Mich\u00e8le Lalonde, autora en llengua francesa nascuda a Montreal, va escriure el poema Speak White l\u2019any 1968 i el va recitar p\u00fablicament durant La Nuit de la Po\u00e9sie que es va celebrar al teatre Le Ges\u00f9 de la principal ciutat del Quebec el 27 de mar\u00e7 del 1970, un esdeveniment \u00fanic on van intervenir una cinquantena d\u2019escriptors franc\u00f2fons, com va quedar recollit en un film documental de Jean-Claude Labrecque i Jean-Pierre Masse. El poema parteix d\u2019una frase despectiva que es feia servir contra els quebequesos per part dels canadencs angl\u00f2fons. \u201cSpeak white\u201d, que significa literalment \u201cParleu blanc\u201d, era una forma menyspreadora i supremacista (el terme s\u00ed que s\u2019escau aqu\u00ed perfectament) d\u2019obligar uns ciutadans a renunciar al seu idioma, considerat com de segona, llengua impr\u00f2pia de blancs, de civilitzats, de moderns.
\n
\nLes elits angl\u00f2fones canadenques veien els quebequesos com un poble endarrerit, de pagesos encotillats pel catolicisme i la resist\u00e8ncia a perdre la llengua i els costums, un relat que responia a una deter\u00adminada estructura social. Capgirant aquesta mirada, el nacionalisme quebequ\u00e8s va encunyar l\u2019expressi\u00f3 \u201cels negres blancs d\u2019Am\u00e8rica\u201d, per definir la seva situaci\u00f3 i subratllar l\u2019opressi\u00f3 cultural i econ\u00f2mica que patia el Quebec. Aix\u00f2 responia a un enfocament que s\u2019inspirava en les lluites anticolonials del tercer m\u00f3n i pretenia importar-les
\ni adaptar-les a societats desenvolupades. Per\u00f2 el Quebec no era Alg\u00e8ria ni el Vietnam i el cam\u00ed de la lluita armada \u2013que era rebutjat per la majoria de la poblaci\u00f3\u2013 va ser avortat per l\u2019Estat canadenc durant la crisi d\u2019octubre del 1970. Aquells fets traum\u00e0tics van enfortir la via sobiranista democr\u00e0tica i pac\u00edfica. El Quebec ha celebrat, fins avui, dos refer\u00e8ndums, que han guanyat els parti\u00addaris de continuar formant part de la federaci\u00f3 canadenca. Les comparacions s\u00f3n odioses: cap pol\u00edtic angl\u00f2fon aspiraria avui a un c\u00e0rrec important \u2013incl\u00f2s el de \u00adprimer ministre\u2013 sense expressar-se tamb\u00e9 en franc\u00e8s. I al Parlament canadenc es poden parlar els dos idiomes oficials, com sap molt b\u00e9 \u2013per exemple\u2013 l\u2019actual presidenta del Congr\u00e9s dels Diputats.
\n <\/p>\n
Del \u201chable en cristiano\u201d hem passat a \u201cel castellano est\u00e1 perseguido en Catalunya\u201d<\/p><\/blockquote>\n
\nAquests dies, arran d\u2019algunes reaccions a la llei Cela\u00e1 (nova llei d\u2019Educaci\u00f3 que substitueix la que va impulsar el ministre Wert, el que volia \u201cespanyolitzar els nens catalans\u201d), he pensat molt en el poema Speak white. La mentida segons la qual el castell\u00e0 desapareixer\u00e0 de Catalunya amb aquesta llei \u2013ho afirmen els partits de la dreta i els seus mitjans afins\u2013 no \u00e9s res m\u00e9s que l\u2019en\u00e8sima actualitzaci\u00f3 del discurs centralista i uniformista que considera el catal\u00e0 una llengua de segona, un patois , que ha de \u00adtenir un lloc residual. Hem d\u2019agrair que Manuel Valls hagi expressat aquesta idea millor que ning\u00fa, en ser preguntat, fa uns dies a TV5 Monde, sobre la possibilitat que l\u2019escola francesa enseny\u00e9s en basc i catal\u00e0. Valls va deixar clar que s\u2019hi oposaria i va dir que al voltant d\u2019aquestes dues lleng\u00fces \u201chi ha una l\u00f2gica sect\u00e0ria, d\u2019exclusi\u00f3, d\u2019expulsi\u00f3\u201d. Seria molt interessant veure Valls explicant a la gent del Quebec que els seus fills han de ser escolaritzats en angl\u00e8s perqu\u00e8 l\u2019escola en franc\u00e8s, en aquell territori nord-americ\u00e0, mena a l\u2019exclusi\u00f3 i l\u2019expulsi\u00f3.
