<\/p>\n
\u00abEl proc\u00e9s sobiranista va comen\u00e7ar com un torcebra\u00e7 amb l\u2019Estat espanyol i ha acabat com una esbroncada de cunyats en un dinar de Nadal\u00bb<\/p><\/blockquote>\n
El present practica el filldeputisme per sobre de les seves possibilitats: el mateix dia que el Congr\u00e9s dels Diputats aprova el suplicatori perqu\u00e8 Laura Borr\u00e0s, cap de files de JxCat a Madrid, pugui ser jutjada pel Tribunal Suprem resulta que Daniel Os\u00e0car, ex-tresorer de Converg\u00e8ncia, entra a la pres\u00f3 de Brians2 per complir tres anys i mig de condemna pel cas Palau. S\u00f3n dues estampes que no tenen res a veure i, alhora, tenen molt a veure.
\n
\nLa llarga metamorfosi del pujolisme crepuscular cap a l\u2019independentisme de Puigdemont inclou una s\u00e8rie d\u2019exorcismes, mitjan\u00e7ant els quals la p\u00e0tria lliure ser\u00e0 -se\u2019ns diu- un premi per als m\u00e9s honrats. Guanyarem perqu\u00e8 hem fet fora els corruptes, canta el trobador. Com si els processos d\u2019emancipaci\u00f3 nacional fossin missi\u00f3 exclusiva de sants, com si al voltant de George Washington o de David Ben-Gurion -per dir dos exemples que estimo- no hi hagu\u00e9s cap mala pe\u00e7a, cap element t\u00f2xic, o cap imb\u00e8cil.
\n
\nS\u2019ha dit i repetit que la nostra Rep\u00fablica ser\u00e0 una naci\u00f3 virtuosa i exemplar que -com un far moral- il\u00b7luminar\u00e0 els pobles del m\u00f3n. La nova Rep\u00fablica ens redimir\u00e0 de tots els pecats de la transici\u00f3 espanyola, inclosos aquells que han covat -per reacci\u00f3- l\u2019horitz\u00f3 sobiranista. Per\u00f2 nom\u00e9s les criatures i la CUP accepten les faules on el b\u00e9 i el mal -per dir-ho com els guionistes de Hollywood- van per carrils completament separats. Recordeu que a la nostra futura Rep\u00fablica -tal com van les coses- es prohibiran els casinos, els policies antiavalots i els mestres que no donin sempre la ra\u00f3 als pares xupi-guai.
\n
\nL\u2019espectacle de retrets enverinats entre JxCat, ERC i la CUP arran del suplicatori de Borr\u00e0s recorda el teatre del Siglo de Oro espanyol: tot acaba redu\u00eft a una suposada q\u00fcesti\u00f3 d\u2019honor, tots s\u2019ofenen, tots se senten enganyats per la resta, tots diuen tenir la veritat, i tot passa pel “caixa o faixa”. De Fuenteovejuna a La vida es sue\u00f1o.
\n
\nA les xarxes socials, aquest duel adquireix unes tonalitats m\u00e9s brutes, \u00e9s un veritable festival de r\u00e0bies desfermades, que fan m\u00e9s mal que la pand\u00e8mia. El proc\u00e9s sobiranista va comen\u00e7ar com un torcebra\u00e7 amb l\u2019Estat espanyol i ha acabat com una bronca de cunyats en un dinar de Nadal. Els bascos sobiranistes -que s\u2019ho miren amb m\u00e9s inter\u00e8s que d\u2019altres tercers- no acaben d\u2019entendre d\u2019on surt tanta mala llet, una situaci\u00f3 que -poc o molt- els acaba tocant.
\n
\nLa tempestuosa relaci\u00f3 entre JxCat, ERC i la CUP s\u2019organitza a partir de constants i espasm\u00f2diques proves-trampes d\u2019autenticitat, honradesa i puresa que cadascun d\u2019aquests actors interpreta com m\u00e9s li conv\u00e9, d\u2019acord amb els seus interessos i circumst\u00e0ncies. \u00c9s molt cansat. Dit aix\u00f2, hem de poder tenir un debat adult sobre qu\u00e8 fan o deixen de fer els pol\u00edtics de l\u2019estelada, al marge del fet que el Tribunal Suprem no \u00e9s pas neutral, cosa que ja hem comprovat a bastament. En aquest sentit, em demano si JxCat ha seguit una estrat\u00e8gia intel\u00b7ligent en el cas Borr\u00e0s o, m\u00e9s aviat, ha sucumbit a l\u2019esquema sacrificial explorat pel president Torra amb l\u2019episodi de les pancartes.
\n
\nAix\u00f2 ens porta a un assumpte que ja hem tocat en aquestes columnes: l\u2019independentisme ha de triar b\u00e9 les batalles que fa, amb mirada llarga, perqu\u00e8 anar a tots els xocs amb l\u2019Estat \u00e9s caminar cap a derrotes segures, que afebleixen el conjunt de l\u2019independentisme. I una nota a peu de p\u00e0gina, que molts pensen avui per\u00f2 que no gosen dir en veu alta: Xavier Trias no va gaudir de la mateixa solidaritat que Laura Borr\u00e0s quan va ser acusat, des de les clavegueres de l\u2019Estat, de tenir diners amagats a Su\u00efssa, fet que es va demostrar fals. Per qu\u00e8? Farem la Rep\u00fablica sense la gent que representa Trias o \u00e9s que els donem per amortitzats? Penseu-hi.
\n
\nEl problema no \u00e9s exactament ni el partidisme ni la lluita descarnada pel poder. Ni tan sols la qu\u00edmica p\u00e8ssima entre els l\u00edders principals. El problema \u00e9s no entendre que el capital acumulat per l\u2019independentisme des del 2012 es volatilitza de manera est\u00fapida a mesura que les batusses i els retrets ho tapen tot, i mentre no qualla cap estrat\u00e8gia unit\u00e0ria ni apareixen lideratges que siguin capa\u00e7os de superar el ressentiment.
\n
\nEl meu amic V\u00edctor Alba, periodista brillant, militant del POUM, lluitador contra els totalitarismes i veu l\u00facida, va escriure aix\u00f2 l\u2019any 1983, tot recordant Andreu Nin, al diari Avui: “Sempre \u00e9s m\u00e9s c\u00f2mode de carregar les culpes als altres\u2014 i, naturalment, amb les culpes hi van els adjectius difamatoris\u2014, que no pas recon\u00e8ixer els errors propis. A jutjar per aquesta allau de cal\u00famnies d’ara, Catalunya es compon de gaireb\u00e9 una meitat de tra\u00efdors i gaireb\u00e9 una meitat de feixistes, i uns quants que creuen que tots els altres s\u00f3n a la vegada ‘tra\u00efdors i feixistes”. Malauradament, el diagn\u00f2stic sever d\u2019Alba -que veia com es repetien moltes actituds negatives pr\u00f2pies dels anys de la Guerra Civil- encara \u00e9s plenament vigent, com si no f\u00f3ssim capa\u00e7os d\u2019aprendre res dels nostres errors col\u00b7lectius.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"\u00abEl proc\u00e9s sobiranista va comen\u00e7ar com un torcebra\u00e7 amb l\u2019Estat espanyol i ha acabat com una esbroncada de cunyats en un dinar de Nadal\u00bb El present practica el filldeputisme per…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6296,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6294"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6294"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6294\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6295,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6294\/revisions\/6295"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6296"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6294"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6294"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6294"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}