El seu partit a mida. Ni m\u00e9s ni menys. Un m\u00f3n perfecte al servei de la seva t\u00e0ctica. Carles Puigdemont ja ho t\u00e9: ha convertit la plataforma electoral Junts per Catalunya en un partit. Ho ha fet durant un periple relativament curt que, despr\u00e9s de fer marrada per la fallida Crida Nacional, arriba al delta on el puigdemontisme ja no tindr\u00e0 cap mena d\u2019oposici\u00f3 i podr\u00e0 dictar la seva voluntat sense les resist\u00e8ncies d\u2019aquells posconvergents que l\u2019accepten com a l\u00edder espiritual per\u00f2 no com a amo del tros.<\/p>\n
Puigdemont fa servir dues caracter\u00edstiques de Pujol: hiperlideratge i ambig\u00fcitat<\/p><\/blockquote>\n
Tal com ha quedat la partida, els dirigents i militants del PDECat que vulguin tenir alguna mena de paper en el nou JxCat no tenen altra via que entrar-hi d\u2019un en un, sense quotes i fent renuncia expl\u00edcita de qualsevol nost\u00e0lgia; l\u2019aspiraci\u00f3 de David Bonveh\u00ed de crear una coalici\u00f3 entre el PDECat i la m\u00e0quina de Puigdemont no t\u00e9 cap possibilitat de prosperar, ni fent pressi\u00f3 amb els drets electorals i les subvencions. Des de l\u2019exili s\u2019ha llan\u00e7at el mot d\u2019ordre: foc nou sense manies i marcar totes les dist\u00e0ncies amb el pujolisme i la corrupci\u00f3. Els discursos dels presos Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn fent costat al puigdemontisme representen l\u2019aval dels hereus del vell ordre a la nova cultura rupturista que encarna el d\u2019Amer.
\n
\nLa paradoxa ir\u00f2nica que tenyeix tota aquesta operaci\u00f3 \u00e9s que Puigdemont, tot i els seus esfor\u00e7os per no semblar net pol\u00edtic del pujolisme, practica dues de les seves caracter\u00edstiques fonamentals m\u00e9s rellevants. Primera: un hiperlideratge personalista que converteix en pur folklore qualsevol exercici de debat intern i de prim\u00e0ries. Segona: una ambig\u00fcitat notable a l\u2019hora de definir l\u2019ancoratge del nou partit en l\u2019eix esquerra-dreta, com palesen les refer\u00e8ncies constants a \u201cla transversalitat\u201d i al \u201ccarril central\u201d. Puigdemont \u00e9s m\u00e9s cabdillista que Pujol i m\u00e9s ambigu, en all\u00f2 que li conv\u00e9.
\n
\nEn aquest sentit, Jordi S\u00e0nchez, ide\u00f2leg i estrateg del projecte \u2013la figura amb m\u00e9s visi\u00f3 pol\u00edtica del nucli dur\u2013, t\u00e9 l\u2019enc\u00e0rrec de lligar la salsa que pugui assolir alhora dues metes a priori incompatibles: penetrar fortament en l\u2019espai d\u2019ERC i amarrar els votants de tradici\u00f3 convergent que volen l\u2019escola concertada, la sanitat mixta i els valors associats a l\u2019ordre, la creaci\u00f3 de riquesa i l\u2019esfor\u00e7 individual. A m\u00e9s, l\u2019antic president de l\u2019ANC ha de fer tot aix\u00f2 sota una m\u00fasica que enalteix la confrontaci\u00f3 permanent amb l\u2019Estat i que inclou \u2013fem-ho encara m\u00e9s dif\u00edcil\u2013 voler gestionar \u201cel mentrestant\u201d auton\u00f2mic, igual que propugnen Oriol Junqueras i Pere Aragon\u00e8s. \u00c9s la quadratura del cercle: la subversi\u00f3 indolora d\u2019un pa\u00eds que anima els aldarulls d\u2019Urquinaona mentre prepara les vacances a la segona resid\u00e8ncia.
\n
\nCom tots els mons perfectes, el de Puigdemont presenta algunes fallades de s\u00e8rie: tendeix a ser virtual, com l\u2019acte \u201ctelem\u00e0tic friendly \u201d de presentaci\u00f3 del congr\u00e9s de la nova organitzaci\u00f3, i reposa sobre el silenci estrepit\u00f3s d\u2019Artur Mas, figura que recorda ara el protagonista de la pel\u00b7l\u00edcula El sexto sentido . I, sobretot, es basa en un mite tan bonic com fr\u00e0gil: que la f\u00f3rmula secreta de la independ\u00e8ncia \u00e9s a la caixa forta del despatx de Puigdemont a Waterloo.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El seu partit a mida. Ni m\u00e9s ni menys. Un m\u00f3n perfecte al servei de la seva t\u00e0ctica. Carles Puigdemont ja ho t\u00e9: ha convertit la plataforma electoral Junts per…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6318,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6317"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6317"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6317\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6319,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6317\/revisions\/6319"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6318"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6317"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6317"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6317"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}