El vell que sereu no \u00e9s mai com l\u2019hav\u00edeu imaginat. Aix\u00f2 no s\u00e9 si \u00e9s bo o dolent, ja m\u2019ho direu. Ho afirmo amb rotunditat perqu\u00e8, tot i no militar encara en la senectut, em preocupen m\u00e9s les resid\u00e8ncies d\u2019avis que els jardins d\u2019inf\u00e0ncia. Excepte el meu amic X (que va pactar un dia amb el diable i la cosm\u00e8tica reparadora, i ara sembla el fill d\u2019ell mateix), tots anem sumant arrugues, bosses als ulls i cabells blancs (els calbs poden dissimular) sense cap esfor\u00e7. M\u2019ho confirma el cas de l\u2019actor Hugh Grant, que ja en t\u00e9 seixanta i sortia retratat ahir a les p\u00e0gines d\u2019aquest diari. El brit\u00e0nic tamb\u00e9 se\u2019ns ha fet gran i \u00e9s estrany, perqu\u00e8 anava destinat a ser eternament com els personatges escumosos de les com\u00e8dies que l\u2019havien popularitzat: un jove falsament despistat que sedueix amb la seva capacitat per sortir i entrar dels problemes vitals com qui fa surf. Res de res: l\u2019actor li explica a l\u2019entrevistador que \u201csovint soc al meu llit enmig de la nit pensant que soc al ter\u00e7 final de la vida\u201d. Una confessi\u00f3 de boomer que molts compartiran i que \u00e9s tamb\u00e9 assumible -d\u2019alguna manera- per aquells que vam n\u00e9ixer una mica m\u00e9s tard.
\n
\nA la foto del diari, hi veiem un Grant que no sembla haver sucumbit als miracles del photoshop. \u00c9s el retrat d\u2019un home que envelleix amb naturalitat, l\u2019evoluci\u00f3 suau d\u2019aquella estampa del bordeg\u00e0s que interpretava faules amables quan encara no ens havia tocat la crisi econ\u00f2mica global que va capgirar-ho tot. El primer ministre que va encarnar a Love Actually \u00e9s un dels papers m\u00e9s absurds (per inversemblant) i m\u00e9s memorable de la seva carrera, un Boris Johnson de la Se\u00f1orita Pepis que anticipava el futur en clau involunt\u00e0riament sat\u00edrica (o com si els Monty Python adaptessin Els Pastorets de Folch i Torres sense avisar la parroquia). A la p\u00e0gina anterior, hi trobem la foto de Sean Connery, exemple sensacional d\u2019alg\u00fa que va saber envellir amb gran eleg\u00e0ncia. Ara, l\u2019escoc\u00e8s recentment traspassat no feia pinta d\u2019imitar el seu col\u00b7lega angl\u00e8s en aix\u00f2 de passar-se la nit pensant que havia arribat \u201cal ter\u00e7 final de la vida\u201d. Aix\u00f2 no fa gens per alg\u00fa tan poc metaf\u00edsic com James Bond.
\n
\nVolia acabar aquest paper demanant-me si el confinament accelera o retarda l\u2019envelliment, per\u00f2 no puc, perdoneu-me. Acabo de saber que s\u2019apuja la quota mensual dels aut\u00f2noms, una mesura prevista inicialment per al gener. La not\u00edcia m\u2019ha posat a sobre cinc anys de cop. Des d\u2019ara, ajagut al llit, per la nit, el meu pensament \u00e9s aquest: per a molts, el ter\u00e7 final de la vida ser\u00e0 meravell\u00f3s.
\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El vell que sereu no \u00e9s mai com l\u2019hav\u00edeu imaginat. Aix\u00f2 no s\u00e9 si \u00e9s bo o dolent, ja m\u2019ho direu. Ho afirmo amb rotunditat perqu\u00e8, tot i no militar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6479,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6478"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6478"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6478\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6495,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6478\/revisions\/6495"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6479"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6478"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6478"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6478"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}