Som una tribu marcada per l\u2019enyoran\u00e7a d\u2019uns d\u00e9us que sempre s\u00f3n ef\u00edmers i de lloguer. Els catalans, vull dir, inclosos aquells que consideren aix\u00f2 un assumpte merament administratiu. L\u2019adeu de Leo Messi del Bar\u00e7a ha engegat un nou psico\u00addrama col\u00b7lectiu, estem abonats a una mena de situacions que descriuen un pa\u00eds en orfandat perp\u00e8tua. Ara \u00e9s el geni del futbol, per\u00f2 un altre dia \u00e9s un professional dels mitjans audiovi\u00adsuals que plega o un artista que se\u2019n va a Madrid a fer pel\u00b7l\u00edcules. Tot \u00e9s un daltabaix, tot remou els fonaments, tot fa sonar les trompetes de l\u2019Apocalipsi. Qui se\u2019n recorda avui, per exemple, de l\u2019enfrontament entre l\u2019actor Josep M. Flotats i el conseller Pujals, que va acabar amb la destituci\u00f3 del primer com a director del TNC?
\n
\nDes dels temps llunyans d\u2019Eugeni d\u2019Ors i la seva \u201cdefenestraci\u00f3\u201d com a c\u00e0rrec de la Mancomunitat de Cata\u00adlunya fins a Messi, sembla que hi ha una maledicci\u00f3: els millors se\u2019n van (\u201cmarxen\u201d, per dir-ho en el catal\u00e0 que ara s\u2019escau) i els ind\u00edgenes ho apro\u00adfitem per sotmetre\u2019ns a un drenatge de les bones intencions. Hi ha dies que estic conven\u00e7ut que, sense saber-ho, som participants en un c\u00e0sting per convertir-nos en ciutadans d\u2019un altre lloc. A m\u00e9s, tenim tend\u00e8ncia a superar l\u2019agonia de la p\u00e8rdua mitjan\u00e7ant el salt a la piscina del rid\u00edcul, com fa Josep Maria Bartomeu, amb gestos, paraules i silencis que limiten al nord amb l\u2019alcalde Pich i Pon i al sud amb El retorno de los brujos , un cl\u00e0ssic de l\u2019esoterisme pop.
\n <\/p>\n
Sembla que hi ha una maledicci\u00f3 des dels temps d\u2019Eugeni d\u2019Ors: els millors se\u2019n van<\/p><\/blockquote>\n
\nArran del cas de X\u00e8nius, a Notes disperses, Josep Pla escriu aix\u00f2: \u201cEn aquest pa\u00eds sempre som all\u00e0 mateix: parlem de les coses no pas com es produeixen en realitat, com no es poden deixar de produir, sin\u00f3 com es po\u00addrien haver produ\u00eft. Aix\u00f2 vol dir que moltes vegades parlem endebades, que les nostres converses s\u00f3n el pur no-res\u201d. Si Enric Prat de la Riba no s\u2019hagu\u00e9s mort tan jove, potser l\u2019autor de La Ben Plantada no hauria tocat el dos a la capital espanyola. Si el FC Barcelona tingu\u00e9s avui un altre president, potser l\u2019astre argent\u00ed no hauria esgotat la paci\u00e8ncia. S\u00f3n ucronies que fan soroll de pot. Si no s\u2019hagu\u00e9s comparat Barcelona amb el Titanic , en un ar\u00adticle que va encertar la met\u00e0fora, potser no estar\u00edem sempre fent el mateix debat circular (previsible i provinci\u00e0) sobre les aspiracions culturals de la capital catalana, a imitaci\u00f3 de qui va al psicoanalista les tardes dels dijous.
\n
\nSort que Pavese, que va fer mutis fa setanta anys, ho va dir millor que nosaltres: \u201cEls d\u00e9us no tenen sentiments. Saben el que ha de passar i ho fan tal com ha de ser\u201d.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Som una tribu marcada per l\u2019enyoran\u00e7a d\u2019uns d\u00e9us que sempre s\u00f3n ef\u00edmers i de lloguer. Els catalans, vull dir, inclosos aquells que consideren aix\u00f2 un assumpte merament administratiu. L\u2019adeu de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6386,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6385"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6385"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6385\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6387,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6385\/revisions\/6387"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6386"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6385"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6385"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6385"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}