Com el tango, per\u00f2 potser sense tanta nost\u00e0lgia. O s\u00ed, aneu a saber. Gardel canta des d\u2019aquell lloc de confinament tan durador: \u201cSentir \/ que es un soplo la vida \/ que veinte a\u00f1os no es nada\u2026\u201d. De fet s\u00f3n una mica m\u00e9s de dues d\u00e8cades. Avui, dijous 16 de juliol, fa vint-i-dos anys de la firma de l\u2019anomenada declaraci\u00f3 de Barcelona, impulsada i subscrita per Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3 (CiU), el Partit Nacionalista Basc (PNB) i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG). L\u2019efem\u00e8ride que porto a col\u00b7laci\u00f3 il\u00b7lumina \u2013amb la bombeta groguenca d\u2019un antre apatxe\u2013 el recent \u00e8xit electoral dels d\u2019Urkullu, dels d\u2019EH Bildu (que no hi eren, en aquella foto) i dels galleguistes d\u2019esquerres, avui liderats per Ana Pont\u00f3n. Aquests dies, \u00e9s motiu d\u2019an\u00e0lisi l\u2019ascens de tres forces sobiranistes (cadascuna amb el seu estil), dues de les quals li han menjat el terreny a les marques de Podem a Gal\u00edcia i Euskadi, un fet que obre grans reflexions dins de l\u2019organitzaci\u00f3 de Pablo Iglesias i deixa desconcertats els que no comprenen (ni els agrada) que existeixi una esquerra galleguista, basquista i catalanista. Alguns encara pensen que la reclamaci\u00f3 de reconeixement de les nacions sense Estat \u00e9s un t\u00edpic assumpte de rics, burgesos, elits i altres ocells.
\n
\nLa vida ens dona sorpreses. M\u00e9s d\u2019un polit\u00f2leg (de cambra) amb els apunts caducats haur\u00e0 d\u2019anar a classes de rep\u00e0s estiuenc. De moment, fem mem\u00f2ria. Despr\u00e9s de dos anys i quatre mesos amb el conservador Jos\u00e9 M.\u00aa Aznar vivint a la Moncloa (gr\u00e0cies al suport de CiU i del PNB), els nacionalistes catalans i bascos, m\u00e9s els galleguistes d\u2019esquerres, van moure pe\u00e7a. El desaparegut Pere Esteve \u2013que m\u00e9s tard abandonaria Converg\u00e8ncia per acabar a l\u2019\u00f2rbita d\u2019ERC i ser conseller del primer tripartit\u2013 va ser l\u2019animador entusiasta d\u2019aquella jugada. Xos\u00e9 Est\u00e9vez recordava, en un article a Noticias de Gipuzkoa, que la iniciativa va comen\u00e7ar a gestar-se en \u201cunes jornades sobre el Galeuzca hist\u00f2ric, celebrades a Bilbao el 1996, i en l\u2019erecci\u00f3 d\u2019un monument a Castelao a Txurdinaga, sufragat per la Diputaci\u00f3 Foral de Biscaia\u201d. La cuina del document va anar a c\u00e0rrec del gallec Francisco Garc\u00eda Su\u00e1rez, el basc Ricardo Ansotegi i el catal\u00e0 Josep Camps.<\/p>\n
La declaraci\u00f3 de Barcelona va ser, sobretot, una intenci\u00f3 reformista, breu com la vida d\u2019un mosquit<\/p><\/blockquote>\n
Les cr\u00f2niques sobre aquest assumpte a La Vanguardia les va firmar Jordi Juan, avui director d\u2019aquesta casa. Aquests s\u00f3n dos dels titulars de llavors: \u201cCiU, PNB i BNG consideren caducat el model d\u2019Estat\u201d i \u201cEls nacionalistes reclamen una Espanya confederal\u201d. Us sona? D\u00e9j\u00e0-vu ? En aquella \u00e8poca, Aznar parlava catal\u00e0 en la intimitat i Josep Piqu\u00e9 s\u2019estrenava com a ministre portaveu. Jordi Pujol xerrava di\u00e0riament amb Rodrigo Rato per pactar els pressupostos generals de l\u2019Estat. Tot passava alhora i ning\u00fa no es posava gaire nervi\u00f3s: el jutge Garz\u00f3n va ordenar el tancament del diari Egin . Eren altres temps. En actitud
\nde contraprogramaci\u00f3, la Fundaci\u00f3 Barcelona, integrada per quadres convergents m\u00e9s o menys roquistes, va lliurar a Pujol un document en el qual s\u2019advocava per un catalanisme amb menys c\u00e0rrega identit\u00e0ria. La doble \u00e0nima convergent ve de lluny, senyores i senyors. Nota curiosa: un dels principals art\u00edfexs d\u2019aquell gir, empresari destacat, \u00e9s avui figura molt propera a Puigdemont. Aquella mateixa setmana es va presentar en p\u00fablic el Foro Babel, embri\u00f3 del partit Ciutadans. Ning\u00fa no s\u2019avorria.
