\nPoca broma. Poqu\u00edssima. L\u2019esperit i el m\u00e8tode Roca Junyent inspira els independentistes, sense ells saber-ho. No hi haur\u00e0 bloqueig dels pressupostos generals de l\u2019Estat, ERC no vol apar\u00e8ixer com un partit que va contra l\u2019inter\u00e8s general quan la majoria dels ciutadans viu amb neguit a causa dels efectes socials i econ\u00f2mics de la pand\u00e8mia. No hi ha marge per a numerets, costaria massa d\u2019entendre. Mentre, els de JxCat s\u00f3n conscients que la gesticulaci\u00f3 excessiva lliga malament amb el malestar dominant, tot i que Laura Borr\u00e0s necessita diferenciar-se d\u2019alguna manera dels republicans; l\u2019exercici \u00e9s complicat perqu\u00e8 els quatre diputats del seu grup que es mantenen fidels al PDECat volen jugar aquesta partida com els convergents de sempre, i no regalaran -se suposa- a Gabriel Rufi\u00e1n l\u2019exclusiva del possibilisme.
\n
\nMiquel Roca Junyent -que va ser el portaveu de CiU al Congr\u00e9s dels Diputats durant divuit anys- \u00e9s avui el mestre i guia (involuntari) d\u2019algunes figures de l\u2019independentisme que han de fer pol\u00edtica a Madrid, si us plau per for\u00e7a. El n\u00famero dos de Pujol no va ser mai independentista, per\u00f2 el seu m\u00e8tode autonomista tamb\u00e9 pot funcionar en mans d\u2019aquells que propugnen la secessi\u00f3 per al futur. Es tracta d\u2019un m\u00e8tode sense el qual la famosa estrat\u00e8gia pujoliana del peix al cove (obtenir compet\u00e8ncies i recursos per a la Generalitat a canvi de contribuir a la governabilitat espanyola) no hauria tingut cap recorregut. L\u2019eminent advocat i pol\u00edtic va resumir perfectament la seva manera de fer en una confer\u00e8ncia de desembre del 1997, gaireb\u00e9 tres anys despr\u00e9s d\u2019haver plegat de la seva responsabilitat: \u201cDestorb\u00e0vem el 1977, com destorbem el 1997, per\u00f2 la nostra obligaci\u00f3 \u00e9s destorbar. El dia que no destorbem, ser\u00e0 que ja no existim\u201d. La mec\u00e0nica pujolista-roquista del peix al cove administrava amb habilitat la pressi\u00f3 de la Minoria Catalana sobre l\u2019Executiu espanyol de torn: amb una m\u00e0 es destorbava la Moncloa i amb l\u2019altra se li prometia suport. Calia tenir molta cintura. Pere Aragon\u00e8s va deixar clar divendres que el fet de no presentar una esmena a la totalitat dels pressupostos de Pedro S\u00e1nchez no \u00e9s cap xec en blanc; lli\u00e7\u00f3 roquista apresa: no tens premi si no saps destorbar amb gr\u00e0cia. Cal dir que Arrimadas tamb\u00e9 ha descobert el kit de m\u00e0gia de Roca i assaja els mateixos trucs.
\n
\nOriol Junqueras, Aragon\u00e8s i Rufi\u00e1n volen adaptar aquest modus operandi a l\u2019independentisme pragm\u00e0tic igual que \u00c0ngels Chac\u00f3n, David Bonveh\u00ed, Ferran Bel i Marc Solsona pretenen fer-ho a l\u2019independentisme tranquil no unilateralista que reivindiquen despr\u00e9s de sortir de l\u2019\u00f2rbita de Puigdemont. Fem mem\u00f2ria: el final del peix al cove va arribar amb la majoria absoluta d\u2019Aznar de l\u2019any 2000, quan el PP ja no tenia cap incentiu per dir am\u00e9n a les llistes de Pujol. La gran difer\u00e8ncia \u00e9s que el m\u00e8tode Roca Junyent ara no dep\u00e8n d\u2019un \u00fanic jugador, s\u00f3n tres els susceptibles de posar-lo en pr\u00e0ctica: ERC, els postconvergents i els puigdemontistes. Per aix\u00f2 S\u00e1nchez intentar\u00e0 pagar el preu m\u00e9s baix possible per aprovar els seus comptes.
\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Poca broma. Poqu\u00edssima. L\u2019esperit i el m\u00e8tode Roca Junyent inspira els independentistes, sense ells saber-ho. No hi haur\u00e0 bloqueig dels pressupostos generals de l\u2019Estat, ERC no vol apar\u00e8ixer com un…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6471,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6470"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6470"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6470\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6492,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6470\/revisions\/6492"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6471"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6470"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6470"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6470"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}