{"id":6467,"date":"2020-11-10T09:02:47","date_gmt":"2020-11-10T08:02:47","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=6467"},"modified":"2020-12-06T20:05:09","modified_gmt":"2020-12-06T19:05:09","slug":"espanol-un-ataque-pujolista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2020\/11\/10\/espanol-un-ataque-pujolista\/","title":{"rendered":"Un atac pujolista"},"content":{"rendered":"<p>A dia d\u2019avui, els que van embrutar diumenge la fa\u00e7ana del Palau de la Generalitat amb sang animal i pintura vermella s\u00f3n -tal vegada- els \u00fanics que creuen que Catalunya \u00e9s poderosa, que Catalunya t\u00e9 poder (si se\u2019m permet parafrasejar la can\u00e7\u00f3 ol\u00edmpica de Peret que deia el mateix de Barcelona). Si som rigorosos i exactes, aquest acte vand\u00e0lic hauria de ser catalogat d\u2019atac pujolista. M\u2019explico: Jordi Pujol va afirmar i repetir diverses vegades durant els seus vint-i-tres anys com a president que era un signe excel\u00b7lent de salut de l\u2019autogovern que la ciutadania es manifest\u00e9s i protest\u00e9s davant de Palau, perqu\u00e8 aix\u00f2 vol dir que la gent ent\u00e9n la import\u00e0ncia de la instituci\u00f3 en totes les coses que l\u2019afecta.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nEls atacants -pel que sembla vinculats al sector de la restauraci\u00f3- no tenen cap dubte sobre qui mana a Catalunya, si m\u00e9s no pel que fa a les ordenances sobre la pand\u00e8mia. No deixa de ser reconfortant que alg\u00fa ho tingui clar, sobretot quan no hi ha president i, a m\u00e9s, els consellers se senten m\u00e9s solistes de jazz que integrants d\u2019una orquestra de cambra. Si el doctor Argimon no exist\u00eds, la nostra orfandat seria com la de Charlton Heston a l\u2019escena final de El Planeta dels Simis.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nLes taques vermelles a la fa\u00e7ana principal de la seu del poder catal\u00e0 semblen la feli\u00e7 ocurr\u00e8ncia d\u2019un guionista murri, disposat a subratllar -mitjan\u00e7ant una met\u00e0fora apta per a tots els p\u00fablics- el moment trist d\u2019una autonomia que havia de ser la pre-independ\u00e8ncia i avui corre el perill de convertir-se en una gestora de serveis b\u00e0sics. Vivim temps de gestores: a la Generalitat, al Bar\u00e7a i qui sap on m\u00e9s. Les gestores s\u00f3n inst\u00e0ncies provisionals que han de salvar els trastos, s\u00f3n refugis. Una instituci\u00f3 \u00e9s una altra cosa, necessita autoritat i ha de projectar solidesa. D\u2019una gestora no se n\u2019esperen grans proeses, nom\u00e9s ha de sortir del tr\u00e0ngol sense prendre mal. Si les gestores agafen protagonisme, vol dir que l\u2019autoritat est\u00e0 molt tocada i que hem entrat en un territori de preg\u00e0ries i mercromina. I quan l\u2019autoritat trontolla, els br\u00e8tols se senten m\u00e9s valents que mai per atacar el patrimoni o el que sigui: no hi ha ning\u00fa protegint el que \u00e9s de tothom. Tot s\u2019hi val.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nDiumenge va passar exactament aix\u00f2: els que van decidir llan\u00e7ar globus amb sang i pintura contra la fa\u00e7ana del Palau de la Generalitat van recrear-se c\u00f2modament en la seva performance. No van ser obstaculitzats de manera immediata pels Mossos ni per la Gu\u00e0rdia Urbana, com tocaria. El pa\u00eds de fireta ja t\u00e9 la foto perfecta que li escau.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A dia d\u2019avui, els que van embrutar diumenge la fa\u00e7ana del Palau de la Generalitat amb sang animal i pintura vermella s\u00f3n -tal vegada- els \u00fanics que creuen que Catalunya&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6468,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6467"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6467"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6467\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6493,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6467\/revisions\/6493"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6468"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6467"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6467"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6467"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}