Pots mentir per guanyar i per governar i no passa res. Aquest \u00e9s el missatge i aquest \u00e9s el llegat. I \u00e9s tamb\u00e9 el que inspira el discurs que vol instal\u00b7lar la idea de frau electoral per prolongar la batalla per la presid\u00e8ncia al Tribunal Suprem. Passi el que passi amb el recompte final dels vots, tant si Trump repeteix finalment a la Casa Blanca com si ha de fer les maletes, el seu exemple ha estat demolidor per a la democr\u00e0cia americana i ha influ\u00eft arreu del m\u00f3n, gr\u00e0cies als imitadors del multimilionari que ha arribat a president dels Estats Units. De tot el que encarna Trump, all\u00f2 m\u00e9s t\u00f2xic i m\u00e9s destructiu \u00e9s la manera com exhibeix sense cap escr\u00fapol -cada dia- un menyspreu sistem\u00e0tic per la veritat. La mec\u00e0nica de la mentida -essencial per mobilitzar els seus votants- ha tingut \u00e8xit i, per tant, ha normalitzat el fet que el president envolti la seva acci\u00f3 d\u2019una cortina permanent de fal\u00b7l\u00e0cies, falsedats, rumors, not\u00edcies inventades, mitges veritats i confusions premeditades.
\n
\nEl fenomen \u00e9s m\u00e9s greu que no sembla, per b\u00e9 que ens hem acostumat r\u00e0pidament a l\u2019estil de Trump. Aquesta d\u00e8ria per la fal\u00f2rnia \u00e9s una subversi\u00f3 radical de la responsabilitat pol\u00edtica des de dalt de tot, una bomba col\u00b7locada al cor d\u2019una Rep\u00fablica que t\u00e9 un sistema de contrapesos molt ben dissenyat. El problema \u00e9s que mai ens hem acabat de prendre seriosament el circ de Trump, per\u00f2 les seves h\u00e0bils actuacions i el seu nas a l\u2019hora de connectar amb el malestar de molts votants han creat realitat i han alimentat una cultura pol\u00edtica antipol\u00edtica que fa impossible cap debat racional i contrastat. El trumpisme ha constru\u00eft un relat conspiranoic a la mida d\u2019uns sectors que se senten oblidats i maltractats per la pol\u00edtica convencional i, sobretot, per l\u2019establishment. Tot el que diu Trump refor\u00e7a aquesta faula, segons la qual els dem\u00f2crates, els republicans moderats, els funcionaris federals, els grans mitjans de comunicaci\u00f3 i aquells que ell assenyala com \u201cl\u2019enemic\u201d treballen contra \u201cla bona gent\u201d que representa l\u2019Am\u00e8rica aut\u00e8ntica i noble, uns ciutadans que volen les certeses i seguretats d\u2019un m\u00f3n que no ha existit mai. La mentida trumpista treballa sobre el ressentiment d\u2019una part de la poblaci\u00f3 i aquest, al seu torn, acull i multiplica les fal\u00f2rnies del president convertint-les en veritats socialment acceptades. La bombolla de fantasia del trumpisme -simple i simplificadora- esdev\u00e9 inexpugnable.
\n
\nEl m\u00e9s fascinant \u00e9s el rerefons sobre el qual \u00e9s possible aquesta operaci\u00f3 de desfiguraci\u00f3 de la realitat. Sense una desmem\u00f2ria col\u00b7lectiva molt accentuada tot aix\u00f2 no quallaria. Estem parlant d\u2019un pa\u00eds on el seu m\u00e0xim mandatari, el president Richard Nixon, es va veure obligat a plegar del c\u00e0rrec l\u2019agost del 1974, arran del cas Watergate, un episodi d\u2019espionatge pol\u00edtic revestit d\u2019una pila de mentides que tenien com a centre de gravetat el Despatx Oval. Nixon ha de renunciar per haver mentit al poble, per\u00f2 aquesta gran lli\u00e7\u00f3 sembla avui completament esborrada. Com tamb\u00e9 sembla oblidada la lli\u00e7\u00f3 que va comportar la difusi\u00f3 p\u00fablica -el juny del 1971 a les p\u00e0gines de The New York Times- dels anomenats Papers del Pent\u00e0gon, la s\u00e8rie d\u2019informes sobre la guerra del Vietnam que havia encarregat el secretari de Defensa, Robert McNamara, que feien evident els nivells insostenibles d\u2019enguany i autoengany que havien portat el govern al desastre. Arran d\u2019aquell episodi, Hannah Arendt va escriure aquesta reflexi\u00f3, molt escaient per descriure el trumpisme: \u201cLes mentides resulten sovint m\u00e9s versemblants, m\u00e9s atractives per a la ra\u00f3, que la realitat, perqu\u00e8 qui menteix t\u00e9 el gran avantatge de con\u00e8ixer per endavant el que la seva audi\u00e8ncia desitja o espera sentir\u201d. La combinaci\u00f3 de vulgaritat i grapa comunicativa de Trump \u00e9s perfecta per aconseguir all\u00f2 que pret\u00e9n. Un exemple: poc despr\u00e9s d\u2019arribar a la presid\u00e8ncia, va afirmar que la r\u00e0tio d\u2019assassinats era la m\u00e9s alta dels \u00faltims quaranta-set anys, per\u00f2 els informes oficials de l\u2019FBI certificaven tot el contrari: l\u2019\u00edndex de criminalitat s\u2019havia situat en un dels seus m\u00ednims hist\u00f2rics.
\n
\nTrump va llegir b\u00e9 la hist\u00f2ria recent i va treure les seves conclusions: la mentida funciona, nom\u00e9s cal fer-la servir amb determinaci\u00f3 i amb la repetici\u00f3 que prescriu la propaganda m\u00e9s sinistra del segle XX. George W. Bush, que va justificar la invasi\u00f3 d\u2019Iraq a partir de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019armes de destrucci\u00f3 massiva que mai no es van trobar, havia demostrat que la societat que s\u2019havia indignat amb el Watergate era capa\u00e7 d\u2019oblidar el trauma i empassar-se aquella bola. Trump s\u2019ha limitat a portar aquest exercici fins als l\u00edmits, all\u00ed on acabem desembocant al pant\u00e0 de la postveritat, que no \u00e9s exactament la mentida, sin\u00f3 una dimensi\u00f3 en qu\u00e8 els fets provats pesen menys en la creaci\u00f3 de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica que les emocions, les creences i els prejudicis. Els imitadors de Trump n\u2019han pres bona nota, des dels l\u00edders del UKIP durant la campanya del Brexit fins als ultres de Vox, difusors de not\u00edcies falses sobre immigraci\u00f3, viol\u00e8ncia masclista, canvi clim\u00e0tic, Covid19 i el que calgui.
\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Pots mentir per guanyar i per governar i no passa res. Aquest \u00e9s el missatge i aquest \u00e9s el llegat. I \u00e9s tamb\u00e9 el que inspira el discurs que vol…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6476,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6475"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6475"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6475\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6494,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6475\/revisions\/6494"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6476"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6475"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6475"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6475"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}