La just\u00edcia va establir que darrere del terrorisme dels GAL hi havia destacad\u00edssims membres dels governs socialistes, aix\u00ed com funcionaris de les forces i cossos de seguretat de l\u2019Estat. Aix\u00f2 \u00e9s hist\u00f2ria. Si el Tribunal Suprem va condemnar Jos\u00e9 Barrionuevo, Rafael Vera, Juli\u00e1n Sancrist\u00f3bal i nou homes m\u00e9s pel segrest de Segundo Marey \u00e9s perqu\u00e8 es va provar que la lluita contra ETA havia degenerat en una guerra bruta que, amb l\u2019objectiu de defensar les lleis i la vida, havia creat una xarxa mafiosa i criminal que, \u00adactuant al marge de l\u2019Estat de dret, havia erosionat la legitimitat del poder democr\u00e0tic des del seu interior, la qual cosa era un regal per als etarres i els seus partidaris.
\n
\nFem mem\u00f2ria: en aquell moment, i malgrat que el PP i certa premsa van utilitzar els crims del GAL per afeblir el PSOE (en un exercici de fariseisme monumental, ja que la dreta havia encoratjat, anteriorment, grups armats similars), l\u2019opini\u00f3 \u00adp\u00fablica espanyola no va criticar massivament el que Barrionuevo i els seus c\u00f2mplices van dur a terme, ni es va escandalitzar per aix\u00f2. Tret del Pa\u00eds Basc, per raons \u00f2bvies, la societat va assumir, en general, que contra ETA tot s\u2019hi valia. Alguns analistes van sintetitzar aquell clima moral amb la tesi seg\u00fcent: cal acatar la sent\u00e8ncia del cas Marey, per\u00f2 \u00e9s contr\u00e0ria a \u201cla convicci\u00f3 social dominant\u201d, segons la qual rec\u00f3rrer
\na mercenaris, segrestos, execucions sense judici i enterraments en cal\u00e7 viva \u00e9s acceptable si es tracta d\u2019eliminar els terroristes d\u2019ETA. Convicci\u00f3 social.<\/p>\n
Guanyes impugnant \u201cel r\u00e8gim del 78\u201d i despr\u00e9s li treus import\u00e0ncia al pitjor del mandat de Gonz\u00e1lez<\/p><\/blockquote>\n
El PSOE sempre va saber que les seves bases \u2013malgrat el bombardeig medi\u00e0tic\u2013 no els fallarien per l\u2019assumpte dels GAL. La derrota dol\u00e7a de Gonz\u00e1lez l\u2019any 1996 \u2013que va permetre al PP arribar al govern espanyol\u2013 no va tenir com a motor el desgast per la guerra bruta, sin\u00f3 la p\u00e8rdua de confian\u00e7a que van provocar els casos m\u00e9s sonats de corrupci\u00f3. Per tot aix\u00f2 no es pot parlar avui dels GAL sense tenir en compte que, malgrat la sent\u00e8ncia del Suprem (amb el vot particular del president de la Sala i tres magistrats oposats a la condemna), no va existir repulsa social per aquells crims. Al contrari, en certs entorns, l\u2019episodi va servir per llan\u00e7ar un missatge clar: als so\u00adcialistes no els cauen els anells si han d\u2019embrutar-se les mans per preservar la llei i l\u2019ordre. D\u2019altra banda, Jordi Pujol, que en aquella \u00e8poca era el soci preferent de Jos\u00e9 M.\u00aa Aznar al costat del PNB, va afegir al comunicat oficial de CiU sobre la sent\u00e8ncia unes refer\u00e8ncies a \u201cla magnanimitat i el sentit del b\u00e9 com\u00fa\u201d, paraules que semblaven la pista d\u2019aterratge per a eventuals indults, i perqu\u00e8 els populars deixessin de burxar en aquella claveguera.
\n
\nQuan Podem va assolir un acord per governar amb el PSOE, havia de saber que s\u2019asseuria a la taula amb representants d\u2019un partit centenari amb una llarga hist\u00f2ria de llums i ombres. Estranys rebots han portat els GAL a la vorera de l\u2019actualitat, com les restes d\u2019un naufragi que destorba en la mem\u00f2ria. En aquest panorama, Podem ha experimentat la tensi\u00f3 irresoluble entre la promesa de regeneraci\u00f3 radical del 15-M i l\u2019aposta reformista que suposa el programa acordat amb Pedro S\u00e1nchez. Si l\u2019organitzaci\u00f3 que es va proclamar hereva dels indignats s\u2019hagu\u00e9s mantingut en la \u00adpuresa del que Bernard Crick anomena \u201cla pol\u00edtica estudiantil\u201d, Pablo Echenique i els altres no haurien hagut de retor\u00e7ar matusserament la seva ret\u00f2rica per defensar un marc de sentit que abans rebutjaven i que avui certifica la seva aposta pel pragmatisme. Pili Zabala, germana d\u2019una de les v\u00edc\u00adtimes dels GAL i candidata a lehendakari per Podem el 2016, va trucar al vicepresident per expressar-li la seva preocupaci\u00f3 i dir-li que \u201csi prenen aquestes decisions,
\njo m\u2019allunyar\u00e9; jo no aguantar\u00e9 aquests menyspreus, aquests passos enrere\u201d. Les contradiccions s\u00f3n madures: guanyes impugnant solemnement \u201cel r\u00e8gim del 78\u201d i, despr\u00e9s, des del poder, li treus import\u00e0ncia al pitjor que va passar sota el mandat de Gonz\u00e1lez.
\n
\nAl final, els d\u2019Iglesias van rectificar i van decidir avalar al Congr\u00e9s dels Diputats la creaci\u00f3 d\u2019una comissi\u00f3 d\u2019investigaci\u00f3 sobre la presumpta vinculaci\u00f3 de Felipe Gonz\u00e1lez amb els GAL. El malestar a Podem Euskadi i als comuns, a Catalunya, va influir en aquest gir de gui\u00f3. Hauria passat el mateix si els vots d\u2019Unides Podem haguessin estat imprescindibles per evitar el tr\u00e0ngol al PSOE? La iniciativa d\u2019escrutar aquest passat pudent no ha prosperat, gr\u00e0cies als vots de socialistes, populars i Vox a la mesa de la Cambra Baixa. \u00c9s un av\u00eds. Iglesias es pot anar preparant per afrontar m\u00e9s situacions d\u2019aquesta mena; t\u00e9 al seu favor que els cr\u00edtics amb el seu realisme \u2013els fonamentalistes, per dir-ho amb el llenguatge d\u2019Els Verds alemanys dels vuitanta\u2013 ja s\u00f3n gaireb\u00e9 tots fora de l\u2019orga\u00adnitzaci\u00f3.
\n
\nAl mig d\u2019aquest llot, el 1998, els socialistes retreien al PP que hagu\u00e9s donat la \u00adpunyalada a l\u2019esperit de la transici\u00f3 i que practiqu\u00e9s el revengisme. Avui, els po\u00adpulars (i tamb\u00e9 els ultres) garanteixen al socialista Gonz\u00e1lez una jubilaci\u00f3 sense ensurts i sense necr\u00f2psies morals.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La just\u00edcia va establir que darrere del terrorisme dels GAL hi havia destacad\u00edssims membres dels governs socialistes, aix\u00ed com funcionaris de les forces i cossos de seguretat de l\u2019Estat. Aix\u00f2…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6286,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6285"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6285"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6285\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6287,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6285\/revisions\/6287"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6286"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6285"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6285"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6285"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}