Va semblar, a partir del 2012, que el pragmatisme era una nosa. El mercat de la il\u00b7lusi\u00f3 (on competien l\u2019independentisme i els fills del 15-M) es basava en la convicci\u00f3 que l\u2019statu quo podia ser transformat perqu\u00e8 es donaven \u201cles condicions objectives\u201d (no ho deien aix\u00ed, esclar) per superar (o per enfonsar) els marcs constru\u00efts durant la transici\u00f3. Sobiranistes i podemites compartien part del diagn\u00f2stic: el r\u00e8gim del 78 est\u00e0 afectat d\u2019aluminosi i aix\u00f2 \u00e9s una oportunitat per a les noves generacions que no se senten obligades pels consensos anteriors. En un cas, per buscar una secessi\u00f3 pactada (amb procediment a l\u2019escocesa) i, en l\u2019altre, per abordar un reformisme regenerador, republic\u00e0 (en els dos sentits del terme) i deslligat dels equilibris que havien mantingut el PSOE i el PP.
\n
\nEls dirigents de l\u2019independentisme i el grup impulsor de Podem se sentien \u2013paradoxalment\u2013 m\u00e9s pragm\u00e0tics que ning\u00fa, el context immobilista ho feia possible. Davant d\u2019una realitat est\u00e0tica, la imaginaci\u00f3 \u00e9s probablement el m\u00e9s pr\u00e0ctic. Cal fer mem\u00f2ria. El no solemne de Rajoy a parlar d\u2019un nou pacte fiscal per a Catalunya va certi\u00adficar que la sobiranitzaci\u00f3 del catalanisme era el cam\u00ed m\u00e9s pragm\u00e0tic, si es volia evitar la fi de l\u2019autogovern. En paral\u00b7lel, el frac\u00e0s de les pol\u00edtiques de Zapatero, considerades m\u00e9s epid\u00e8rmiques que de canvi profund, va donar ales a Iglesias i els seus per organitzar una esquerra \u201cnova\u201d, que \u2013atenci\u00f3\u2013 no volia ser testimonial ni una crossa dels so\u00adcialistes.
\n <\/p>\n
A les properes eleccions catalanes apareixer\u00e0 l\u2019eix de la governabilitat, arran de l\u2019impacte de la Covid-19<\/p><\/blockquote>\n
\nL\u2019Executiu de coalici\u00f3 amb el PSOE (i, sobretot, la repetici\u00f3 de les eleccions generals) ha fet aterrar Podem en el realisme m\u00e9s descarnat. Els fills del 15-M seuen avui al Consell de Ministres i han de prendre grans dosis di\u00e0ries de til\u00b7la i d\u2019Almax per aguantar algunes decisions que s\u00f3n als ant\u00edpodes del que havia estat l\u2019agenda de la seva il\u00b7lusi\u00f3, ja sigui el blindatge acr\u00edtic de la monarquia o el fet de considerar la carrera de Mart\u00edn Villa com un patrimoni de l\u2019Estat. L\u2019independentisme, que ja governava la Generalitat, nom\u00e9s va abra\u00e7ar el realisme a partir dels fets d\u2019octubre del 2017: la repressi\u00f3 del refer\u00e8ndum unilateral, l\u2019aplicaci\u00f3 del 155 i el judici i condemna dels dirigents del proc\u00e9s. Cal remarcar que aquest realisme no ha arribat a tots els actors de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat. \u00d2mnium, ERC i una part dels postcon\u00advergents han modificat clarament la seva an\u00e0lisi (i la seva estrat\u00e8gia) mentre l\u2019ANC, JxCat, Puigdemont, Torra i la CUP mantenen la promesa de temptativa unilateral i de momentum . \u00c9s significatiu que la pand\u00e8mia no hagi influ\u00eft gaire en els que es neguen a punxar la bombolla del secessionisme m\u00e0gic.
\n
\nHe fet servir el terme realisme com a sin\u00f2nim de pragmatisme. Per\u00f2, en puritat, no s\u00f3n el mateix. El pragm\u00e0tic \u00e9s alg\u00fa que actua buscant solucions i sortides factibles mentre el realista \u00e9s aquell que, al marge de les seves actuacions, intenta no confondre la dimensi\u00f3 de l\u2019ideal (i de la il\u00b7lusi\u00f3) amb la dimensi\u00f3 exacta del terreny de joc on aquest ideal ha de concretar-se. No tots els pragm\u00e0tics pensen el mateix, per b\u00e9 que tinguin coincid\u00e8ncies concretes. Per exemple, Oriol Junqueras ha avisat Carles Puigdemont que una confrontaci\u00f3 amb l\u2019Estat \u201cen les condicions actuals\u201d conduiria a \u201cperdre\u201d; vet aqu\u00ed un cas de pragmatisme que parteix d\u2019una lectura realista de les febleses i fortaleses presents de l\u2019independentisme. Tamb\u00e9 podem qualificar de pragm\u00e0tic l\u2019exconseller Andreu Mas-Colell, que, en un article recent a l\u2019 Ara , ha explicat que \u201csense la possibilitat de convalidaci\u00f3 europea, Catalunya no ser\u00e0 independent\u201d i ha remarcat que \u201cEspanya, mon\u00e0rquica o republicana, no acceptar\u00e0 sota cap circumst\u00e0ncia la separaci\u00f3 de Catalunya\u201d. Per\u00f2 el pragmatisme del que va ser conseller d\u2019Economia del Govern Mas va m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019estrat\u00e8gia sobiranista i q\u00fcestiona l\u2019objectiu d\u2019aquest moviment, a partir d\u2019un realisme molt diferent del que ara exhibeix el l\u00edder d\u2019ERC. El que per a Mas-Colell \u00e9s una realitat hist\u00f2rica que mai podr\u00e0 ser transformada per a Junqueras \u00e9s una entitat que pot sotmetre\u2019s a les regles del conflicte pol\u00edtic i la democr\u00e0cia. Resignaci\u00f3 versus voluntarisme?
\n
\nLes properes eleccions catalanes no seran nom\u00e9s una competici\u00f3 entre independentistes unilateralistes i independentistes gradualistes, o un combat entre el PSC i tots els partits que propugnen la independ\u00e8ncia. Ser\u00e0 tamb\u00e9 \u2013i aquesta \u00e9s una novetat interessant\u2013 un mercat on s\u2019oferiran diferents pragmatismes, amb punts de partida i d\u2019arribada diversos, la qual cosa generar\u00e0 una notable rivalitat en el tercer eix, el de la confian\u00e7a-desconfian\u00e7a en la gesti\u00f3. \u00c9s sabut que el votant catal\u00e0 fa la seva tria a partir de combinar l\u2019eix ideol\u00f2gic (dreta-esquerra) i l\u2019eix nacionalitari, per\u00f2 aquesta vegada apareixer\u00e0 amb molta for\u00e7a \u2013em sembla\u2013 el tercer eix, el de la governabilitat, arran de l\u2019impacte de la Covid-19. En aquest escenari \u00e9s on pot tenir transcend\u00e8ncia especial la ruptura definitiva de l\u2019espai postconvergent en diverses marques, des de la sublimaci\u00f3 del xoc permanent a la rectificaci\u00f3 neopujolista.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Va semblar, a partir del 2012, que el pragmatisme era una nosa. El mercat de la il\u00b7lusi\u00f3 (on competien l\u2019independentisme i els fills del 15-M) es basava en la convicci\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6390,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6389"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6389"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6389\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6391,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6389\/revisions\/6391"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6390"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6389"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6389"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6389"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}