No les recuperarem mai, d\u2019aix\u00f2 en podeu estar segur. Les converses pendents a causa de la pand\u00e8mia s\u2019han perdut per sempre. En tindrem d\u2019altres, esclar, quan les condicions sanit\u00e0ries permetin reprendre el contacte social sense restriccions. Ara que som a la frontissa entre l\u2019any 2020 que s\u2019acaba i el 2021 que comen\u00e7a, no puc deixar de pensar en tots els mots que no hem dit ni ens han dit, senzillament perqu\u00e8 no ens hem pogut trobar amb aquells amb qui tenim costum de fer-ho i aquells altres que no coneixem per\u00f2 que, en situacions normals, potser haur\u00edem conegut. L\u2019any de la pand\u00e8mia haur\u00e0 estat tamb\u00e9 un any de coneixences que no van ser, d\u2019amistats no nates, de vincles ignorats, de coincid\u00e8ncies avortades.
\n
\nSi volgu\u00e9s explicar tot aix\u00f2 com un conte per a infants, escriuria que hi ha algun lloc \u2013entre la mar i el cel\u2013 on han anat a parar les nostres no-converses, una mena de gran cementiri de frases \u00f2rfenes que hem imaginat \u2013hem intu\u00eft, hem somiat\u2013 per\u00f2 no hem expressat. \u00c9s un lloc pantan\u00f3s del verb on s\u2019extravien les paraules que havien d\u2019enlairar-se per\u00f2 que, finalment, s\u2019han vist arraconades sense haver tingut el seu moment. Em sembla que aquestes no-converses m\u2019han portat a un territori del qual encara no puc fer-ne el mapa, una zona del viure que no tenia apamada, una rebotiga de la consci\u00e8ncia que apareix m\u00e9s n\u00edtidament quan el tracte amb els altres perd consist\u00e8ncia, en benefici d\u2019un jo que confon vidres amb miralls i miralls amb finestres.
\n <\/p>\n
L\u2019any de la pand\u00e8mia haur\u00e0 estat tamb\u00e9 un any de coneixences que no van ser, d\u2019amistats no nates<\/p><\/blockquote>\n
\nLa conversa \u00e9s una aventura a l\u2019abast de la m\u00e0 en un m\u00f3n que ha convertit l\u2019aventura en un producte de temporada o un joc per a directius: coneixes alg\u00fa mentre et coneixes, l\u2019art de conversar amb alg\u00fa (parlar tranquil\u00b7lament, no despatxar assumptes amb una finalitat instrumental) \u00e9s el plaer de parlar per parlar, en contra de l\u2019imperatiu productiu i pr\u00e0ctic que mena les nostres vides. Per aix\u00f2 reitero que la conversa \u00e9s una aventura: comencem a xerrar i no sabem on anem, no sabem qu\u00e8 hi haur\u00e0 a la cantonada, despr\u00e9s que el nostre interlocutor hagi amollat, potser sense voler, un breu inc\u00eds en una expli\u00adcaci\u00f3 que tenia un caire previsible. No sabem on arribarem, no sabem ni si arribarem. La conversa \u00e9s donar tombs a la s\u00ednia m\u00e9s que fer un trajecte en l\u00ednia recta. A m\u00e9s, conversar demana una suspensi\u00f3 del temps, oblidar el rellotge durant una estona, i abra\u00e7ar silencis. Les millors converses que recordo s\u2019han produ\u00eft com una suma d\u2019atzars, amb una flu\u00efdesa imprevista que acaba dibuixant formes perfectes en el buit. \u00c9s un discurs generat per una mec\u00e0nica oculta i subtil.
\n
\nNo, les pantalles no serveixen per a la conversa. Serveixen per fer reunions de feina, per fer classes, per fer presenta\u00adcions comercials, per simular una trobada d\u2019amics o companys durant mitja hora, per\u00f2 no serveixen per parlar cara a cara dues persones, a fons i sense cap altre objectiu que assajar-se, com diria Montai\u00adgne. Perqu\u00e8 la pantalla crea una dist\u00e0ncia que \u2013es vulgui o no\u2013 impedeix la construcci\u00f3 d\u2019aquella dimensi\u00f3 que \u00e9s pr\u00f2pia de l\u2019enraonar. Una dimensi\u00f3 que quali\u00adficaria de sagrada, si aquest adjectiu no hagu\u00e9s estat cremat per tota mena de venedors de fum. Per m\u00e9s bona voluntat que hi poseu, des del vostre ordinador o des del vostre smartphone podreu intercan\u00adviar frases amb alg\u00fa, per\u00f2 no hi podreu enraonar.
\n
\nUna de les converses m\u00e9s il\u00b7lumina\u00addores de la meva vida va ser \u2013fa alguns anys\u2013 amb un habitant d\u2019un petit poble del Pallars Sobir\u00e0, un avi que era \u2013tot ell\u2013 el resum del segle XX. Recordo les seves paraules, els seus gestos, l\u2019olor que feia la seva roba, i tamb\u00e9 tinc present el paisatge que ens acollia mentre parl\u00e0vem, fins i tot el soroll del vent de la tarda. La conversa era tot aquest farcell de dades \u2013per dir-ho a la manera d\u2019ara\u2013 m\u00e9s al\u00adguna cosa que transcendia la nostra trobada i la convertia en el negatiu d\u2019una fotografia ampliada, l\u2019empremta d\u2019un moment damunt la terra. Aquella conversa va esdevenir una bomba de rellotgeria: aniria esclatant dins meu per enderrocar idees i percep\u00adcions. Aix\u00ed s\u00f3n les converses que paguen la pena.
\n
\nEm van preguntar a RAC1 com ho faig per anar passant aquesta temporada de la Covid-19 i vaig respondre que combino l\u2019esperan\u00e7a, la pa\u00adci\u00e8ncia i la incertesa, com l\u2019artista xin\u00e8s de circ que intenta que cap dels tres plats en moviment es trenqui. Cadasc\u00fa fa el que pot. Aix\u00ed ens anem adaptant, i procurem fer veure que som animals intel\u00b7ligents . Per\u00f2 la nostra adaptaci\u00f3 comporta danys colaterals. Per exemple, la imaginaci\u00f3 fabrica una mi\u00adrada melanc\u00f2lica sobre les converses que no hem pogut mantenir i aix\u00f2 no \u00e9s res m\u00e9s que l\u2019enyor primitiu i salvatge per la vida altra que vam deixar fora de casa quan van sonar les alarmes i ens vam \u00adposar la mascareta. Cal evitar que la malenconia ens meni a la nost\u00e0lgia. \u00c9s molt perill\u00f3s, perqu\u00e8 la nost\u00e0lgia \u2013com ens \u00adadverteix Svetlana Boym\u2013 \u201ctra\u00e7a l\u2019espai en el temps i el temps en l\u2019espai, i impedeix establir una distinci\u00f3 entre subjecte i objecte; t\u00e9 dos caps, com Janus; \u00e9s una espasa de doble tall\u201d. Que tingueu bon any.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"No les recuperarem mai, d\u2019aix\u00f2 en podeu estar segur. Les converses pendents a causa de la pand\u00e8mia s\u2019han perdut per sempre. En tindrem d\u2019altres, esclar, quan les condicions sanit\u00e0ries permetin…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6546,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6544"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6544"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6544\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6547,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6544\/revisions\/6547"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6546"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6544"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6544"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6544"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}