Entre l\u2019agost i l\u2019octubre del 1916, mentre els joves francesos, anglesos i alemanys es maten a la batalla del Somme, X\u00e8nius dedica diversos articles a La Veu de Catalunya a la mandra, el vagarejar i el badar. S\u00f3n peces especials del seu Glosari, que recollir\u00e0 posteriorment, l\u2019any 1918, en un volum que titular\u00e0 La lli\u00e7\u00f3 de tedi en el parc i que es pot considerar un dels llibres m\u00e9s moderns (i postmodern avant la lettre) de la literatura catalana i europea del moment. En aquest text, conegut tamb\u00e9 com Oceanografia del tedi, Eugeni d\u2019Ors fa una mena de reportatge moral i est\u00e8tic \u2013ir\u00f2nic molt sovint\u2013 de la pura contemplaci\u00f3; avui, els cr\u00edtics parlarien potser d\u2019una obra d\u2019autoficci\u00f3, com si no fos sempre autoficci\u00f3 tota literatura, i com si no hagu\u00e9s existit Montaigne, el que va ensenyar-nos els afores per perdre\u2019ns en el jo que s\u2019explora.
\n
\nD\u2019Ors, que considerava que la Gran Guerra era una guerra civil entre europeus, es distancia del brogit del m\u00f3n en un balneari, concretament a l\u2019hotel Blancafort, de la Garriga. Recordeu: a les trinxeres, la mort rebenta els cossos i qualsevol idea de progr\u00e9s; durant la tardor, el camp de batalla es transforma en un gran fangar. Lluny de les bombes, la inacci\u00f3 esdev\u00e9 el centre de l\u2019escriptura de la vedet principal del noucentisme, en aquella Espanya neutral que sap treure profit del conflicte. Els pistolers fan de les seves per Barcelona mentre Enric Prat de la Riba \u2013protector del literat\u2013 posa els fonaments de l\u2019autogovern amb precisi\u00f3 de rellotge su\u00eds. El cronista-fil\u00f2sof va cap endins, tot i res passa alhora: \u201cEn el quadrat del cel blau no hi ha cap n\u00favol. Per\u00f2 l\u2019esguard \u00e0vid ha trobat ara un tema de diversi\u00f3 en aquest quadrat de cel. S\u2019esdev\u00e9 una cosa extraordin\u00e0ria. Aquest cel va pujant… Fa un segon, el llen\u00e7ol d\u2019atzur semblava pres i susp\u00e8s al cim mateix dels arbres…\u201d. Efectivament, el cel puja davant de qui jeu a la gandula i s\u2019abandona a la contemplaci\u00f3. Marc Recha va fer una pel\u00b7l\u00edcula que va titular El cel puja , a partir del llibre de X\u00e8nius, una obra intel\u00b7ligent i original. La pianista de jazz Elisabet Raspall va incloure una pe\u00e7a titulada tamb \u00e9 El cel puja, plena de for\u00e7a, al seu primer disc, l\u2019any 1997, i ja en porta tretze; el darrer, I love jazz, \u00e9s excel\u00b7lent, per cert, i convida a pintar el tedi creatiu amb sonoritats salv\u00edfiques.
\n <\/p>\n
El darrer sainet al Parlament de Catalunya indica que alguns haurien de jeure una bona estona<\/p><\/blockquote>\n
\nEl personatge del Doctor, que X\u00e8nius fa sortir el primer dia, afirma que nom\u00e9s hi ha una salvaci\u00f3 per a l\u2019Autor: \u201cEl tedi, al peu de la lletra\u201d. Afegeix que ha de ser \u201csense atenuacions, sense mat\u00eds\u201d i deixa clars els seus l\u00edmits, que res tenen a veure amb els del rep\u00f2s: \u201cNo excursi\u00f3, chaise longe. No conversa, silenci. No lectura, letargia… Tant com sia possible, ni un moviment, ni un pensament\u201d. Durant les primeres jornades del confinament obligatori, quan tothom tenia la necessitat de fer moltes coses a casa, hauria anat b\u00e9 tenir present la prescripci\u00f3 de fer una \u201cimmersi\u00f3 oceanogr\u00e0fica en el tedi\u201d, opci\u00f3 que qualifica de \u201crigor\u00f3s exercici d\u2019albir\u201d.
\n
\nEn aquest agost de pand\u00e8mia, inquietuds i prevencions, les autoritats haurien de promoure el tedi i el seu producte m\u00e9s preuat: la becaina o migdiada. D\u2019aquesta manera, evitar\u00edem alguns mals. Hi ha molts tipus de becaina per\u00f2 la millor, a parer meu, \u00e9s aquella que arriba d\u2019esquitllentes mentre llegim un llibre, mirem un programa de televisi\u00f3 o estem rumiant no se sap qu\u00e8, vagament, tot sempre despr\u00e9s de dinar. Amb tot, no es pot menysprear la becaina del bisbe, que es fa abans de l\u2019\u00e0pat. En tot cas, el tedi, en forma de suau desconnexi\u00f3 del m\u00f3n, t\u00e9 avui m\u00e9s sentit que mai i no s\u2019ha de confondre amb l\u2019avorriment. Per fer-lo efectiu, \u00e9s obligatori deixar ben lluny l\u2019smartphone i qualsevol artefacte que pugui trencar el nostre a\u00efllament.
\n
\nPer al ciutad\u00e0 en general, el tedi podria ser un ant\u00eddot contra l\u2019ansietat produ\u00efda per l\u2019acceleraci\u00f3 constant i pels l\u00edmits de la nostra atenci\u00f3 bombardejada. Byung-Chul Han, el fil\u00f2sof de moda, ens adverteix que l\u2019objectiu marcat per l\u2019autor del Glosari \u00e9s complicat: \u201cLa demora contemplativa pressuposa que les coses duren. \u00c9s impossible demorar-se amb deteniment davant d\u2019una successi\u00f3 velo\u00e7 d\u2019esdeveniments o imatges\u201d. Per als pol\u00edtics, en canvi, el tedi podria ser una barrera contra l\u2019exc\u00e9s de gestos i frases buides. En aquest sentit, el darrer sainet al Parlament de Catalunya indica que alguns haurien de jeure una bona estona i allargar la becaina fins a final d\u2019any. Una migdiada no els convertiria en Churchill, per\u00f2 potser els faria comprendre que la desobedi\u00e8ncia des del poder \u2013com sabem des de l\u2019octubre del 2017\u2013 \u00e9s un ox\u00edmoron que condueix a carrerons sense sortida.
\n
\nL\u2019oncle Baixamar recorda haver vist \u2013quan era petit\u2013 el cotxe f\u00fanebre tirat per cavalls que va passejar el f\u00e8retre del mestre D\u2019Ors per tota la ciutat, un dia tebi de setembre del 1954. Llavors, el tedi va donar pas a tota una altra cosa.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Entre l\u2019agost i l\u2019octubre del 1916, mentre els joves francesos, anglesos i alemanys es maten a la batalla del Somme, X\u00e8nius dedica diversos articles a La Veu de Catalunya a…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6364,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6358"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6358"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6358\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6360,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6358\/revisions\/6360"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6364"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6358"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6358"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6358"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}