Alfonso Guerra ens va regalar grans tardes de \u00adguinyol quan anava pel m\u00f3n com a vicepresident de l\u2019Executiu espanyol. Ahir, en un programa de TVE, va tenir nost\u00e0lgia del titella que va ser i va deixar anar una de les seves ocurr\u00e8ncies: \u201cTots els r\u00e8gims que persegueixen una llengua, el franquisme a Catalunya o el Pa\u00eds Basc, o a Catalunya els regionalistes amb el castell\u00e0, tots tenen trets d\u2019autoritarisme\u201d. La comparaci\u00f3 \u00e9s ofensiva i, a m\u00e9s, parteix d\u2019una mentida: en la societat catalana no es persegueix la llengua castellana, n\u2019hi ha prou amb fer un tomb per Barcelona o pel poble que sigui per comprovar-ho. Dit aix\u00f2, per qu\u00e8 alg\u00fa que va ser tan important s\u2019entossudeix a acabar els seus dies oficiant de pir\u00f2man per a delit de Vox i similars?
\n
\nA falta d\u2019un psicoanalista a la sala, acudeixo a un dels millors experts en Guerra, l\u2019escriptor Jorge Sempr\u00fan, que va haver de suportar-lo molt de prop quan va ser ministre de Cultura d\u2019un dels gabinets de Felipe Gonz\u00e1lez. A les p\u00e0gines de Federico S\u00e1nchez se despide de ustedes , Sempr\u00fan ens ofereix la radiografia del paio: \u201cEl m\u00e9s important era haver-li posat un cascavell pol\u00edtic a Alfonso Guerra, haver denunciat la cultura arrogant i arcaica d\u2019aparell que ell encarnava millor que ning\u00fa. Per\u00f2 que qualsevol altre hagu\u00e9s pogut encarnar, en altres circumst\u00e0ncies. I \u00e9s la cultura d\u2019aparell el que cal combatre, el que cal reformar permanentment, amb o sense Guerra\u201d. Els que viuen en l\u2019aparell i s\u00f3n aparell no necessiten pensar, es limiten a emetre t\u00f2pics que busquen l\u2019aplaudiment de la parr\u00f2quia. A Guerra l\u2019aplaudien molt en el passat i potser enyora aquells temps en qu\u00e8 triomfava amb els seus acudits a les places de toros, com a teloner del seu amic i cap.
\n <\/p>\n
A Alfonso Guerra l\u2019aplaudien molt en el passat i potser enyora aquells temps<\/p><\/blockquote>\n
\nEn la gran rondalla de la transici\u00f3, Guerra encarna el dolent dels bons, el justicier que dona xarop de bast\u00f3 en nom del poble. A falta de Robin Hood, hi ha Rinconete i Cortadillo. El drama \u00e9s no saber retirar-se a temps, i passar de la cultura d\u2019aparell a la cultura del trasto, de la conspiraci\u00f3 permanent a l\u2019obsessi\u00f3 de jubilat. Avui, molts altres \u2013en tots els partits\u2013 continuen practicant el pitjor de la cultura d\u2019aparell, Guerra no va ser el primer ni l\u2019\u00faltim. La cultura arrogant i arcaica d\u2019aparell \u00e9s un refugi perfecte per a mediocres, espavilats i impostors.
\n
\nEl que Guerra pensi del catal\u00e0 i Catalunya \u2013o de qualsevol cosa\u2013 t\u00e9 valor esc\u00e0s. Ho va explicar Sempr\u00fan millor que ning\u00fa: \u201cLa seva opini\u00f3 sobre la dreta i l\u2019esquerra em deixa fred. De totes maneres ja estic acostumat a ser tractat d\u2019home de dretes per tota mena d\u2019imb\u00e8cils\u201d.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Alfonso Guerra ens va regalar grans tardes de \u00adguinyol quan anava pel m\u00f3n com a vicepresident de l\u2019Executiu espanyol. Ahir, en un programa de TVE, va tenir nost\u00e0lgia del titella…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6446,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6445"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6445"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6445\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6447,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6445\/revisions\/6447"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6446"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6445"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6445"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6445"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}