No se sabia. Per\u00f2 se sabia. Coneix\u00edem el que es rebutjava per\u00f2 no el que es proposava com a alternativa. Vam anar a la manifestaci\u00f3 del 10 de juliol del 2010 per protestar per la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional contra l\u2019Estatut perqu\u00e8 ens sent\u00edem maltractats per l\u2019Estat del qual \u00e9rem i som contri\u00adbuents. Est\u00e0 de moda escriure sobre aquell moment zero del proc\u00e9s fent la trampa de presentar-lo com si ja llavors se sab\u00e9s tot el que vindria despr\u00e9s, inclosa la condemna de pres\u00f3 per a diversos membres del govern. Per\u00f2 no. Jo vaig ser-hi, tinc mem\u00f2ria, i no em resigno a donar per bo el relat que falseja el que vam viure, perqu\u00e8 encaixi \u2013suposo\u2013 amb certs discursos d\u2019ara, en qu\u00e8 els expulsats del projecte Espanya s\u00f3n caricaturitzats com a gent il\u00b7lusa i adoctrinada que va decidir trencar un m\u00f3n perfecte.
\n
\nComen\u00e7o reproduint el que vaig escriure a La Vanguardia aquell dissabte, la portada de la qual exhibia un gran titular: \u201cProvocaci\u00f3\u201d. Recordeu que el TC va decidir difondre la totalitat de la sent\u00e8ncia contra l\u2019Estatut del 2006 la vig\u00edlia de la manifestaci\u00f3, un gest pensat per provocar molts catalans. \u201cLa manifestaci\u00f3 servir\u00e0 \u2013apuntava\u2013 per recordar el que \u00e9s obvi: Catalunya existeix i no accepta viure amputada, maltractada i sota vigil\u00e0ncia\u201d. Vaig afegir una cosa que calia remarcar: \u201cd\u2019acord: Catalunya \u00e9s plural en la seva composici\u00f3 i no tots els catalans s\u00f3n catalanistes. Per\u00f2 al costat d\u2019aquesta dada n\u2019hi ha una altra, definitiva: nom\u00e9s el catalanisme o nacionalisme catal\u00e0 \u00e9s capa\u00e7 de mobilitzar la centralitat social i d\u2019organitzar la defensa dels interessos del pa\u00eds\u201d. Quan redactava aquelles l\u00ednies, ni jo ni ning\u00fa no sabia que la paraula indepen\u00add\u00e8ncia deixaria de ser tab\u00fa despr\u00e9s d\u2019aquella manifestaci\u00f3 i que ocuparia el centre del debat p\u00fablic. Tampoc no estava previst que el catalanisme pol\u00edtic canvi\u00e9s r\u00e0pidament en sobiranisme. Aquesta \u00e9s la veritat.<\/p>\n
De la manifestaci\u00f3 per la sent\u00e8ncia contra l\u2019Estatut, molts autonomistes en van sortir independentistes<\/p><\/blockquote>\n
Tinc una imatge al cap que sintetitza aquell capgirament. El meu amic \u2013l\u2019anomenarem Alfred\u2013 va ser amb la seva esposa en aquella manifestaci\u00f3, mogut per una cosa que anava m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019emprenyament: la indignaci\u00f3 i un sentiment d\u2019humiliaci\u00f3 col\u00b7lectiva. M\u00e9s enll\u00e0 del \u201ccatal\u00e0 emprenyat\u201d que va dibuixar Enric Juliana. Aquest amic \u2013bastant m\u00e9s gran que jo\u2013 era lector d\u2019 El Pa\u00eds , es considerava progre, va admirar i va votar durant anys Gonz\u00e1lez, no li va agradar mai Pujol i estava molt lluny de la ret\u00f2rica del nacionalisme; a m\u00e9s, per motius laborals, havia viscut a Madrid, on s\u2019ho va passar molt b\u00e9. En definitiva, l\u2019Alfred era un tipus a qui l\u2019hi portava fluixa l\u2019Estatut, el sostre d\u2019autogovern i l\u2019Espanya plurinacional. Per\u00f2 el gui\u00f3 es va alterar.
