El sondeig que ahir i avui publica La Vanguardia certifica que el vot independentista \u00e9s d\u2019una fidelitat especial a prova de fracassos, persecucions i picabaralles internes. Fins i tot a prova de les cr\u00edtiques a la gesti\u00f3 del Govern de la Generalitat (que no aprova), en mans avui de les dues principals formacions favorables a la secessi\u00f3. Fins quan ser\u00e0 aix\u00ed? No ho sabem, per\u00f2 aquesta circumst\u00e0ncia permet que els candidats independentistes abordin la futura campanya d\u2019una manera que no t\u00e9 res a veure amb el que \u00e9s habitual, malgrat la pand\u00e8mia.
\n
\nLa situaci\u00f3 excepcional que es va obrir l\u2019octubre del 2017 encara no s\u2019ha tancat, i no ho far\u00e0 fins que hi hagi una soluci\u00f3 per als presos pol\u00edtics i per als dirigents que van decidir anar-se\u2019n del pa\u00eds. En aquest sentit, \u00e9s rellevant el grau de consens social -el sondeig \u00e9s eloq\u00fcent- que suscita la necessitat de negociar sobre la situaci\u00f3 dels dirigents empresonats. Una altra cosa \u00e9s constatar que el clima emocional d\u2019avui no t\u00e9 res a veure amb el del desembre de fa tres anys, quan van tenir lloc els comicis sota el 155
\n <\/p>\n
La situaci\u00f3 excepcional que es va obrir l\u2019octubre del 2017 encara no s\u2019ha tancat<\/p><\/blockquote>\n
\nSegons l\u2019enquesta, l\u2019independentisme continuar\u00e0 sent majoritari a la Cambra catalana, per b\u00e9 que ERC passaria per davant de JxCat. Per\u00f2 no deixem la q\u00fcesti\u00f3, que exigeix m\u00e9s an\u00e0lisi. La robustesa electoral d\u2019un independentisme masegat per la just\u00edcia espanyola i per les in\u00adterminables divisions \u00e9s un assumpte apassionant. El director d\u2019aquest diari, Jordi Juan, escrivia ahir que un motiu de la persist\u00e8ncia del vot als partits que propugnen un Estat catal\u00e0 \u00e9s \u201cperqu\u00e8 no existeix cap altra alternativa seductora que vingui del Govern central\u201d. \u00c9s cert, per\u00f2 cal considerar d\u2019altres factors que, sovint, queden en segon terme.
\n
\nLa fidelitat de l\u2019elector independentista \u00e9s tamb\u00e9 una reacci\u00f3 a les in\u00e8rcies punitives desplegades per l\u2019Estat i celebrades pels seus altaveus, aix\u00ed com una resposta a l\u2019immobilisme o la lentitud de qualsevol canvi de posici\u00f3 de l\u2019Executiu espanyol (el sondeig mostra pessimisme en aquest punt), i tamb\u00e9 una manera de desmentir els discursos que menystenen els greuges que una part important de la societat catalana considera fruit d\u2019una relaci\u00f3 estructural basada en la manca de reconeixement. Finalment, i at\u00e8s que l\u2019enquesta tamb\u00e9 fa evident l\u2019escassa popularitat de la monarquia a Catalunya, el vot a opcions secessionistes no deixa de ser, de passada, un vot de rebuig al cap de l\u2019Estat.
\n
\n\u00c9s aviat per fer pron\u00f2stics rotunds. Veurem si es consolida el creixement d\u2019ERC com a marca d\u2019un independentisme pragm\u00e0tic o hi ha vacil\u00b7lacions que despisten el p\u00fablic. \u00c9s un pragmatisme que tamb\u00e9 voldran exhibir PDECat i PNC, nous actors. M\u00e9s enll\u00e0 del combat Puigdemont-Junqueras i de l\u2019esclat del camp postconvergent, l\u2019alta mobilitzaci\u00f3 de l\u2019elector independentista ens diu que nom\u00e9s els necis confonen una condemna dictada pel Suprem amb la soluci\u00f3 d\u2019un plet hist\u00f2ric. La fortalesa electoral de l\u2019independentisme (que contrasta amb la seva feblesa estrat\u00e8gica) assenyala que el canvi cultural i de mentalitat que arrenca l\u2019any 2012 \u00e9s m\u00e9s profund que no sembla.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El sondeig que ahir i avui publica La Vanguardia certifica que el vot independentista \u00e9s d\u2019una fidelitat especial a prova de fracassos, persecucions i picabaralles internes. Fins i tot a…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5756,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6392"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6392"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6392\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6393,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6392\/revisions\/6393"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5756"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6392"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6392"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6392"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}