\u00c9s com si a Londres sabessin qu\u00e8 li cal a la pol\u00edtica catalana millor que aqu\u00ed. La dist\u00e0ncia, a vegades, aporta claredat. Arran de la caiguda de Dominic Cummings, l\u2019assessor principal del primer ministre Boris Johnson, el darrer n\u00famero de The Economist analitza el paper dels spin doctors i conclou que \u201cel Maquiavel modern ha d\u2019estar disposat a punxar bombolles ideol\u00f2giques\u201d. Exacte. El setmanari afegeix que \u201cno hi ha res m\u00e9s perill\u00f3s per a una organitzaci\u00f3 que el pensament grupal autocomplaent\u201d. Justa la fusta. Parlen de la pol\u00edtica brit\u00e0nica, per\u00f2 la diagnosi serveix per descriure els problemes d\u2019alguns partits de Catalunya, sobretot de les formacions independentistes que aspiren a continuar al Govern.
\n
\nPunxar la bombolla i evitar l\u2019autocomplaen\u00e7a. Es busca \u2013dir\u00edem\u2013 un Maquiavel que es pugui instal\u00b7lar a l\u2019Eixample, al servei de Pere Aragon\u00e8s i al servei de Laura Borr\u00e0s o Dami\u00e0 Calvet, que un o altre acabar\u00e0 sent el candidat de la llista de JxCat. Parlo, esclar, d\u2019algun assessor pol\u00edtic seri\u00f3s, no de venedors de fum, que d\u2019aquests n\u2019hi ha massa. A Johnson li recorden que \u201cl\u2019assessor ideal necessita saber quan cal buscar baralles i quan ha de jugar b\u00e9\u201d, a m\u00e9s d\u2019una enorme obvietat, sovint oblidada: els que aconsellen el l\u00edder \u201cnecessiten anar m\u00e9s enll\u00e0 de Downing Street\u201d, un av\u00eds que, adaptat al nostre pessebre, vol dir trepitjar pa\u00eds m\u00e9s enll\u00e0 de la pla\u00e7a de Sant Jaume. La pol\u00edtica es fa sobre el terreny, tamb\u00e9 en temps de xarxes socials.
\n <\/p>\n
Ning\u00fa no pot preveure avui com el nou malestar afectar\u00e0 la tria de les paperetes als comicis del 14 de febrer<\/p><\/blockquote>\n
\nLes enquestes del CEO, del CIS i de l\u2019ICPS dibuixen algunes tend\u00e8ncies. Per\u00f2 no hi ha res segur. Ho escriurem un cop m\u00e9s: amb el panorama social que tenim al davant tot \u00e9s molt vol\u00e0til i din\u00e0mic. Ning\u00fa no pot preveure avui com afectar\u00e0 el nou malestar la tria de les paperetes del 14 de febrer. Punxar la bombolla, evitar l\u2019autocomplaen\u00e7a, decidir quines batalles, i trepitjar el pa\u00eds. Consells que sap tothom, fins i tot els que tenen com a \u00fanica estrat\u00e8gia l\u2019adulaci\u00f3 de la parr\u00f2quia. Els socialistes, en canvi, enfoquen el repte d\u2019una altra manera: esperar quiets que les relliscades d\u2019altri els propulsin al segon lloc (o al primer, si hi ha sort). Iceta podria viure el seu moment d\u2019or d\u2019aqu\u00ed uns mesos.
\n
\nImagineu la campanya, en el cant\u00f3 dels independentistes: Aragon\u00e8s, Calvet o Borr\u00e0s, i \u00c0ngels Chac\u00f3n (i potser tamb\u00e9 Marta Pascal) buscant vots entre l\u2019esmena parcial del proc\u00e9s, la promesa d\u2019un momentum i el comprom\u00eds de governar millor, mentre Riera, de la CUP, picar\u00e0 all\u00ed on fa m\u00e9s mal: el doble desenc\u00eds, ni rep\u00fablica ni gesti\u00f3 brillant. El Maquiavel de l\u2019Eixample \u2013una orella a Lledoners i una altra als barris on es cou la desafecci\u00f3\u2013 haur\u00e0 de fer una salsa que \u2013pronostico\u2013 no agradar\u00e0 a ning\u00fa del tot. Podria ser que nom\u00e9s Borr\u00e0s \u2013en cas que sigui candidata\u2013 aposti per mantenir el relat original, amanit per l\u2019ide\u00f2leg m\u00e9s pur del puigdemontisme, Josep Costa, partidari d\u2019\u201ceixamplar l\u2019esquerda\u201d. Veurem. Des de Londres tamb\u00e9 ens recorden que \u201cels millors assessors s\u00f3n gaireb\u00e9 invisibles: els que surten als diaris no estan fent b\u00e9 la seva feina\u201d. Per aix\u00f2 m\u00e9s val que ning\u00fa no intenti imitar Iv\u00e1n Redondo.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"\u00c9s com si a Londres sabessin qu\u00e8 li cal a la pol\u00edtica catalana millor que aqu\u00ed. La dist\u00e0ncia, a vegades, aporta claredat. Arran de la caiguda de Dominic Cummings, l\u2019assessor…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6436,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6434"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6434"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6434\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6437,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6434\/revisions\/6437"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6436"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6434"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6434"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6434"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}