266"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6264"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6262"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6262"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6262"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}