Vaig veure la pintada en una paret fa pocs dies: \u201cQue cremin els carrers\u201d. Em vaig aturar i vaig llegir-la dues ve\u00adgades, potser tres. La frase, clam desficiat i alhora imperatiu, no anava signada per les sigles de cap organitzaci\u00f3. Res de res. Un crit an\u00f2nim: \u201cQue cremin els carrers\u201d. Vinga, foc a la barraca. La s\u00edntesi d\u2019un programa pol\u00edtic nihilista per a la nostra \u00e8poca, trufada d\u2019un malestar cada dia m\u00e9s intens, sobretot arran dels efectes econ\u00f2mics i socials de la pand\u00e8mia, als quals cal afegir la desconfian\u00e7a vers els nostres governants. Nom\u00e9s cal pensar en el desastre dels ajuts als aut\u00f2noms gestionats pel Govern de la Generalitat o en la deixadesa de l\u2019Executiu central a l\u2019hora de pagar els ERTO mitjan\u00e7ant el SEPE. \u00c9s \u00adf\u00e0cil entendre que moltes persones suspenguin els pol\u00edtics responsables de fer que les coses rutllin.
\n
\nAmb tot, vivim temps civilitzats i hem d\u2019alegrar-nos-en. La paci\u00e8ncia del ciutad\u00e0 \u00e9s molt alta i, malgrat algunes excepcions arrauxades o clarament vand\u00e0liques, el malestar \u2013convertit sovint en irritaci\u00f3 i en indignaci\u00f3\u2013 no acaba quallant sempre en aldarulls, com ha passat en altres moments de la hist\u00f2ria. Per ara, \u00e9s v\u00e0lida aquella dita segons la qual \u201cla process\u00f3 va per dins\u201d. Catalunya, i concretament Barcelona, ha estat escenari de tota mena de protestes, avalots i rebomboris, sovint d\u2019una viol\u00e8ncia considerable. Potser no en tenim mem\u00f2ria i per aix\u00f2 idealitzem la nostra manera de fer. Despr\u00e9s de pestes i epid\u00e8mies, no era estrany que es produ\u00efssin aixecaments, promoguts per aquells que tenien menys a perdre. Al segle XIX, la capital catalana va ser not\u00edcia diverses vegades pels motins urbans que convertien els carrers en veritables camps de batalla. La tend\u00e8ncia culmina entrat el segle XX amb la Setmana Tr\u00e0gica. El xoc entre les classes populars i els poders era freq\u00fcent. La viol\u00e8ncia \u2013a \u00adcavall de la gana, la malaltia, l\u2019explotaci\u00f3\u2013 posava en primer pla els conflictes socials i pol\u00edtics de fons d\u2019un pa\u00eds que arribava a la modernitat amb una sabata i una espar\u00addenya. La viol\u00e8ncia d\u2019antany era d\u2019un calat avui inimaginable, que converteix \u2013per comparaci\u00f3\u2013 la batalla d\u2019Urquinaona de l\u2019octubre de l\u2019any passat \u2013per posar un exemple recent\u2013 en un esbarjo de par\u00advulari.
\n <\/p>\n
Els agreujats d\u2019avui s\u2019abstindran o votaran les opcions extremistes amb solucions immediates<\/p><\/blockquote>\n
\nLes bullangues que van tenir lloc a Barcelona entre 1835 i 1843 van deixar una forta empremta en la mentalitat vuitcentista. L\u2019historiador Jordi Casassas explica que aquests disturbis greus van ajudar \u201ca concretar les identitats de classe, at\u00e8s que el contrast entre unes i altres es demostr\u00e0 com un poder\u00f3s factor identitari\u201d. Durant la bullanga de 1835, assassinen el general Bassa, que exerceix de governador militar, i provoquen incendis en algun convent, \u00adcases de propietaris i la moderna f\u00e0brica el Vapor dels Bonaplata. El cos del general, per cert, \u00e9s llan\u00e7at a la foguera. Us ho podeu imaginar? La bullanga del 1842 va acabar amb el bombardeig de Barcelona ordenat pel general Espartero i una repressi\u00f3 a gran escala. que es va repetir l\u2019any seg\u00fcent. Segons Josep Termes, expert en el moviment obrer, aquestes bullangues i el republicanisme federal entre 1840 i 1873 s\u2019han de veure \u201ccom una oposici\u00f3 popular urbana, no burgesa; com una proposta de les classes subalternes contra el poder creixent de la burgesia conservadora i de l\u2019aparell de l\u2019Estat centralista\u201d. El catalanisme es veur\u00e0 travessat, des del seu naixement, pels antagonismes de classe i per la por als carrers que cremen.
\n
\nHa plogut molt des de mitjans del XIX. Les condicions objectives \u2013per dir-ho d\u2019una manera cl\u00e0ssica\u2013 de llavors i les d\u2019ara s\u00f3n absolutament incomparables. D\u2019entrada, i malgrat la precarietat i les \u00adnoves desigualtats, gaudim d\u2019un Estat de benestar que \u2013amb m\u00e9s o menys efic\u00e0cia\u2013 fa de xarxa. Nom\u00e9s cal pensar en la cobertura sanit\u00e0ria universal per adonar-nos que el dia a dia dels nostres besavis i rebesavis no tenia res a veure amb la nostra exist\u00e8ncia, fins i tot quan aquesta est\u00e0 ame\u00adna\u00e7ada per l\u2019atur i per la p\u00e8rdua de poder adquisitiu. De totes maneres, el fet substancial que separa el malestar d\u2019antany i el malestar present \u00e9s el canvi del que anomenem subjecte hist\u00f2ric: els proletaris desemparats dels temps de Maria Castanya s\u00f3n avui les classes mitjanes empobrides i sotmeses a la sospita que l\u2019impacte de la pand\u00e8mia no fa m\u00e9s que accelerar un proc\u00e9s que havia comen\u00e7at amb la crisi global que arrenca el 2008.
\n
\nEls obrers i menestrals que prenien part en les bullangues s\u2019arriscaven perqu\u00e8 in\u00adtu\u00efen que nom\u00e9s el xoc trencaria la dominaci\u00f3 injusta que els condemnava a una vida de foscor; en l\u2019actualitat, l\u2019aut\u00f2nom que viu al dia, el jove lligat a un salari exigu que no li permet anar-se\u2019n de casa dels pares i l\u2019aturat madur que troba totes les portes tancades s\u00f3n figures atrapades en la perplexitat, la fatiga i la potencial desafecci\u00f3. Abans que impulsar un rebombori del pa mitjan\u00e7ant les xarxes socials, els agreujats d\u2019avui s\u2019abstindran o \u2013atenci\u00f3\u2013 tal vegada votaran les opcions extremistes que prometen solucions immediates. Els carrers no cremaran, potser ho faran les urnes.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Vaig veure la pintada en una paret fa pocs dies: \u201cQue cremin els carrers\u201d. Em vaig aturar i vaig llegir-la dues ve\u00adgades, potser tres. La frase, clam desficiat i alhora…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6453,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6452"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6452"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6452\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6454,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6452\/revisions\/6454"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6453"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6452"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6452"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6452"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}