Que el temps podria ser com una porta girat\u00f2ria \u00e9s cosa que hem sabut sempre sense necessitat de ser fans de teles\u00e8ries com Doctor Who o El ministerio del tiempo. Que Joan Laporta torni a optar a presidir el Bar\u00e7a ens fa sentir alhora m\u00e9s joves i m\u00e9s vells: joves perqu\u00e8 l\u2019any 2003 \u2013quan va guanyar les eleccions\u2013 encara ho \u00e9rem i vells perqu\u00e8 ens hem begut disset anys d\u2019un sol glop i hem assumit \u2013com deia el poeta\u2013 \u201cque la vida iba en serio\u201d. Es pot rebobinar? Es pot tornar al passat? Es poden \u00adrepetir \u201cels millors anys de la nostra vida\u201d? No li ho demano a Laporta, m\u2019ho pregunto jo i, de passada, a vosaltres, estimats lectors. Es pot trepitjar la Lluna dues vegades?
\n
\nL\u2019any 2003 va ser un moment de grans canvis. Una sacsejada. Uns mesos despr\u00e9s que Laporta arrib\u00e9s a la presid\u00e8ncia del Bar\u00e7a contra tots els pron\u00f2stics (es va dir que all\u00f2 havia estat \u201cuna derrota dels instal\u00b7lats\u201d), es va constituir un govern d\u2019esquerres a la Generalitat (conegut com a tripartit) despr\u00e9s de vint-i-tres anys de presid\u00e8ncia de Jordi Pujol. Aires nous. Pasqual Maragall, amb el suport de republicans i ecosocialistes, va demostrar que l\u2019alternan\u00e7a a Ca\u00adtalunya era possible, per b\u00e9 que havia trigat. I Joan Laporta va aixecar la bandera d\u2019una nova generaci\u00f3.
\n <\/p>\n
Que Laporta torni a optar a presidir el Bar\u00e7a ens fa sentir alhora m\u00e9s joves i m\u00e9s vells<\/p><\/blockquote>\n
\nEs repartien cartes i el llenguatge canviava. Despr\u00e9s dels comicis generals del 2004, celebrats enmig d\u2019una gran commoci\u00f3 pels atemptats gihadistes de Madrid, Zapatero va arribar a la Moncloa. Aznar quedava enrere i alguns intentaven fer real aquell \u00adesl\u00f2gan del Maig franc\u00e8s: \u201cLa imagi\u00adnaci\u00f3 al poder\u201d. Inicialment, el laportisme va proveir la societat catalana \u2013una part activa d\u2019ella\u2013 d\u2019un relat optimista que defugia la resignaci\u00f3 i el fatalisme. El primer Laporta semblava tenir la clau d\u2019un \u00e8xit que transcendia els anhels dels culers, havia trobat un estil que suggeria una catalanitat feli\u00e7, moderna i descarada.
\n
\nLaporta torna. Per\u00f2 no hi ha cap semblan\u00e7a amb el 2003. Ens hem fet grans i hem descobert que no n\u2019hi ha prou amb la imaginaci\u00f3, aix\u00f2 \u00e9s condici\u00f3 necess\u00e0ria, per\u00f2 no suficient. Avui, la m\u00e0quina del temps ens podria portar al 1975 o el 1976, quan vaig sentir per primer cop l\u2019expressi\u00f3 \u201csoroll de sabres\u201d. M\u00e9s de setanta comandaments de l\u2019Ex\u00e8rcit de Terra a la reserva han firmat una carta al Rei en la qual, copiant la fraseologia de Vox, carreguen contra el Gabinet de S\u00e1nchez i parlen de \u201cdeteriorament\u201d del pa\u00eds i de \u201cdescomposici\u00f3 de la unitat nacional\u201d. Gr\u00e0cies a aquest personal em sento com un nen que mira el funeral de Franco per la tele.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Que el temps podria ser com una porta girat\u00f2ria \u00e9s cosa que hem sabut sempre sense necessitat de ser fans de teles\u00e8ries com Doctor Who o El ministerio del tiempo….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6421,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6419"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6419"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6419\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6422,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6419\/revisions\/6422"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6421"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6419"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6419"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6419"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}