{"id":6332,"date":"2020-07-14T12:46:50","date_gmt":"2020-07-14T11:46:50","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=6332"},"modified":"2020-07-31T12:50:16","modified_gmt":"2020-07-31T11:50:16","slug":"govern-sense-ulleres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2020\/07\/14\/govern-sense-ulleres\/","title":{"rendered":"Govern sense ulleres"},"content":{"rendered":"<p>El que li est\u00e0 passant al Govern de la Generalitat amb la gesti\u00f3 del rebrot al Segri\u00e0 em recorda la perip\u00e8cia del protagonista d\u2019un episodi de la primera temporada de La dimensi\u00f3 desconeguda , la celebrada teles\u00e8rie de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 que va comen\u00e7ar a emetre\u2019s l\u2019any 1959 i que aquest estiu estic revisant de dalt a baix, per confirmar \u2013enmig dels efectes diversos de la pand\u00e8mia\u2013 que ni la imaginaci\u00f3 del guionista m\u00e9s f\u00e8rtil \u2013el gran Rod Serling\u2013 podia parir un argument com el que estem vivint. El president Torra, amb la consellera Verg\u00e9s i el conseller Buch, ha acabat com el personatge de Henry Bemis, un empleat de banca amb mala sort.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nBemis \u00e9s un lector empedre\u00eft que dedica qualsevol moment a la feina a llegir novel\u00b7les i el que sigui, a l\u2019hora de dinar o en una pausa. La seva dona no el deixa llegir a casa (fins al punt de guixar totes les p\u00e0gines d\u2019un llibre de poesia), i el pobre paio va esgarrapant minuts per llegir durant el seu horari laboral, amb l\u2019\u00e0nsia de l\u2019assedegat que vol un got d\u2019aigua. Perdoneu l\u2019esp\u00f2iler, suposo que est\u00e0 perm\u00e8s en una obra que t\u00e9 m\u00e9s de mig segle: mentre Bemis est\u00e0 llegint a la cambra cuirassada del banc, una bomba destrueix la seva ciutat (i tot el pa\u00eds). El lector al qual no deixaven ser-ho s\u2019ha salvat i t\u00e9 al seu abast, a m\u00e9s de productes per alimentar-se, els llibres de la biblio\u00adteca p\u00fablica, que no han estat polvoritzats. Una sort dins la dissort. Ara disposa de tot el temps del m\u00f3n per llegir-los. En un m\u00f3n on ell \u00e9s l\u2019\u00fanic supervivent, podr\u00e0 lliurar-se a la seva passi\u00f3, finalment. Per\u00f2 la seva feli\u00adcitat \u00e9s ef\u00edmera: se li trenquen les \u00adulleres, sense les quals no hi veu ni un borrall. \u201cNo \u00e9s just!\u201d, s\u2019exclama el protagonista mentre plora desesperadament. Una veu en off ens recorda que el dest\u00ed tendeix a ser caprici\u00f3s: \u201cHenry Bemis nom\u00e9s \u00e9s un fragment de les ru\u00efnes\u201d.<\/p>\n<blockquote><p>Als \u00adresponsables auton\u00f2mics se\u2019ls veu desorientats, per no dir desbordats<\/p><\/blockquote>\n<p>Despr\u00e9s de mesos demanant cada dia que l\u2019Executiu central retorn\u00e9s les compet\u00e8ncies a les autonomies per fer front a la Covid-19, el president \u00adcatal\u00e0 i els titulars dels departaments de Salut i d\u2019Interior estan atrapats en la seva responsabilitat de gesti\u00f3 m\u00e9s indefugible. I \u00e9s opini\u00f3 molt com\u00ad\u00adpartida que no ho estan fent b\u00e9, al marge del que digui o deixi de dir una jut\u00adgessa de gu\u00e0rdia. Pel cap baix, als \u00adresponsables auton\u00f2mics se\u2019ls veu desorientats, per no fer servir el mot desbordats . El terme desorientats el copio d\u2019un ciutad\u00e0 de Lleida que \u00adsento per la r\u00e0dio. La confusi\u00f3 de la gent \u00e9s monumental. Quan m\u00e9s to\u00adcava exercir les compet\u00e8ncies, a aquest Govern se li han trencat les ulleres.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El que li est\u00e0 passant al Govern de la Generalitat amb la gesti\u00f3 del rebrot al Segri\u00e0 em recorda la perip\u00e8cia del protagonista d\u2019un episodi de la primera temporada de&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6333,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6332"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6332"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6332\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6334,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6332\/revisions\/6334"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6333"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6332"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6332"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6332"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}