L\u2019aplicaci\u00f3 del tercer grau penitenciari ha portat a primera p\u00e0gina els pol\u00edtics condemnats i empresonats pel proc\u00e9s, que han rebut l\u2019escalf de les bases \u00adindependentistes. Aix\u00f2 ha coincidit amb un dels pitjors moments del Govern presidit per Quim Torra, desbordat pel rebrot de la Covid-19 a Lleida i, sobretot, a l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona. El contrast fa rodar el cap: mentre que les rodes de premsa dels consellers Buch, Verg\u00e8s i Bud\u00f3 transmeten la imatge d\u2019un Gabinet insegur i sense lideratge, les aparicions en carrers i places de figures com Junqueras, Rull, Turull o Cuixart projecten l\u2019eco d\u2019una promesa que va esbravar-se com una ampolla de xampany que queda oberta despr\u00e9s de la revetlla.
\n
\nL\u2019independentisme que governa la Generalitat volia demostrar que podia fer-ho millor que l\u2019Executiu central, per\u00f2, a l\u2019hora de la veritat, \u00e9s v\u00edctima de la imprevisi\u00f3, la improvisaci\u00f3 i la manca d\u2019impuls pol\u00edtic. Els consellers del Govern s\u00f3n figures que es mouen a la defensiva, tenallades per la desorientaci\u00f3 i la inefic\u00e0cia, actors d\u2019un relat presidit per la desconfian\u00e7a i la fractura de les expectatives que ells mateixos van crear exigint que Madrid retorn\u00e9s les compet\u00e8ncies a la Generalitat. La dist\u00e0ncia ag\u00f2nica entre la demanda de m\u00e9s poder i la gesti\u00f3 inefica\u00e7 erosiona la credibilitat de la idea de la secessi\u00f3.<\/p>\n
La nost\u00e0lgia d\u2019un l\u00edder especial, a mig cam\u00ed de Maci\u00e0 i de Gandhi, sobrevola totel proc\u00e9s de manera obsessiva<\/p><\/blockquote>\n
En canvi, l\u2019independentisme que encarnen els presos \u00e9s un relat que es desplega al marge d\u2019aquest context advers, com si no hi hagu\u00e9s cap mena de relaci\u00f3 entre aquells que van impulsar el refer\u00e8ndum unilateral i els que avui tenen la responsabilitat de prendre decisions des de l\u2019Administraci\u00f3 auton\u00f2mica. Per\u00f2 la realitat \u00e9s la que \u00e9s: Junqueras apadrina Aragon\u00e8s i Rull i Turull s\u2019han mogut perqu\u00e8 Buch i Calvet tinguin un paper principal a JxCat. Els presos independentistes s\u00f3n icones, mentre que els consellers d\u2019ERC i de JxCat s\u00f3n gestors en risc evident de quedar absolutament cremats. No hi ha, al Govern, cap l\u00edder pr\u00f2piament dit, per b\u00e9 que el republic\u00e0 Aragon\u00e8s llueix el revestiment de qui es presentar\u00e0 com a presidenciable mentre els postconvergents Puigner\u00f3, Calvet o Buch tenen aspiracions o b\u00e9 apareixen en algunes travesses electorals.
\n
\nLa doble realitat de l\u2019independentisme, ara com ara: els presos pol\u00edtics recorden el viatge pendent a \u00cdtaca mentre el president Torra i els seus consellers s\u00f3n esclafats per la pand\u00e8mia. Aquest xoc desconcertant limita el marge de resposta pol\u00edtica dels partits concernits, com ha quedat demostrat amb el greu afer de l\u2019espionatge del m\u00f2bil del president del Parlament. Hi ha un curtcircuit. Per aix\u00f2 diu molt de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim de les bases independentistes el fet que Cuixart, president d\u2019\u00d2mnium i \u00fanic pres que no forma part de cap partit, sigui percebut com la gran esperan\u00e7a: agrada el seu discurs perqu\u00e8 es basa en principis solemnes i raons morals. La nost\u00e0lgia d\u2019un l\u00edder especial, a mig cam\u00ed de Francesc Maci\u00e0 i de Gandhi, sobrevola tot el proc\u00e9s de manera obsessiva. I m\u00e9s quan la gesti\u00f3 indefugible del dia a dia \u00e9s un veritable infern.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"L\u2019aplicaci\u00f3 del tercer grau penitenciari ha portat a primera p\u00e0gina els pol\u00edtics condemnats i empresonats pel proc\u00e9s, que han rebut l\u2019escalf de les bases \u00adindependentistes. Aix\u00f2 ha coincidit amb un…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6327,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6326"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6326"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6326\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6328,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6326\/revisions\/6328"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6327"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6326"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6326"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6326"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}