Joan Fuster hauria fet ahir dilluns noranta-vuit anys si no hagu\u00e9s mort el juny del 1992. Qu\u00e8 escriuria sobre la pand\u00e8mia el savi de Sueca? M\u2019agrada especular amb les possibles an\u00e0lisis d\u2019urg\u00e8ncia que posarien damunt la taula alguns caps clars que ja no s\u00f3n entre nosaltres. Qui diu Fuster diu tamb\u00e9 Baltasar Porcel, Montserrat Roig o Jaume Lor\u00e9s. Els mestres se\u2019n van, per\u00f2 el m\u00f3n va rodant indiferent a les abs\u00e8ncies que fan \u00adforat al nostre jard\u00ed. Tot esperant la vacuna que ens ha de treure del pou, la veu dels morts convida a fugir de l\u2019actualitat per l\u2019escotill\u00f3 del present. Tres dies abans de baixar a Sueca per con\u00e8ixer i entrevistar Fuster, va \u00adesdevenir-se el seu trasp\u00e0s; sempre enyorar\u00e9 la trobada que es va avortar quan ja havia escrit dotzenes de preguntes a la llibreta d\u2019espiral.
\n
\nHan obert els bars despr\u00e9s de dies de carrers sense \u00e0nima. Fullejo el llibre mentre prenc un caf\u00e8 a la terrassa de l\u2019establiment que aixopluga els habituals del barri. Fuster em parla com si el tingu\u00e9s davant, fent un whisky: \u201cEl concepte de gent nom\u00e9s se\u2019ns fa evident quan, ni que sigui mentalment, ens n\u2019hem separat. M\u00e9s encara: en la mesura que arribem al concepte de gent, ja hem deixat de formar part de la gent, deixem de ser gent, malgrat que la nostra pres\u00e8ncia f\u00edsica segueixi inserida en l\u2019aglomeraci\u00f3\u201d. Totalment d\u2019acord. Amb la trompada de la Covid-19, el que ha desaparegut \u00e9s precisament la gent, perqu\u00e8 la gent \u2013a l\u2019engr\u00f2s\u2013 \u00e9s el que necessita el virus per existir i perpetuar-se. La desaparici\u00f3 de les masses dels carrers \u2013de la gent\u2013 \u00e9s la nostra dissoluci\u00f3 en un no-espai (el confinament dom\u00e8stic) metaf\u00f2ric i real alhora, que imita la possibilitat d\u2019una vida secreta com a \u00fanica exist\u00e8ncia permesa. Mai havia enyorat tant la gent i mai m\u2019ha fet tanta nosa com ara. Jo s\u00f3c tamb\u00e9 aquesta gent que va boja per una consumici\u00f3 fora de casa, s\u00f3c un n\u00e0ufrag agafat al tallat o la cervesa.
\n <\/p>\n
Mai havia enyorat tant la gent i mai m\u2019ha fet tanta nosa com ara<\/p><\/blockquote>\n
\nPassa l\u2019oncle Baixamar en direcci\u00f3 a l\u2019estaci\u00f3 i amolla la vella frase menestral, que ara sembla revolucion\u00e0ria i \u2013amb perd\u00f3\u2013 disruptiva: \u201cMolta gent i poques persones\u201d. Baixamar \u00e9s un misantrop repatani, per\u00f2 neces\u00adsita el ritual del bar, com a drenatge de la malenconia. Ara, no suporta els llocs plens de gom a gom, en fuig. Els cossos s\u2019acumulen a les terrasses dels negocis que afavoreixen la conversa o el que ho sembla. Llibertat asse\u00adquible o g\u00e0bia indolora? Els malsons de Michel Foucault contra l\u2019Europa dels caf\u00e8s idealitzada per George \u00adSteiner. Que cadasc\u00fa adopti la faula que m\u00e9s el reconforti, abans no arribi la vacuna.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Joan Fuster hauria fet ahir dilluns noranta-vuit anys si no hagu\u00e9s mort el juny del 1992. Qu\u00e8 escriuria sobre la pand\u00e8mia el savi de Sueca? M\u2019agrada especular amb les possibles…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6432,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,1],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6430"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6430"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6430\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6433,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6430\/revisions\/6433"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6432"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6430"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6430"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6430"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}