Mirar \u00e9s una cosa i comprendre n\u2019\u00e9s una altra. Un dels lemes m\u00e9s re\u00adpetits del proc\u00e9s ha estat \u201cel m\u00f3n ens mira\u201d. \u00c9s cert que Catalunya ha obtingut, durant els darrers cinc anys, una atenci\u00f3 interna\u00adcional a una escala sense precedents, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s innegable que entendre aquest conflicte no \u00e9s exercici sempre f\u00e0cil. Arran d\u2019algunes converses amb periodistes estrangers, m\u2019he adonat que un dels errors dels catalans en general i de l\u2019indepen\u00addentisme en particular \u00e9s donar per fet que tothom que ens visita copsar\u00e0 imme\u00addiatament el gran embolic i sentir\u00e0 empatia amb els secessionistes.
\n
\nA vegades, sorpr\u00e8n com un estranger encerta a descobrir el rerefons del problema catal\u00e0 i en sap destriar el gra de la palla, fins i tot amb m\u00e9s \u00ad finezza que molts catalans i \u00adespanyols. \u00c9s el cas d\u2019Anton \u00adSieberer, un fil\u00f2leg austr\u00edac que va publicar l\u2019octubre de l\u2019any 1936 el llibre Catalunya contra Castella , un documentat reportatge-assaig sobre el catalanisme i la societat ca\u00adtalana, que ara edita P\u00f2rtic per primer cop en catal\u00e0. Joan Esculies, en el pr\u00f2leg, \u00adremarca una dada essencial: a primers dels cinquanta, Jaume Vicens Vives escriu que \u201cla millor interpretaci\u00f3 del \u00admoviment \u00adcatalanista es troba avui dia a les p\u00e0gines d\u2019Anton Sieberer: Katalonien \u00adgegen Kastilien \u201d.
\n <\/p>\n
Sieberer posa sota el focus actituds col\u00b7lectives que s\u00f3n tan actuals que sembla que ha viatjat en el temps<\/p><\/blockquote>\n
\nEsculies considera que l\u2019historiador giron\u00ed va trobar en l\u2019aportaci\u00f3 del ling\u00fcista \u201cun precursor del metarelat que volia fer\u201d amb Not\u00edcia de Catalunya , l\u2019assaig sobre la mentalitat catalana i el poder que continua sent una refer\u00e8ncia obligada. Sieberer va redactar una versi\u00f3 ampliada (amb t\u00edtol canviat) del seu llibre l\u2019any 1937, amb cap\u00edtols sobre la Guerra Civil, que tamb\u00e9 es va traduir al franc\u00e8s. Posteriorment, el volum va publicar-se en castell\u00e0 (i amb algunes parts suprimides) a M\u00e8xic.<\/p>\nPer b\u00e9 que la psicologia dels pobles \u00e9s avui una mat\u00e8ria superada, el llibre de \u00adSieberer \u2013que va morir l\u2019any 1950 encara jove\u2013 constitueix un testimoni excel\u00b7lent perqu\u00e8 sap aparcar les teories i s\u2019atreveix a fer un retrat molt viu, a peu de carrer i a peu dels despatxos, del catalanisme que havia madurat durant la Segona Rep\u00fablica. Aquest acad\u00e8mic havia arribat a nosaltres atret per la perviv\u00e8ncia i recuperaci\u00f3 de la llengua catalana.
\n
\nAmb ulls gaireb\u00e9 d\u2019antrop\u00f2leg, el foraster \u2013que admet sentir simpatia pels catalans\u2013 mant\u00e9 la dist\u00e0ncia per aconseguir una visi\u00f3 \u201cdesapassionada\u201d lluny dels que \u201cprenen partit o difonen propaganda\u201d. El cert \u00e9s que ens va calar a la primera: \u201cEls catalans s\u00f3n un poble que t\u00e9 una sensibilitat especial per als moments solemnes, que es deixa inundar amb plaer pel corrent de l\u2019entusiasme, que sap gaudir plenament de l\u2019est\u00e8tica de les banderes i dels rostres il\u00b7luminats dels adeptes\u201d.