\n
\nAlguna cosa va succeir en la ment i el sentiment de la gent m\u00e9s informada \u2013un fet in\u00e8dit\u2013 perqu\u00e8 l\u2019Alfred i molts milers abandonessin la indifer\u00e8ncia i es prenguessin la mol\u00e8stia de fer-li botifarra al TC. I va passar l\u2019imprevist: l\u2019Alfred \u2013recordeu, un que votava sempre als socialistes\u2013 va corejar per primera vegada en la seva vida el lema \u201cin-inde-independ\u00e8ncia\u201d, que va sortir de la seva boca sense saber ell molt b\u00e9 com. El meu amic va acabar amb una bandera estelada com a capa, performance inimaginable a priori. L\u2019escena no \u00e9s banal. \u00c9s la plasmaci\u00f3 d\u2019una crisi que la major part de pol\u00edtics de Madrid han menyspreat, amb explicacions a la mesura de la seva mediocritat i la seva escassa voluntat d\u2019afrontar la realitat.
\n
\nEstic evocant la imponderabilia d\u2019aquella manifestaci\u00f3 de la qual es compliran deu anys d\u2019aqu\u00ed pocs dies. Ryszard Kapuscinski, el gran reporter polon\u00e8s mort el 2007, considerava que \u00e9s essencial captar \u201ccolors, temperatures, atmosferes, climes, tot el que anomenem imponderabilia, que \u00e9s dif\u00edcil de definir, i que tot i aix\u00f2 \u00e9s una part essencial de l\u2019escriptura\u201d. L\u2019ambient de qualsevol esdeveniment \u00e9s atape\u00eft de \u201ccerts indicis, certs microsenyals en aparen\u00e7a insignificants\u201d que, segons l\u2019autor d\u2019 El Sha , ens ajuden a \u201cpreveure el que s\u2019estava preparant\u201d. Una paraula, un gest. En aquella manifestaci\u00f3, molts van entrar-hi autonomistes i en van sortir independentistes, com si haguessin canviat de pell despr\u00e9s de la insolaci\u00f3 extrema del TC. Aquell fenomen va ser alhora un acte reflex i una presa de consci\u00e8ncia madurada. El sentiment d\u2019humiliaci\u00f3 va connectar amb una cosa molt forta que \u00e9s en la base de la demanda d\u2019un refer\u00e8ndum: ning\u00fa no accepta a les bones una dominaci\u00f3 que es percep injusta. Ning\u00fa.
\n
\nMoltes persones van experimentar el mateix que l\u2019Alfred, tantes que, en menys de tres anys, el catalanisme pol\u00edtic va ser arraconat per la idea de la independ\u00e8ncia. Si aix\u00f2 no s\u2019analitza amb serietat, no pot fer-se un debat honest sobre el futur de les relacions Catalunya-Espanya. Perqu\u00e8, malgrat el col\u00b7lapse del proc\u00e9s i la repressi\u00f3 policial i judicial, resulta sorprenent la vig\u00e8ncia de l\u2019editorial que diversos diaris catalans \u2013tamb\u00e9 La Vanguardia \u2013 van publicar el 26 de novembre del 2009. Aquell text advertia del perill de retallar i buidar el que havia votat la ciutadania. El meu amic Alfred s\u2019ho va prendre com una cosa personal, i no va ser l\u2019\u00fanic.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"No se sabia. Per\u00f2 se sabia. Coneix\u00edem el que es rebutjava per\u00f2 no el que es proposava com a alternativa. Vam anar a la manifestaci\u00f3 del 10 de juliol del…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6349,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6348"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6348"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6348\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6350,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6348\/revisions\/6350"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6349"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6348"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6348"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6348"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}