\n
\nLa declaraci\u00f3 de Barcelona va ser, sobretot, una intenci\u00f3 reformista, breu com la vida d\u2019un mosquit d\u2019agost. Una m\u00e9s, des de les profunditats del segle XIX fins avui. Una \u201cbona intenci\u00f3\u201d d\u2019aquells als quals a Madrid anomenen \u201cperif\u00e8rics\u201d. A la foto de fa vint-i-dos anys hi havia, a m\u00e9s de l\u2019esmentat Esteve, Xabier Arzalluz, Xos\u00e9 Manuel Beiras i Dom\u00e8nec Sesmilo, en nom d\u2019Uni\u00f3. Pujol tamb\u00e9 va compar\u00e8ixer per donar solemnitat a la trobada. Hi va haver, despr\u00e9s, altres reunions a Vit\u00f2ria-Gasteiz i a Santiago de Compostel\u00b7la, per\u00f2 l\u2019assaig de coordinaci\u00f3 no va donar grans fruits.
\n
\nLa declaraci\u00f3 de Barcelona partia d\u2019una constataci\u00f3: \u201cAl cap de vint anys de democr\u00e0cia continua encara sense resoldre\u2019s l\u2019articulaci\u00f3 de l\u2019Estat espanyol com a plurinacional. Durant aquest per\u00edode hem patit una falta de reconeixement jur\u00eddico-pol\u00edtic, i fins i tot d\u2019assumpci\u00f3 social i cultural de les nostres respectives realitats nacionals en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019Estat\u201d. La proposta dels signants era tan inconcreta com moderada: \u201cCreiem que cal obrir una nova etapa en la qual es produeixi per part de l\u2019Estat i d\u2019Europa el reconeixement de les nostres realitats nacionals i s\u2019obtingui el poder pol\u00edtic suficient per poder oferir les nostres pr\u00f2pies respostes als reptes del segle XXI\u201d. Mentrestant, els signants aspiraven a aconseguir, per exemple, la reforma del Senat.
\n
\nQui firmaria una nova i hipot\u00e8tica declaraci\u00f3 de Barcelona? No hi serien els postconvergents, em temo, a causa del seu enorme embolic, i tampoc el PNB, que ja
\nt\u00e9 els seus propis i ben greixats carrils. En una nova foto, hi podria haver el BNG \u2013els \u00fanics que repetirien\u2013 al costat d\u2019ERC i EH Bildu, si tots dos mantenen la seva aposta pragm\u00e0tica a llarg termini. Per\u00f2 hi ha una pregunta fotuda i obligada: els faria cas alg\u00fa a Madrid?<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Com el tango, per\u00f2 potser sense tanta nost\u00e0lgia. O s\u00ed, aneu a saber. Gardel canta des d\u2019aquell lloc de confinament tan durador: \u201cSentir \/ que es un soplo la vida…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6330,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6329"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6329"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6329\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6331,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6329\/revisions\/6331"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6330"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6329"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6329"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6329"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}