L\u2019estiu del 1956 Jordi Pujol i Marta Ferrusola aprofiten el viatge de noces per fer turisme pol\u00edtic. S\u00f3n aix\u00ed. Agafen el cotxe fins al nord d\u2019It\u00e0lia. Despr\u00e9s de visitar la localitat d\u2019Ivrea \u2013on l\u2019hereu Olivetti promovia un experiment de reformisme social \u00fanic\u2013, la jove parella arriba a la Vall d\u2019Aosta, autonomia de parla francesa dins de l\u2019Estat itali\u00e0 i, posteriorment, passa a la part del Tirol de sobirania italiana i llengua alemanya, regi\u00f3 fronterera amb \u00c0ustria, pa\u00eds que tamb\u00e9 visiten, aix\u00ed com Alemanya. \u00c9s un moment clau de la construcci\u00f3 de Pujol per part de Pujol. Vol trepitjar l\u2019Europa que no surt als mapes. La complexitat.
\n
\nCon\u00e8ixer la pol\u00edtica de la Vall d\u2019Aosta marcar\u00e0 Pujol profundament. All\u00ed descobreix que uns autonomistes de centre (cat\u00f2lics desmarcats de la Democr\u00e0cia Cristiana dirigida des de Roma) governen amb comunistes i socialistes les institucions de la regi\u00f3, tots ells posen al davant el fet diferencial en l\u2019eix ideol\u00f2gic. Aquell comprom\u00eds transversal \u2013anterior al \u201ccomprom\u00eds hist\u00f2ric\u201d promogut durant els anys setanta per Berlinguer\u2013 ser\u00e0 inspirador per al futur.
\n
\nAbans i despr\u00e9s d\u2019aquests viatges, Pujol llegeix la teoria que explica la perviv\u00e8ncia de realitats com la Vall d\u2019Aosta, el Tirol del Sud, Flandes o Catalunya. Pujol estudia Herder per\u00f2 tamb\u00e9 Renan. No vol ser un nacionalista a l\u2019antiga, va m\u00e9s enll\u00e0 del romanticisme alemany. El franc\u00e8s Renan fa de contrap\u00e8s, perqu\u00e8 posa la voluntat i el consentiment al centre del problema: la naci\u00f3 \u00e9s un plebiscit quotidi\u00e0.
\n
\nEl m\u00f3n canvia, les velles doctrines s\u2019han de llegir a la llum de les noves idees: el marxisme, el personalisme, el comunitarisme. Pujol agafa el millor de cada p\u00e0gina. Fa una s\u00edntesi per explicar i explicar-se el que Josep Termes anomena \u201cel miracle\u201d d\u2019una Catalunya nacionalment viva. Herder m\u00e9s Renan. A Madrid, a ulls de certs sectors, Catalunya \u00e9s una anomalia. Passen els anys: la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional contra l\u2019Estatut pret\u00e9n esborrar l\u2019anomalia.
\n
\nEl mar\u00e7 del 2014, quatre mesos abans que confessi que ha tingut diners no declarats a l\u2019estranger, Pujol fa una confer\u00e8ncia sobre Herder i Renan. Hi explora fonaments te\u00f2rics per al dret a decidir, un lema d\u2019\u00e8xit del proc\u00e9s. Ara, despr\u00e9s d\u2019anys de mort civil, Pujol trenca el silenci que es va autoimposar amb el daltabaix. Sap que el m\u00f3n parla d\u2019identitat, globalitzaci\u00f3 i nacionalismes, i no es resigna a ser-ne nom\u00e9s espectador, el que va dir fa sis anys encara \u00e9s v\u00e0lid. Com va escriure Josep Ramoneda, el l\u00edder retirat enfoca els debats de fons amb m\u00e9s lucidesa que la majoria de pol\u00edtics. Pujol es reivindica en les idees: contra una part d\u2019ell mateix, els seus fantasmes, i els Pujol.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019estiu del 1956 Jordi Pujol i Marta Ferrusola aprofiten el viatge de noces per fer turisme pol\u00edtic. S\u00f3n aix\u00ed. Agafen el cotxe fins al nord d\u2019It\u00e0lia. Despr\u00e9s de visitar la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6439,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6438"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6438"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6438\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6440,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6438\/revisions\/6440"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6439"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6438"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6438"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6438"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}