\u00c9s una hist\u00f2ria explicada dotzenes de vegades: el gir al centre del PP. Com una llegenda que es repeteix ritualment quan arriba l\u2019estaci\u00f3 de les pluges perqu\u00e8 els d\u00e9us estiguin mansos. \u00c9s la hist\u00f2ria interminable, el gir que gira sobre si mateix que, al seu torn, gira sobre el no-res. El centrisme dels conservadors espanyols \u00e9s, en el millor dels casos, un simple oportunisme passatger \u2013Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar el 1996 per tenir el suport de CiU i del PNB\u2013 o l\u2019efecte \u00f2ptic que genera cert estil funcionarial, com el que Mariano Rajoy va exhibir a tall de moderaci\u00f3 quietista. Ara, amb la destituci\u00f3 de Cayetana \u00c1lvarez de Toledo com a portaveu del PP, Pablo Casado juga a suggerir una recol\u00b7locaci\u00f3 als ra\u00efls del centre, en\u00e8sima contorsi\u00f3 d\u2019una marca pol\u00edtica atrapada entre Vox i el que s\u2019anomena \u201csentit d\u2019Estat\u201d.
\n
\nPer\u00f2 l\u2019actual PP est\u00e0 vacunat contra la temptaci\u00f3 centrista. Es va construir precisament contra aix\u00f2 i \u00e9s en el seu ADN considerar que la mirada al centre \u00e9s el mateix que feblesa, aband\u00f3 o tra\u00efci\u00f3 a les ess\u00e8ncies. En el fons, i malgrat comptar amb el seu fill a les seves files, els populars d\u2019avui no provenen d\u2019Adolfo Su\u00e1rez sin\u00f3 de Manuel Fraga, aix\u00ed com de la refundaci\u00f3 que va impulsar Aznar des de la FAES, entitat a la qual va incorporar alguns ex de la suarista Uni\u00f3 de Centre Democr\u00e0tic (UCD), que van abjurar d\u2019aquesta manera de la seva etapa en l\u2019\u00f2rbita del centrisme. Recordem que Casado \u00e9s un producte de l\u2019aznarisme.
\n <\/p>\n
L\u2019actual PP est\u00e0 vacunat contra la temptaci\u00f3 centrista, es va construir precisament contra aix\u00f2<\/p><\/blockquote>\n
\nEl 13 de setembre del 1976, al madrileny restaurant El Bodeg\u00f3n, queda clar que una part important de la dreta postfranquista no vol caminar pel centre pol\u00edtic. S\u00f3n les primeres setmanes de l\u2019Executiu de Su\u00e1rez i proliferen les reunions per crear els artefactes que permetin aterrar en la futura democr\u00e0cia. A la taula s\u2019asseuen Jos\u00e9 Mar\u00eda de Areilza, P\u00edo Cabanillas i Manuel Fraga. Els dos primers tenen clar que cal aixecar la bandera centrista, per\u00f2 Fraga va a la seva, ja t\u00e9 pensat el seu projecte, que anomenar\u00e0 Alianza Popular (AP) i que t\u00e9 l\u2019objectiu d\u2019atreure aquesta majoria silenciosa que alguns etiqueten com a franquisme sociol\u00f2gic. El de Villalba va per totes: compta ja amb diversos exministres de la dictadura com L\u00f3pez Rod\u00f3, Fern\u00e1ndez de la Mora, Licinio de la Fuente, Cruz Mar\u00adt\u00ednez Esteruelas o Silva Mu\u00f1oz. A la dreta d\u2019aquests quedaran nom\u00e9s els nost\u00e0lgics m\u00e9s durs de l\u2019anomenat b\u00fanquer.
\n
\nEl que ve despr\u00e9s \u00e9s de sobres conegut. Les primeres eleccions democr\u00e0tiques les guanya la coalici\u00f3 UCD, artefacte creat des del poder. Es tracta d\u2019una amalgama d\u2019exfranquistes, democristians, liberals, socialdem\u00f2crates i regionalistes, fam\u00edlies pol\u00edtiques que sempre lluitaran per controlar una maquin\u00e0ria inestable al servei de Su\u00e1rez. Mentrestant, la dreta que ar\u00adticula Fraga va sumant greuges contra el l\u00edder de la transici\u00f3, que menysprea sense dissimulaci\u00f3.
\n
\nEn l\u2019etapa final de Su\u00e1rez al govern de l\u2019Estat, quan molts l\u2019abandonen, la dreta econ\u00f2mica (de la qual depenen els deutes acumulats a les campanyes electorals) i la dreta ideol\u00f2gica (que va perforant el partit) aprofiten l\u2019ocasi\u00f3 per passar comptes amb un home que odien profundament. La derechona \u2013per dir-ho com Umbral\u2013 veu el de Cebreros com a un tra\u00efdor, un usurpador, un nouvingut. La r\u00e0bia contra l\u2019inquil\u00ed de la Moncloa \u00e9s omnipresent, als mitjans i als despatxos. \u00c9s una r\u00e0bia amb molts oficiants. Ho va resumir molt b\u00e9 un col\u00b7laborador fidel de Su\u00e1rez, el mallorqu\u00ed Josep Meli\u00e0, que va ser secretari d\u2019Estat per a la Informaci\u00f3 i portaveu governamental: \u201cMai tants, en una democr\u00e0cia, no van unir els seus esfor\u00e7os a dreta i esquerra, des de les casernes a la premsa, per singularitzar en un home-fe\u00adtitxe les punxades d\u2019agulla del gran vud\u00fa nacional\u201d.
\n
\nLa dreta que \u00e9s a la base de l\u2019actual PP mai no va refiar-se de Su\u00e1rez ni va entendre aquella aposta centrista que, amb molt de nas, va desplegar auda\u00e7ment un tipus carism\u00e0tic format en el partit \u00fanic del franquisme. Valgui com a mostra el que va escriure Juan Rosell Lastortras \u2013encara no s\u2019havia convertit en dirigent empresarial\u2013 al llibre Espa\u00f1a en direcci\u00f3n equivocada, publicat dos mesos abans de l\u2019intent colpista del 23 de febrer del 1981: \u201cEl Govern no fa honor al seu nom. A Su\u00e1rez se li pot dir gaireb\u00e9 tot menys governant. D\u2019il\u00b7lusionista a mag; de maniobrer a equilibrista; de dret\u00e0 a esquerr\u00e0. Tot menys el que realment hauria de ser: un estadista. Els homes d\u2019Estat tenen paraula ferma i idees clares. S\u00f3n conseq\u00fcents amb els seus ideals i els seus electors. Su\u00e1rez, no. Pot dir que s\u00ed, i donar a entendre que no. Pot dir a uns que naps i a d\u2019altres que cols. Quedar-se ell tan tranquil, i els uns i els altres, entre els naps i les cols, armar-se\u2019n una com un cove. Su\u00e1rez \u00e9s el s\u00ed i el no. L\u2019u, el dos i l\u2019ics. \u00c9s una travessa de catorze \u00adencerts\u201d.
\n
\nPer tot aix\u00f2 \u2013i per diverses raons m\u00e9s\u2013 el PP no \u00e9s la CDU de la senyora Merkel<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"\u00c9s una hist\u00f2ria explicada dotzenes de vegades: el gir al centre del PP. Com una llegenda que es repeteix ritualment quan arriba l\u2019estaci\u00f3 de les pluges perqu\u00e8 els d\u00e9us estiguin…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6366,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6365"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6365"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6365\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6367,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6365\/revisions\/6367"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6366"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6365"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6365"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6365"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}