Ja som al cap del carrer. Ho vam escriure a les acaballes de juliol i ara \u00e9s un fet irreversible: \u201cEl puigdemontisme ja no tindr\u00e0 cap mena d\u2019oposici\u00f3 i podr\u00e0 dictar la seva voluntat sense les resist\u00e8ncies d\u2019aquells postconvergents que l\u2019accepten com a l\u00edder espiritual, per\u00f2 no com a amo del tros\u201d. Tamb\u00e9 vam advertir que Bonveh\u00ed no se\u2019n sortiria, l\u2019autoritat la t\u00e9 l\u2019actiu principal d\u2019aquest espai. Ha comen\u00e7at la partida final de Carles Puigdemont contra Oriol Junqueras, que es jugar\u00e0 a les futures eleccions catalanes.
\n
\nLa realitat \u00e9s que a l\u2019expresident, contra el que sembla a primer cop d\u2019ull, li va molt b\u00e9 la ruptura solemne amb el PDECat, fins i tot comptant les dificultats de fer front als comicis vinents sense els drets electorals de la marca hereva de Converg\u00e8ncia. El puigdemontisme necessitava, per poder llan\u00e7ar el seu segon coet, fer expl\u00edcita (a so de bombo i platerets) l\u2019abjuraci\u00f3 de Puigdemont respecte de la casa mare que el va convertir en pol\u00edtic i alcalde de Girona. A Junts per Catalunya el xoc amb el PDECat li permet subratllar l\u2019argument que m\u00e9s repeteixen: que s\u00f3n una cosa nova que no t\u00e9 cap lligam amb aquells que van governar la Generalitat durant vint-i-tres anys.
\n <\/p>\n
A l\u2019expresident, contra el que sembla a primer cop d\u2019ull, li va molt b\u00e9 la ruptura solemne amb el PDECat<\/p><\/blockquote>\n
\nAquest plantejament \u2013tan clar sobre la pissarra de Waterloo\u2013 t\u00e9 dos problemes. El primer \u00e9s que, si no hi ha un gir de gui\u00f3 inesperat, Artur Mas abonar\u00e0 (sense entusiasme) la marca de Puigdemont i deixar\u00e0 els de Bonveh\u00ed a la seva sort, perqu\u00e8 el president del 9-N no vol ni pot enfrontar-se al president de l\u20191-O, que ell va posar a dit quan va fer un pas al costat; la paradoxa \u00e9s que el suport de Mas a JxCat no ajuda a refor\u00e7ar precisament el missatge que el puigdemontisme \u00e9s una ruptura inequ\u00edvoca respecte dels hereus del pujolisme. El segon problema \u00e9s la diversitat de punts de vista entre els alcaldes, regidors i quadres locals postconvergents, atrapats en una batalla per a la qual no estaven preparats; amb tot, Puigdemont es beneficiar\u00e0 de les in\u00e8rcies de la tradici\u00f3 presidencialista de l\u2019univers convergent.
\n
\nEn prendre possessi\u00f3 com a president, el gener del 2016, Puigdemont va dir que \u201caquesta ser\u00e0 la legislatura d\u2019un per\u00edode excepcional, de postautonomia i de preindepend\u00e8ncia\u201d. En aquests moments, costa de dir on som, per\u00f2 \u00e9s clar que la rep\u00fablica nom\u00e9s existeix en els discursos voluntaristes d\u2019alguns.
\n
\nI aquell per\u00edode excepcional s\u2019ha convertit avui en el no future de la Covid-19. Per\u00f2 l\u2019encanteri persisteix. El puigdemontisme anuncia ara com a gran estrat\u00e8gia \u201cla confrontaci\u00f3 intel\u00b7ligent\u201d, un mantra buit que pret\u00e9n mantenir viva la promesa d\u2019una via unilateral.
\n
\nTan cert \u00e9s que Puigdemont \u00e9s un bon candidat que sap tocar la corda emocional com que la Catalunya actual t\u00e9 unes preocupacions molt diferents a les del desembre del 2017, quan el presidenciable exiliat (que va prometre tornar si era elegit) va ser el preferit de l\u2019electorat independentista. L\u2019\u00e8pica del puigdemontisme aviat haur\u00e0 de confrontar-se amb les incerteses i temors que provoca la pand\u00e8mia en la societat catalana (indepes inclosos). El marge per a la poesia ser\u00e0 esc\u00e0s.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Ja som al cap del carrer. Ho vam escriure a les acaballes de juliol i ara \u00e9s un fet irreversible: \u201cEl puigdemontisme ja no tindr\u00e0 cap mena d\u2019oposici\u00f3 i podr\u00e0…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5428,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6383"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6383"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6383\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6384,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6383\/revisions\/6384"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5428"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6383"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6383"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6383"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}