\n
\nEls nostres pares i avis saben que la versi\u00f3 espanyola franquista de la frase anglocanadenca \u201cSpeak white\u201d \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 \u201chable en cristiano\u201d, que era habitual d\u00e8cades enrere. Com ho era dir sense cap mania que \u201clos catalanes hablan como perros\u201d. Venim d\u2019un silenci \u2013com canta Raimon\u2013 i tamb\u00e9 venim d\u2019aquests greuges, acumulats en la mem\u00f2ria. \u00c9s innegable que hem avan\u00e7at. Ara no et trenquen la cara per fer servir el catal\u00e0, potser nom\u00e9s et titllen de \u201csupremacista\u201d o de \u201cburg\u00e8s privilegiat\u201d. Del \u201chable en cristiano\u201d hem passat a \u201cel castellano est\u00e1 perseguido en Catalunya\u201d i altres versions d\u2019aquesta fal\u00b7l\u00e0cia. Fa poc, a TVE, un jove del PP va amollar que \u201cen Catalunya si vas a un establecimiento y hablas en cas\u00adtellano no te atienden\u201d. Hi ha molts aprenents de Trump. Com es pot fer un debat seri\u00f3s a partir d\u2019aquestes falsedats?
\n
\nMentrestant, a vegades, els catalanoparlants perdem el temps en pol\u00e8miques sobreres o caiem en trampes molt previsibles. Potser que no perdem de vista que el catal\u00e0 nom\u00e9s es defensa si es fa servir, per la qual cosa \u2013per exemple\u2013 alguns vam participar conven\u00e7uts en el llan\u00e7ament de La Vanguardia en catal\u00e0, i vam comprovar \u2013una vegada m\u00e9s\u2013 que no hi ha conflicte ling\u00fc\u00edstic.
\n
\nUn mes despr\u00e9s que Lalonde recit\u00e9s el poema Speak white davant del p\u00fablic de Montreal, el 25 d\u2019abril del 1970 a Bar\u00adcelona va tenir lloc \u2013simple casualitat?\u2013 el primer Festival Popular de Poesia Ca\u00adtalana, al Gran Price, que va aplegar una setantena de poetes i m\u00e9s de tres mil per\u00adsones, fita \u00adrecollida a la pel\u00b7l\u00edcula que va fer-ne Pere Portabella; aquella demostraci\u00f3 de vitalitat cultural \u2013multada per les autoritats franquistes\u2013 va ser una vict\u00f2ria contra la \u00admaquin\u00e0ria criminal del \u201chable en cris\u00adtiano\u201d, com ho \u00e9s avui la immersi\u00f3 \u00adescolar, pensada perqu\u00e8 tothom conegui les dues lleng\u00fces. Malauradament, alguns s\u2019han adonat ara que \u201cen cristiano\u201d \u00e9s el m\u00f3n que enyoren.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Mich\u00e8le Lalonde, autora en llengua francesa nascuda a Montreal, va escriure el poema Speak White l\u2019any 1968 i el va recitar p\u00fablicament durant La Nuit de la Po\u00e9sie que es…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6428,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6426"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6426"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6426\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6429,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6426\/revisions\/6429"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6428"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6426"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6426"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6426"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}