El model a imitar era El ala oeste de la Casa Blanca, per\u00f2, al final, hem desembocat en Los Chiripitifl\u00e1uticos, programa infantil de quan la tele era en blanc i negre. El Govern de la Generalitat, que des del primer dia va demanar a Madrid poder gestionar directament la situaci\u00f3 provocada per la pand\u00e8mia, s\u2019est\u00e0 fent oposici\u00f3 a ell mateix: hi ha problemes diaris de coordinaci\u00f3, plantejament i comunicaci\u00f3 entre les conselleries i tamb\u00e9 entre el Gabinet i l\u2019esfera funcionarial, com ha posat de relleu Sergio Delgado, sots-director general de programes de Protecci\u00f3 Civil, que s\u2019ha queixat de la fil\u00adtraci\u00f3 als mitjans del pla de desescalada. Aix\u00ed mateix, diversos representants de la \u00adsocietat civil han lamentat que hi hagi consellers que sembla que no parlin entre ells a l\u2019hora de proposar mesures. El retaule \u00e9s ag\u00f2nic: se\u2019ns far\u00e0 molt llarg fins al \u00adfebrer, quan s\u2019han de celebrar \u2013si no passa res\u2013 les eleccions catalanes.
\n
\nSi b\u00e9 \u00e9s innegable que tots els governs ho tenen molt complicat davant de la Covid-19, no podem deixar de banda l\u2019es\u00adcrutini p\u00fablic de la tasca que fan aquells que han de prendre decisions des de l\u2019inter\u00e8s general, en una \u00e8poca de dificultats enormes. La ciutadania contempla at\u00f2\u00adnita les picabaralles incessants entre Junts per Catalunya i Esquerra, dos \u00adsocis als quals se\u2019ls ha escapat de les mans el tacticisme en el pitjor moment, quan \u00adtocaria posar totes les ener\u00adgies en abordar la crisi sanit\u00e0ria, que ja \u00e9s tamb\u00e9 econ\u00f2mica i social. Que l\u2019Executiu espanyol presenti disfuncions i errors greus en la gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia (cas de l\u2019impagament escandal\u00f3s dels ERTO) no pot servir d\u2019excusa a Pere Aragon\u00e8s ni a cap conseller.
\nL\u2019abstenci\u00f3 podria cr\u00e9ixer entre els independentistes si no s\u2019aturen el desgavell governamental i la confusi\u00f3
\n
\nL\u2019independentisme governant \u00e9s avui presoner del seu relat, segons el qual una bona gesti\u00f3 \u00e9s la millor manera d\u2019ampliar el suport social al projecte d\u2019una re\u00adp\u00fa\u00adblica catalana. Aix\u00f2 ho han dit sempre els republicans i els postconvergents, i respon a la l\u00f2gica inicial del proc\u00e9s, que \u00adarticulava diversos malestars. \u00c9s una \u00adnarrativa que vincula el projecte de la independ\u00e8ncia al benestar material i la \u00adjust\u00edcia social, m\u00e9s que a premisses \u00adidentit\u00e0ries cl\u00e0ssiques, com la llengua, el dret, la hist\u00f2ria o els costums. La ten\u00add\u00e8ncia del nou independentisme ha estat aparcar o congelar aquests \u00edtems, per \u00adrefor\u00e7ar la proposta d\u2019un Estat catal\u00e0 com a alternativa a un Estat espanyol afectat per avaries de naturalesa sist\u00e8mica.
\n
\nPer\u00f2 l\u2019aposta te\u00f2rica per la gesti\u00f3 independentista no es va concretar mai, at\u00e8s que, fins a l\u2019octubre del 2017, Puigdemont i Junqueras ho van subordinar tot al proc\u00e9s i, m\u00e9s concretament, al refer\u00e8ndum de l\u20191-O. Despr\u00e9s de la trompada i del 155, i des del mar\u00e7 d\u2019enguany, el Govern ha hagut d\u2019abocar-se, si us plau per for\u00e7a, a la gesti\u00f3, i ha passat el que ara contemplem. Per tant, si ampliar la base dep\u00e8n del que fan Verg\u00e9s, S\u00e0mper, Homrani o Tremosa, malament rai, i no s\u2019hi val a cessar res\u00adponsables de la segona l\u00ednia per salvar la cara del conseller de torn. La suma de deslleialtats i d\u2019improvisacions fabrica incompet\u00e8ncia, amanit tot amb el soroll de les travetes infantils i els retrets repetitius. No hi ha res menys t\u00e0ctic que el tacticisme obsessiu quan el pa\u00eds travessa una situaci\u00f3 tan delicada.
\n
\nLa pol\u00edtica tendeix a menysprear la mem\u00f2ria. Les lli\u00e7ons dels dos tripartits \u2013corcats per la desconfian\u00e7a\u2013 s\u2019han oblidat molt aviat. Aquella experi\u00e8ncia demostra que totes les formacions que llavors governaven van pagar-ne una factura important a les urnes. Qui pagar\u00e0 la nova factura pol\u00edtica el 14 de febrer? El caos perjudica uns i altres. Mentre, la factura real la pagarem els ciutadans, esclar. La gesti\u00f3 del Govern provoca irritaci\u00f3 en molts \u00adsectors socials, fins i tot en franges properes a JxCat i ERC, com poden ser els aut\u00f2noms, el petit i mitj\u00e0 empresariat o els professionals d\u2019activitats amb notable projecci\u00f3. Qui pensi que aix\u00f2 pot afavorir les seves opcions durant la futura campanya \u00e9s que no surt de la seva bombolla.
\n
\nDues enquestes recents \u2013la del CIS i la de l\u2019ICPS\u2013 auguren la vict\u00f2ria d\u2019ERC als comicis del febrer i col\u00b7loquen els socialistes en segona posici\u00f3. En el bar\u00f2metre del CIS, l\u2019assumpte de la independ\u00e8ncia apareix encara com la principal preocupaci\u00f3 de la ciutadania catalana, al davant de la salut i la situaci\u00f3 econ\u00f2mica, extrem que s\u2019explica per la fidelitat dels votants del bloc que propugna la secessi\u00f3 i per la ferida oberta dels presos i els exiliats. Aix\u00f2 no obstant, les eleccions vinents s\u00f3n una capsa m\u00e9s tancada que mai: no sabem quin clima d\u2019opini\u00f3 hi haur\u00e0 d\u2019aqu\u00ed tres mesos. La meva hip\u00f2tesi \u00e9s que l\u2019abstenci\u00f3 podria cr\u00e9ixer entre els votants independentistes si el desgavell governamental i la confusi\u00f3 no s\u2019aturen; \u00e9s la meva impressi\u00f3 personal despr\u00e9s de parar l\u2019orella i observar el carrer, ho consigno sense cap pretensi\u00f3 cient\u00edfica.
\n
\nEl triangle responsabilitat-credibilitat-confian\u00e7a est\u00e0 trencat a Catalunya. Reconstruir-lo costar\u00e0 temps i paci\u00e8ncia. I acabo amb el meu dubte principal: qu\u00e8 diran en campanya els partits que avui no s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019estar a l\u2019altura del neguit de la gent?<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El model a imitar era El ala oeste de la Casa Blanca, per\u00f2, al final, hem desembocat en Los Chiripitifl\u00e1uticos, programa infantil de quan la tele era en blanc i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6443,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6441"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6441"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6441\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6444,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6441\/revisions\/6444"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6443"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6441"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6441"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6441"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}