El candidat ser\u00e0 aut\u00e8ntic o no ser\u00e0. Com m\u00e9s complexa es fa la rea\u00adlitat, m\u00e9s temptats estem de caure en la simplificaci\u00f3, que \u00e9s una m\u00e0quina d\u2019entusiasme. Enmig d\u2019una situaci\u00f3 delicada \u2013pels efectes de la pand\u00e8mia i pel postproc\u00e9s\u2013 sembla que la dist\u00e0ncia entre el discurs i els fets hauria de ser poca, per a tothom. Si aquesta premissa fos indiscutible, la pr\u00f2xima campanya catalana seria una funci\u00f3 regida per un esfor\u00e7 de claredat i refredament del biaix emocional. Per\u00f2 res garanteix que les coses es desenvolupin aix\u00ed, la situaci\u00f3 dels presos pol\u00edtics no hi ajuda precisament.
\n <\/p>\n
El 14-F ens dir\u00e0 si una majoria de catalans estan disposats a punxar la bombolla del narcisisme pal\u00b7liatiu<\/p><\/blockquote>\n
\nEls comicis de desembre del 2017 van estar marcats pel trauma col\u00b7lectiu posterior a l\u20191-O, el 155 i la pres\u00f3 i l\u2019exili dels dirigents del proc\u00e9s. Per b\u00e9 que som en un clima molt diferent al de llavors, i per b\u00e9 que les preocupacions vinculades a la Covid-19 impregnen les nostres actituds, ens podem trobar que el 14-F sigui la batalla per l\u2019autenticitat. Dins del bloc independentista, JxCat ha donat prou pistes sobre el seu argument principal: nosaltres encarnem l\u2019autenticitat del proc\u00e9s i us demanem que ens feu confian\u00e7a per culminar-lo; el fet que Puigdemont torni a ser el cap de llista refor\u00e7a aquest relat. A l\u2019altre bloc, Cs intentar\u00e0 frenar la trompada presentant-se com la marca m\u00e9s aut\u00e8ntica contra els secessionistes.
\n
\nERC i el PSC tenen un problema semblant. Els republicans i els socialistes han de fer arribar als electors un missatge que sigui prou atractiu per anul\u00b7lar la pregunta sobre l\u2019autenticitat en benefici d\u2019una altra q\u00fcesti\u00f3, m\u00e9s potent. Per als d\u2019Iceta, aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil: es tracta de vincular la seva oferta a l\u2019estabilitat, la seguretat i una certa normalitzaci\u00f3 de la vida p\u00fablica, en connexi\u00f3 amb l\u2019Executiu de S\u00e1nchez. En canvi, Aragon\u00e8s haur\u00e0 de salpebrar el seu possibilisme amb alguna picada d\u2019ullet als electors que dubten (aquest cop s\u00f3n molts, segons les enquestes) entre ERC, JxCat i la CUP.
\n
\nEl fil\u00f2sof Byung-Chul Han escriu que \u201cla pressi\u00f3 per ser aut\u00e8ntic mena a una introspecci\u00f3 narcisista, a ocupar-se de manera permanent de la pr\u00f2pia psicologia\u201d. Si ho traslladem al nostre cas, resulta que l\u2019independentisme que diu que \u00e9s m\u00e9s au\u00adt\u00e8ntic t\u00e9 escasses possibilitats de captar votants fora del bloc, no hi arriba, viu entotsolat. A La desaparici\u00f3n de los rituales , aquest pensador core\u00e0 explica que \u201cla cultura de l\u2019autenticitat porta una desconfian\u00e7a cap a formes ritualitzades d\u2019interacci\u00f3. Nom\u00e9s s\u00f3n aut\u00e8ntics els sentiments espontanis, \u00e9s a dir, els estats subjectius\u201d. Aix\u00f2 explica la din\u00e0mica de JxCat a Madrid, contr\u00e0ria a les servituds dels acords amb el Gabinet central, que presenta sempre com a sospitosos i, per tant, incompatibles amb l\u2019autenticitat i puresa que desitja projectar.
\n
\nLa comunicaci\u00f3 digital \u2013diu Han\u2013 est\u00e0 dominada per les passions i dona lloc a una pol\u00edtica emocional. La ret\u00f2rica solemne del \u201ctot o res\u201d creix en aquest substrat. Ara la pol\u00edtica \u201c\u00e9s ra\u00f3 i mediaci\u00f3\u201d, conv\u00e9 recordar-ho. Les eleccions del febrer ens diran si una majoria de catalans est\u00e0 disposada a punxar o no \u2013finalment\u2013 la bombolla del narcisisme pal\u00b7liatiu.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El candidat ser\u00e0 aut\u00e8ntic o no ser\u00e0. Com m\u00e9s complexa es fa la rea\u00adlitat, m\u00e9s temptats estem de caure en la simplificaci\u00f3, que \u00e9s una m\u00e0quina d\u2019entusiasme. Enmig d\u2019una situaci\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6554,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6552"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6552"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6552\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6555,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6552\/revisions\/6555"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6554"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6552"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6552"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6552"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}