Totes les campanyes electorals giren al voltant d\u2019una pregunta. El candidat que aconse\u00adgueix fixar la pregunta que interessa m\u00e9s a la gent (la que connecta de manera m\u00e9s clara amb els seus interessos, les seves preocupacions i els seus anhels) \u00e9s el que t\u00e9 m\u00e9s probabilitats de guanyar. Encertar en la bona pregunta (d\u2019acord amb el moment i d\u2019acord amb les expectatives d\u2019una majoria) \u00e9s la clau d\u2019una campanya eficient i d\u2019una ulterior vict\u00f2ria. Per fer-ho, cal escoltar molt b\u00e9 all\u00f2 que X\u00e8nius, al seu Glosari , anomena \u201cles palpitacions del temps\u201d. M\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 de les enquestes, els candidats que no s\u00f3n simples talking heads fan servir el seu nas per captar el que vol escoltar el ciutad\u00e0 que \u00e9s cridat a les urnes. En les futures eleccions catalanes, ser\u00e0 m\u00e9s important que mai formular amb claredat la pregunta del mili\u00f3. La q\u00fcesti\u00f3 que connecti amb una societat fatigada i desorientada per l\u2019impacte de la Covid-19, pel col\u00b7lapse del proc\u00e9s sobiranista, i per la gesti\u00f3 defi\u00adcient d\u2019un Govern de la Generalitat sense lideratge i sense impuls.
\n
\nLes eleccions no les guanya mai ning\u00fa, les perd sempre qui governa. \u00c9s un vell adagi d\u2019aquest negoci que cal tenir molt present arreu, tamb\u00e9 avui a Catalunya. Si analitzem els recents comicis a Gal\u00edcia i Euskadi, comprovem que el votant ha \u00adratificat el seu suport a uns governants que, en termes generals, han aconseguit ser \u00adpercebuts com la millor opci\u00f3 per asse\u00adgurar l\u2019estabilitat i el benestar, sobretot en un moments d\u2019incertesa molt aguda. N\u00fa\u00f1ez Feij\u00f3o i Urkullu, cadasc\u00fa a la seva manera, han aconseguit continuar en el c\u00e0rrec perqu\u00e8 transmeten confian\u00e7a i s\u00f3n pre\u00adponderants en un dels tres eixos compe\u00adtitius, sempre ocult darrere de l\u2019eix ideo\u00adl\u00f2gic cl\u00e0ssic (dreta-esquerra) i de l\u2019eix centra\u00adlisme-nacionalisme: l\u2019eix ordre-desordre. El president gallec i el lehendakari encarnen perfectament l\u2019ordre, la bona governan\u00e7a i la fiabilitat, i tot aix\u00f2 t\u00e9 m\u00e9s pes en la decisi\u00f3 del ciutad\u00e0 que altres consideracions. \u201cTranquil\u00b7litat i bons aliments\u201d \u00e9s la gran bandera del governant que comet pocs errors. El PP de Gal\u00edcia i el PNB sor\u00adtien com a guanyadors perqu\u00e8 la voluntat de canvi era menor que la necessitat d\u2019asse\u00adgurar un horitz\u00f3 col\u00b7lectiu el menys turbulent possible.<\/p>\n
Encertar en la bona pregunta \u00e9s la clau d\u2019una campanya eficient i d\u2019una ulterior vict\u00f2ria<\/p><\/blockquote>\n
A Catalunya, l\u2019Executiu auton\u00f2mic ha desplegat una gesti\u00f3 tan discutible que, quan arribi la campanya, no podr\u00e0 ser ex\u00adhibida de manera triomfal per cap dels dos socis governamentals. Ni JxCat ni ERC estaran en disposici\u00f3 d\u2019explicar grans me\u00adravelles en aquest sentit i preferiran parlar del futur abans que fer balan\u00e7 dels seus respectius departaments. D\u2019altra banda, at\u00e8s que Torra no ser\u00e0 cap de llista del partit de Puigdemont, pot passar que el republic\u00e0 Aragon\u00e8s \u2013actual vicepresident\u2013 hagi de respondre en solitari per tot el que ha fet o ha deixat de fer el Govern. Si el cap de llista de JxCat fos un dels consellers postconvergents actual, aix\u00f2 quedaria una mica compensat, per\u00f2 ERC hauria d\u2019assumir igualment el paper principal en la defensa de l\u2019etapa Torra.
\n
\nJxCat no ha triat cap de llista, est\u00e0 en un proc\u00e9s de refundaci\u00f3 que encara ens pot donar algunes sorpreses. ERC presentar\u00e0 Aragon\u00e8s com a presidenciable, fa temps que est\u00e0 feta l\u2019aposta. A la vista de les darreres aparicions p\u00fabliques de Puigdemont i de Junqueras, ha quedat clar que tots dos tindran un paper molt important en campanya, en la mesura que les limitacions de les seves respectives situacions ho permetin; pel que fa a l\u2019expresident, que aquests dies presenta nou llibre, no est\u00e0 pas descartat que pugui tornar a ser presidenciable, com el 21 de desembre del 2017. Sigui com sigui, l\u2019assumpte essencial \u00e9s que ni el cap de llista de JxCat ni el d\u2019ERC no podran jugar c\u00f2modament en l\u2019eix on N\u00fa\u00f1ez Feij\u00f3o i Urkullu han excel\u00b7lit, el de l\u2019estabilitat. No tinc cap dubte que Aragon\u00e8s far\u00e0 tot el possible per refor\u00e7ar-se com a candidat de l\u2019ordre i la governabilitat, per\u00f2 aquesta \u00e9s condici\u00f3 necess\u00e0ria no pas suficient. El secret est\u00e0 \u2013com hem explicat\u2013 en trobar la bona pregunta que aconsegueixi convertir-se en el centre de la campanya.
\n
\nEls comicis que va convocar Mariano \u00adRajoy sota el 155 despr\u00e9s dels fets d\u2019octubre del 2017 van girar al voltant d\u2019una pregunta molt clara: \u201cPodem donar per mort el proc\u00e9s?\u201d. Els que ho van entendre millor van ser els votants de l\u2019independentisme (i dins d\u2019aquest, els de Puigdemont) i els votants de Cs, els m\u00e9s radicalment contraris a la \u00adsecessi\u00f3, que van convertir aquesta opci\u00f3 en el partit prin\u00adcipal (en vots, percentatge i escons) de la Cambra catalana. En canvi,
\nels resultats del PSC i dels comuns van ser molt fluixos, \u00adperqu\u00e8 aquestes dues formacions van \u00adquedar al marge de la pregunta dominant, van intentar parlar d\u2019una altra cosa. La majoria esperava sentir la con\u00adversa que mantenien Arrimadas, Puig\u00addemont i Junqueras. I votar s\u00ed o no a la pregunta de la campanya.
\n
\nDe qu\u00e8 parlar\u00e0 l\u2019independentisme quan ens cridin a votar? Quina ser\u00e0 la pregunta de la campanya vinent? Parlarem de la \u00adreconstrucci\u00f3 davant la pand\u00e8mia o de \u00adcelebrar un nou refer\u00e8ndum d\u2019autodeterminaci\u00f3, com ahir va dir Torra?<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Totes les campanyes electorals giren al voltant d\u2019una pregunta. El candidat que aconse\u00adgueix fixar la pregunta que interessa m\u00e9s a la gent (la que connecta de manera m\u00e9s clara amb…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5877,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6320"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6320"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6320\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6322,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6320\/revisions\/6322"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5877"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6320"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6320"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6320"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}