\n
\nEl savi germ\u00e0nic va visitar Catalunya dos cops, l\u2019estiu del 1934 i l\u2019estiu de l\u2019any seg\u00fcent. Va tenir acc\u00e9s directe a personalitats importants i va llegir obres fonamentals de Maragall, Almirall, Prat de la Riba, Camb\u00f3 i altres. Tamb\u00e9 va tenir en compte veus influents de l\u2019\u00e8poca, com Gaziel, director de La Vanguardia . La seva an\u00e0lisi \u00e9s l\u00facida i posa sota el focus actituds col\u00b7lectives que \u2013atenci\u00f3\u2013 s\u00f3n tan actuals que fan pensar que Sieberer ha viatjat en el temps. Fixeu-vos com la clava: \u201cUna altra caracter\u00edstica que comparteixen castellans i catalans \u00e9s una certa frivolitat a l\u2019hora de fer plans, prendre decisions i fer promeses que despr\u00e9s no es converteixen en realitat\u201d. \u00c9s un apunt del natural que podria portar la data d\u2019avui.
\n
\nLa Lliga i ERC passen pel seu microscopi amb una perspic\u00e0cia especial, aix\u00ed com les divisions que tenallen el catalanisme, que veu com la suma d\u2019unes elits i d\u2019uns sectors populars, i que considera indestriable del paper de Barcelona. \u00c9s sever amb la figura de Companys i amb els fets del 6 d\u2019octubre del 34 (que qualifica de \u201cbogeria\u201d), i afirma que \u201cen pol\u00edtica no \u00e9s habitual posar-se una corda al coll amb plena consci\u00e8ncia\u201d. Tot i consignar que \u201cel nombre de \u00adcatalans que prenen partit clarament en la q\u00fcesti\u00f3 del separatisme \u00e9s redu\u00eft\u201d, Sieberer vaticina que \u201cal marge de quina sigui l\u2019evoluci\u00f3 pol\u00edtica a Espanya, el catalanisme continuar\u00e0 condicionant de manera decisiva el futur de Catalunya\u201d. L\u2019observaci\u00f3 el va conduir a una comprensi\u00f3 profunda del plet catal\u00e0, amb un respecte per la complexitat que recorda les maneres del periodista sevill\u00e0 Chaves Nogales, autor d\u2019uns reportatges \u2013tamb\u00e9 del 1936\u2013 aplegats al volum \u00bfQu\u00e9 pasa en Catalu\u00f1a?.
\n
\nEm quedo amb una reflexi\u00f3 de Sieberer que es pot considerar una carta als catalans i espanyols d\u2019ara mateix: \u201cUna tensi\u00f3 tan forta a l\u2019interior d\u2019un pa\u00eds, especialment quan dura tant de temps i d\u2019una manera tan greu, reclama una soluci\u00f3 urgent. \u00c9s extenuant , esgota les forces i impedeix d\u2019abandonar el punt mort, i fins i tot les opcions radicals i catastr\u00f2fiques tan sols comporten una aparen\u00e7a de soluci\u00f3 temporal, despr\u00e9s de pagar el preu de grans sacrificis. M\u00e9s d\u2019un esperit inflexible haur\u00e0 de cedir, i caldr\u00e0 molta paci\u00e8ncia i bona voluntat per aplanar la muntanya d\u2019antics errors i prejudicis\u201d. Faran cas a un mort ja que no fan cas als vius?<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Mirar \u00e9s una cosa i comprendre n\u2019\u00e9s una altra. Un dels lemes m\u00e9s re\u00adpetits del proc\u00e9s ha estat \u201cel m\u00f3n ens mira\u201d. \u00c9s cert que Catalunya ha obtingut, durant els…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6398,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6397"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6397"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6397\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6399,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6397\/revisions\/6399"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6398"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6397"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6397"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6397"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}