No en tinc ni idea. Ella tampoc. Ning\u00fa no sap res. El nivell d\u2019incertesa \u00e9s tan dens que la majoria ens hem posat una m\u00e0scara damunt la mascareta, per poder anar pel m\u00f3n: \u00e9s la d\u2019una resignaci\u00f3 ignorant o, si us sembla m\u00e9s exacte, la d\u2019una ignor\u00e0ncia fatalista. Ella \u00e9s mestra d\u2019escola i passa davant de la taula on faig un beure, quan el sol declina, davant la mar. S\u2019atura, ens saludem i fa una pregunta ret\u00f2rica: \u201cQu\u00e8 passar\u00e0 aquest setembre?\u201d. Ella mateixa respon: \u201cEstem en mans de la sort\u201d. \u00c9s probable \u2013coincidim\u2013 que moltes escoles es vegin desbordades malgrat les mesures dictades per les autoritats. Probabilitats de caos i probabilitats d\u2019\u00e8xit, calculeu. Jorge Wagensberg va escriure que \u201cla probabilitat \u00e9s el grau de versemblan\u00e7a d\u2019un succ\u00e9s abans que s\u2019esdevingui\u201d. \u00c9s versemblant que molts alumnes hagin de quedar-se a casa a la primera tos que se senti dins d\u2019una aula? Aquesta mestra mira cap al cel i mou les espatlles com qui espera un \u00admiracle.
\n
\nNing\u00fa no sap res del cert. Anirem fent. El Departament d\u2019Educaci\u00f3 admet que est\u00e0 revisant els seus plantejaments per al comen\u00e7ament de curs, despr\u00e9s que s\u2019hagi constatat p\u00fablicament que la coordinaci\u00f3 amb la Conselleria de Salut \u00e9s millorable, extrem que no contribueix precisament a la tranquil\u00b7litat dels administrats. \u201cNo s\u2019ho parlen abans, tot aix\u00f2?\u201d, s\u2019exclama alg\u00fa que \u2013com vosaltres i un servidor\u2013 no pot entendre que els responsables p\u00fablics no posin m\u00e9s cura en all\u00f2 que s\u00ed que poden controlar: la coordinaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 del que fan. Els dubtes sobre el funcionament de les escoles s\u00f3n la met\u00e0fora del que ens est\u00e0 passant: viure una realitat que tendeix a fulminar qualsevol pla.
\n <\/p>\n
Sim\u00f3n diu la frase del dia: \u201cLes coses no van b\u00e9\u201d; qu\u00e8 faig?, demano un gint\u00f2nic o reso el parenostre?<\/p><\/blockquote>\n
\nTarda d\u2019agost. El missatge que llancen des del Departament de Salut ja ho diu tot: \u201c\u00c9s imprescindible reduir la interacci\u00f3 social\u201d. Com ho farem? A la mateixa hora, de la tele del bar surt la veu del president del Bar\u00e7a, com la preg\u00e0ria d\u2019una religi\u00f3 arcaica que ja ha oblidat el nom del seu d\u00e9u. Tarda d\u2019agost d\u2019una \u00e8poca sense possibilitat de pensar el futur, ancorada en un present al caire sempre de la cat\u00e0strofe. Ara, la tele ens regala la pres\u00e8ncia de Fernando Sim\u00f3n, que amolla la frase del dia: \u201cLes coses no van b\u00e9\u201d. Qu\u00e8 faig? Demano un altre gint\u00f2nic o reso el parenostre? Aquest present se\u2019ns far\u00e0 llarg i \u00e9s com ser a la sala d\u2019espera d\u2019un servei d\u2019urg\u00e8ncies un diumenge a la tarda. Dono \u00e0nims a la mestra amiga, per\u00f2 no soc gaire convincent, em temo. Ni somnis, ni projectes, ni plans. Tot \u00e9s incert, tot \u00e9s provisional. A estones, fem veure que el futur ens importa una merda, per\u00f2 no cola.
\n
\nAvui dissabte fa cent anys que va n\u00e9ixer Ray Bradbury, l\u2019autor de Cr\u00f2niques mar\u00adcianes , entre altres llibres memorables. L\u2019assumpte t\u00e9 gr\u00e0cia, penso. En aquest moment, nosaltres estem actuant com si f\u00f3ssim marcians que visiten la Terra i que han de prendre mesures extremes per no caure com mosques en un medi que els \u00e9s hostil. Els marcians no poden infectar-se. Es tracta de transformar la nostra vida en una vida \u201caltra\u201d, com si volgu\u00e9ssim fundar una nova civilitzaci\u00f3, comen\u00e7ant per reduir la interacci\u00f3 social.
\n
\nPer\u00f2 no estem prou segurs del que fem perqu\u00e8 tothom no \u00e9s igualment responsable, hi ha conciutadans que menyspreen el risc real de la pand\u00e8mia i ens aboquen a multiplicar la incertesa. Hi ha dies, quan les xifres de malalts de Covid-19 augmenten, que ens sentim com Guy Montag, el protagonista de Fahrenheit 451 , la novel\u00b7la dist\u00f2pica en qu\u00e8 Bradbury ens trasllada a un futur on els llibres seran prohibits i destru\u00efts pels bombers, per ordre de l\u2019Estat. El bomber Montag t\u00e9 un record d\u2019infantesa que serveix per descriure el que sentim molts davant del setge del coronavirus: \u201cUna vegada, quan era una criatura, s\u2019estava assegut en una duna groga a la vora de la mar, enmig d\u2019un dia blau i c\u00e0lid d\u2019estiu, mirant d\u2019omplir de sorra un sed\u00e0s, perqu\u00e8 un cos\u00ed \u00adcruel li havia dit: \u2018Si l\u2019omples de sorra, et dono deu centaus!\u2019. Com m\u00e9s de pressa la hi abocava, m\u00e9s de pressa s\u2019escolava la sorra amb un mormol c\u00e0lid. Tenia les mans cansades, la sorra bullia, el sed\u00e0s era buit\u201d.
\n
\nNo voldria estar en la pell del conseller Bargall\u00f3 ni en la de la consellera Verg\u00e9s, ni en la de cap governant. Han de prendre decisions que \u2013mai tant com ara\u2013 estan regides pel principi de la prova- \u00aderror, descarnadament. I d\u2019aqu\u00ed plora la criatura, perqu\u00e8 ning\u00fa s\u2019acostuma a viure com un conillet d\u2019\u00cdndies. El m\u00f3n s\u2019ha convertit en un immens laboratori, no hi ha temps per a l\u2019assaig, les mesures de contenci\u00f3 del virus s\u2019apliquen tal com van sortint dels des\u00adpatxos oficials. L\u2019impacte que aix\u00f2 tindr\u00e0 sobre la nostra manera de pensar i de sentir ser\u00e0 determinant, i aix\u00ed potser entendrem \u2013de retruc\u2013 una mica m\u00e9s el m\u00f3n dels nostres avis, un paisatge d\u2019adversitats on la voluntat de superviv\u00e8ncia era el que donava sentit a tot, des del bressol fins a la tomba.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"No en tinc ni idea. Ella tampoc. Ning\u00fa no sap res. El nivell d\u2019incertesa \u00e9s tan dens que la majoria ens hem posat una m\u00e0scara damunt la mascareta, per poder…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6362,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6361"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6361"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6361\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6363,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6361\/revisions\/6363"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6362"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6361"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6361"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6361"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}