El temps ens passa per dins i les not\u00edcies ens couen per fora. Esdeveniments de l\u2019Espanya d\u2019ara mateix: oficials i sotsoficials de l\u2019ex\u00e8rcit en actiu donen suport, en un xat, als comandaments jubilats que recentment han atacat el Gabinet, han em\u00e8s opinions ultradretanes i han parlat d\u2019afusellar 26 milions de ciutadans; Su\u00efssa xifra en 82 milions d\u2019euros els negocis en com\u00fa del rei em\u00e8rit i Corinna Larsen; els quatre fiscals de la causa del proc\u00e9s adverteixen l\u2019Executiu presidit per Pedro S\u00e1nchez contra eventuals indults per als dirigents independentistes catalans a la pres\u00f3. S\u00f3n tres not\u00edcies que \u2013sense necessitat d\u2019esmentar la bestiola pand\u00e8mica\u2013 no contribueixen precisament a generar optimisme, si m\u00e9s no en aquest cronista, no s\u00e9 a vosaltres. Qu\u00e8 puc fer? Beure per oblidar o llegir Gaziel (que va escriure molt sobre totes aquestes coses). La segona opci\u00f3 no produeix ressaca.
\n
\nLes arnes que va detectar el gran periodista catal\u00e0 als anys trenta continuen sent-hi, com el dinosaure del conte de Mon\u00adterroso. \u00c9s veritablement colpidor que, al cap de 85 anys, ens serveixi encara el diag\u00adn\u00f2stic que va fer Gaziel en un article que les autoritats van censurar i que havia de publicar-se en l\u2019edici\u00f3 de La Vanguardia corresponent al dia 25 de gener del 1935, quan la sort de la Segona Rep\u00fablica estava en mans de les dretes. Aquell text, titulat \u201cUn pa\u00eds apolillado\u201d, ha estat rescatat pel professor Manuel Llanas en el volum Obra in\u00e8dita de Gaziel. El principal expert en l\u2019autor de Sant Feliu de Gu\u00edxols tamb\u00e9 ha preparat un altre llibre, Obra dispersa , amb diversos textos de qui va ser director brillant d\u2019aquesta casa; els dos volums \u2013editats per Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat\u2013 serveixen per acostar una mica m\u00e9s al lector d\u2019avui l\u2019obra de l\u2019analista m\u00e9s agut i solvent del per\u00edode anterior a la Guerra Civil.
\n <\/p>\n
\u00c9s colpidor que, passats 85 anys, ens serveixi encara el diagn\u00f2stic que va fer Gaziel en un article<\/p><\/blockquote>\n
\nLa conclusi\u00f3 de Gaziel \u00e9s la d\u2019un observador desesperan\u00e7at. Segons la seva opini\u00f3, la Pell de Brau \u201cest\u00e0 cosida materialment per les arnes pol\u00edtiques\u201d. Les seves met\u00e0fores no s\u00f3n per anar a prendre el te: \u201cUn eixam de demagogs, cacics i llogrers, repartit per tot el pa\u00eds, amb el seu rusc principal erigit en el punt madrileny, al centre d\u2019Espanya, va rosegant dia i nit \u2013a trav\u00e9s de tots els r\u00e8gims, malgrat tots els canvis\u2013 la subst\u00e0ncia popular. Aquella pobra pell corcada un dia va ser capa d\u2019ermini imperial que albergava mig m\u00f3n. Per\u00f2 de si mateixa van brotar les arnes que l\u2019han anat rosegant i retallant implacablement segle rere segle. I no hi ha manera de fer-les fora: no hi ha naftalina ind\u00edgena que \u00adpugui v\u00e8ncer-les\u201d.
\n
\nHa plogut molt des que Gaziel va ser censurat. Per\u00f2 \u00e9s indubtable que, malgrat les transformacions esdevingudes, la m\u00fasica del passat i la del present contenen semblances. L\u2019arna pol\u00edtica sembla haver sobreviscut a la dictadura de Franco, a la transici\u00f3 democr\u00e0tica, a la segona transici\u00f3, a l\u2019entrada d\u2019Espanya a la Uni\u00f3 Europea i l\u2019OTAN, a la creaci\u00f3 d\u2019una \u00e0mplia classe mitjana, a la transformaci\u00f3 de Madrid en capital econ\u00f2mica, a les autonomies, a l\u2019impacte de la globalitzaci\u00f3, a l\u2019\u00faltima crisi econ\u00f2mica i, pel que sembla, a la Covid-19. Estic exagerant? Poden conviure les arnes i l\u2019escenografia d\u2019una aparent modernitat? Sens dubte, i no s\u2019ha de pensar \u00fanicament en el nou hospital que \u2013com un decorat de cinema\u2013 s\u2019ha tret de la m\u00e0niga la presidenta auton\u00f2mica madrilenya.
\n
\nEn el seu assaig Espa\u00f1a: la historia de una frustraci\u00f3n (Anagrama), el polit\u00f2leg Josep M. Colomer parteix de l\u2019imperi perdut \u2013com Gaziel al seu article\u2013 per des\u00adxifrar les causes que han convertit la vida col\u00b7lectiva dels espanyols en un ensurt permanent, per dir-ho per a l\u2019horari infantil: \u201cLa clau interpretativa de la frustraci\u00f3 contempor\u00e0nia \u00e9s veure els intents modernitzadors postimperials com a fracassats o incomplets i algunes vegades contraproduents. Moltes normes innovadores han estat prou fortes per posar en dubte vells est\u00e0ndards, per\u00f2, a causa de les debilitats estructurals heretades, no per prevaler en els usos socials\u201d. \u00c9s dif\u00edcil no donar la ra\u00f3 a Colomer, en vista del que est\u00e0 passant avui a Madrid, on la lluita de certs poders f\u00e0ctics i l\u2019Executiu acaba embolicada en la faula pesada del \u201cgovernant il\u00b7leg\u00edtim\u201d, d\u2019indubtables ressons guerracivilistes. El president S\u00e1nchez (i el seu vicepresident Iglesias) est\u00e0 notant di\u00e0riament el pes de les arnes, com si Gaziel estigu\u00e9s fresc com una rosa. I les enquestes assenyalen que les arnes influeixen m\u00e9s enll\u00e0 dels arnosos.
\n
\nEl professor Colomer \u2013gens sospit\u00f3s de ser independentista catal\u00e0, chavista o batasuna\u2013 defineix Espanya com un \u201cEstat perif\u00e8ric, endarrerit, feble i limitat\u201d. Alguns haurien de prendre\u2019n nota. Als anys setanta, Joan Fuster, despr\u00e9s de passejar-se per Madrid, va escriure en aquest diari que \u201cFelip II no va deixar mai de manar, i no importa a trav\u00e9s de qui: Floridablanca o Narv\u00e1ez, C\u00e1novas o Lerroux, Espartero o Gil-Robles, Maura o Negr\u00edn, Godoy o Aza\u00f1a\u201d. El fantasma de Felip II, les arnes o la camisa d\u2019Alfonso Guerra, tant li fa. En diguin com en diguin, \u00e9s per sortir corrents.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El temps ens passa per dins i les not\u00edcies ens couen per fora. Esdeveniments de l\u2019Espanya d\u2019ara mateix: oficials i sotsoficials de l\u2019ex\u00e8rcit en actiu donen suport, en un xat,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6558,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6556"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6556"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6556\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6560,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6556\/revisions\/6560"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6558"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6556"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6556"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6556"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}