Una amiga que est\u00e0 fent una enquesta sobre el confinament m\u2019explica que all\u00f2 que m\u00e9s enyora la gent del per\u00edode en qu\u00e8 vam viure tancats a casa \u00e9s el silenci. Aquest cronista tamb\u00e9 enyora aquell silenci, que tenia una qualitat especial i que, durant els primers dies, podia ser inc\u00f2mode i arribar a neguitejar aquelles persones m\u00e9s acostumades al brogit dels carrers. Vam gaudir, durant aquelles jornades incertes, d\u2019un silenci que ens va reconciliar amb algunes coses; per exemple, ens va reconciliar \u2013una mica\u2013 amb el pes de les paraules i amb la seva capa\u00adcitat de marcar el per\u00edmetre del que som i del que so\u00admiem. Arran d\u2019aix\u00f2 he pensat en Tony Judt, l\u2019historiador angl\u00e8s, traspassat el 6 d\u2019agost del 2010, encara massa jove per anar-se\u2019n, tot just fa deu anys.
\n
\nEn el seu darrer llibre, El refugi de la mem\u00f2ria , el brillant acad\u00e8mic obre un cap\u00edtol amb una afirmaci\u00f3 estimulant: \u201cVaig ser criat des de les paraules\u201d. Nascut al Londres de la postguerra, Judt recorda que, en aquell m\u00f3n de la seva infantesa, \u201cl\u2019avi, oncles i refu\u00adgiats s\u2019etzibaven paraules en rus, polon\u00e8s, \u00eddix, franc\u00e8s i una mena d\u2019angl\u00e8s, els uns als altres, en un devessall competitiu d\u2019afirmacions i interrogacions\u201d. A aquell nen jueu, que assistia fascinat a l\u2019espectacle del verb que es representava a la cuina de la seva llar, \u201cparlar\u201d li semblava \u201cel nus de l\u2019exist\u00e8ncia adulta\u201d, una impressi\u00f3 que va mantenir al llarg de tota la vida.
\n <\/p>\n
La roda de premsa que S\u00e1nchez va oferir dimarts va ser un exemple de menyspreu a les paraules<\/p><\/blockquote>\n
\nEls trastorns del llenguatge derivats de la malaltia incurable que patia, una esclerosi lateral amiotr\u00f2fica, el van fer ser m\u00e9s conscient de com les paraules \u201cperden la seva integritat\u201d; segons Judt, \u201cpassa el mateix amb les idees que expressen\u201d. For\u00e7at al silenci, un dels historiadors m\u00e9s l\u00facids de la nostra \u00e8poca va denunciar la corrupci\u00f3 dels mots. Aix\u00ed va resumir el problema: \u201cLa prosa escanyolida \u00e9s senyal d\u2019inseguretat intel\u00b7lectual: parlem i escrivim malament perqu\u00e8 no confiem en all\u00f2 que pensem i no ens veiem amb cor d\u2019asseverar-ho sense ambig\u00fcitats\u201d. A parer de Judt, el gran risc no \u00e9s el sorgiment d\u2019una neoparla tramposa, com la de la novel\u00b7la 1984 d\u2019Orwell, sin\u00f3 acabar sense ni poder parlar. Un silenci imposat per la desfiguraci\u00f3 del llenguatge, no pas el silenci creatiu que vam redescobrir els dies del confinament i que avui enyorem.
\n
\nLa roda de premsa que Pedro S\u00e1nchez va oferir dimarts va ser un exemple escandal\u00f3s de menyspreu a les paraules: el cap de l\u2019Executiu espanyol va retor\u00e7ar la ret\u00f2rica a gust per no haver de respondre cap de les preguntes que els periodistes li van formular sobre la greu crisi institu\u00adcional que afecta la monarquia. Us recomano que, si no heu vist aquest espectacle, recupereu el v\u00eddeo i, encabat, reflexioneu a fons sobre el respecte. En primer lloc, sobre el respecte que tot governant deu a la veritat; en segon lloc, sobre el respecte que tot governant deu a la ciutadania a qui serveix; i, en tercer lloc, sobre el respecte que tot governant deu al seu c\u00e0rrec. Ho dir\u00e9 sense cap ambig\u00fcitat: el president i l\u00edder del PSOE ens ha parlat sobre el cas de Joan Carles I com si tots els ciutadans f\u00f3ssim imb\u00e8cils, disposats a empassar-nos qualsevol faula. Tan o m\u00e9s greu que l\u2019ab\u00fas de poder que presumptament travessa aquest episodi \u00e9s l\u2019actitud amb qu\u00e8 la Moncloa emet les seves explicacions al respecte. Sembla que aix\u00f2 li funciona.
\n
\nLes paraules s\u00f3n poder, \u00e9s obvi. A Es\u00adpanya, hem vist que el terme fugitiu s\u2019ha fet servir \u2013quan ha convingut\u2013 amb una gran profusi\u00f3, fins i tot quan la persona concernida s\u2019ha presentat volunt\u00e0riament davant dels jutges d\u2019estats impecablement homologats com B\u00e8lgica, Alemanya, el Regne Unit i Su\u00efssa. Avui, en canvi, els mateixos que veien fugitius per tot arreu van repetint que no es pot qualificar de fugitiu aquell que nom\u00e9s (sic) trasllada la seva resid\u00e8ncia fora del pa\u00eds, despr\u00e9s que la Fiscalia hagi decidit que investigar\u00e0 algunes de les seves activitats sota sospita. La batalla comen\u00e7a amb cada sintagma. Anomenar \u201ccolpista\u201d o \u201cterrorista\u201d a una persona pac\u00edfica no \u00e9s un fet atzar\u00f3s, \u00e9s la plasmaci\u00f3 d\u2019una determinada estrat\u00e8gia, com ho \u00e9s evitar el terme ultradreta per designar una formaci\u00f3 pol\u00edtica. Es tracta d\u2019un combat desigual, com tothom sap: una de les parts pot intentar posar-te a la \u00adpres\u00f3 perqu\u00e8 has dit, per exemple, que un feixista (declarat) \u00e9s un feixista, o que un lladre \u00e9s un lladre.
\n
\nJudt no sempre era optimista. A El m\u00f3n no se\u2019n surt , va escriure que \u201cper a la majoria de les persones, la legitimitat i la credibilitat d\u2019un sistema pol\u00edtic no es basa en pr\u00e0ctiques liberals o formes democr\u00e0tiques sin\u00f3 en l\u2019ordre i la predictibilitat\u201d. Aquests dies, proliferen els ap\u00f2stols de l\u2019ordre i la predictibilitat a tota costa, conven\u00e7uts que la soluci\u00f3 \u00e9s apuntalar com sigui \u2013buidant tamb\u00e9 de sentit les paraules\u2013 la indifer\u00e8ncia d\u2019una gran majoria social, la que jeu, ara com ara, damunt la sorra de les platges.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Una amiga que est\u00e0 fent una enquesta sobre el confinament m\u2019explica que all\u00f2 que m\u00e9s enyora la gent del per\u00edode en qu\u00e8 vam viure tancats a casa \u00e9s el silenci….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6356,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6355"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6355"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6355\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6357,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6355\/revisions\/6357"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6356"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6355"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6355"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6355"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}